Resultats de la cerca
Es mostren 57097 resultats
Joan de Guimerà
Cristianisme
Abat de Poblet (1564-83).
Entre altres obres, feu continuar el sobreclaustre i esculpir una creu de pedra, avui situada a la plaça del monestir El 1570 donà ordinacions al Vilosell El 1586 fundà el collegi de Sant Bernat a l’estudi general de Lleida, per als monjos de Poblet
Guillem I de Nassau-Orange

Guillem I de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda, Zelanda, Utrecht (1559) i Frísia (1581), primogènit i successor del comte Guillem de Nassau-Dillenburg-Katzenellnbogen.
Heretà del seu cosí Renat de Nassau-Breda el principat d’Orange 1544 Educat per l’emperador Carles V, el serví com a diplomàtic i fou nomenat membre del consell d’estat 1555 i governador i lloctinent d’Holanda, Zelanda i Utrecht A poc a poc s’apartà de la política intolerant de Felip II de Castella envers els Països Baixos, i el 1568, després de la revolta de diverses ciutats de Flandes, fou citat al Tribunal de la Sang i li foren confiscats els béns El mateix any atacà, sense èxit, l’exèrcit del duc d’Alba i es refugià a Alemanya Sostingué els hugonots 1569, que l’ajudaren en la lluita…
Carles I d’Anglaterra

Carles I d’Anglaterra (1628), per Daniel Mytens
© Royal Collection Trust 2012, Her Majesty Queen Elizabeth
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1625-49), fill i successor de Jaume I.
El 1625 es casà amb la catòlica Enriqueta de França , germana de Lluís XIII Defensor dels drets de la monarquia, derivats del seu origen diví, Carles I estigué constantment en conflicte amb el parlament, format a la Cambra dels Comuns per representants de la burgesia comerciant interessada a controlar el poder polític Els motius religiosos la pugna del monarca per imposar l’anglicanisme a puritants i a presbiterians, les sospites de complicitat amb els catòlics foren un altre factor de tensions En no aconseguir els subsidis necessaris per a la consecució dels seus objectius formació d’un…
Guillem II de Nassau-Orange

Guillem II de Nassau-Orange
© RVD
Història
Stadhouder d’Holanda (1647-50) i príncep d’Orange.
Fill i successor de Frederic Enric I de Nassau-Orange , acceptà la pau de Münster 1648 amb la monarquia hispànica, però aviat pretengué de continuar la guerra contra aquesta Intentà de declarar la guerra a Anglaterra, on Carles I , el seu sogre, havia estat destronat per Cromwell El 1650 els Estats d’Holanda se li oposaren i apellà als Estats Generals, que li concediren plens poders detingué els seus sis principals opositors i hom arribà a un acord Aquell mateix any signà una aliança ofensiva amb França, però morí sobtadament al cap d’unes quantes setmanes
Guillem I dels Països Baixos

Guillem I dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Guillem V de Nassau-Orange.
Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840
Guillem de Balsareny
Cristianisme
Bisbe de Vic (1046-74).
Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma, proclamà una…
Guillem III dels Països Baixos

Guillem III dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Luxemburg (1849-90).
Fill i successor de Guillem II Es manifestà liberal govern Thorbeke Amb la seva mort cessà la unió d’Holanda i Luxemburg
Joan Baptista Guim
Història del dret
Doctor en dret.
Fou catedràtic de llatí, humanitats i dret a la Universitat de Cervera, i secretari d’aquesta Universitat del 1832 al 1836, que fou destituït per les seves idees carlines El 1840 passà a residir a França Hi publicà diversos diccionaris de traducció del francès al castellà, El español enseñado por la práctica , un compendi de geografia, etc Dirigí també l’obra Memoria de los virreyes del Perú
Anselm Guasch
Història
Política
Polític.
Inicialment pertangué al partit conservador, però ingressà després al liberal, del qual fou un dels caps a Tarragona i a la seva comarca Membre de la diputació provincial de Tarragona des del 1896 fins a la Dictadura 1923, n’ocupà quatre vegades la presidència Membre de la comissió coordinadora de la Mancomunitat, fou conseller d’aquest organisme des de la seva constitució El 1931 es passà al partit de Santiago Alba, que s’integrà al partit radical de Lerroux
Bernat Güell
Història del dret
Jurista, llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’on fou un quant temps jutge ordinari.
Collaborà amb Tomàs de Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430