Resultats de la cerca

Especialista en les modalitats de trial, raid i enduro, ha format part de les escuderies Beta 2000-03, Montesa 2004-10, Gas-Gas 2012 i des del 2020, Montesa-Honda 2011 i 2013-15 i KTM 2015-19 El 1999 fou tercera en els Campionats d’Espanya i de Catalunya en la categoria de cadets Des de l’any 2000 fins al 2013 fou consecutivament campiona del món de trial femení, tret del 2007, que restà en segona posició L’any 2021 guanyà de nou el Campionat del Món de trial També es proclamà campiona d’Europa deu vegades consecutives del 2002 al 2011 i d’Espanya del 2003 al 2010 Amb l’equip espanyol guanyà…

Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià Fedora 1898 és l’…

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Creà a Girona una fàbrica important de farina i assolí que la companyia de ferrocarrils MZA installés a la ciutat els tallers de reparació de màquines Milità a la Lliga Catalana i fou diputat provincial Urbanitzà el sector gironí de l’Eixample de la Mercè, i el 1923, amb l’arquitecte Rafael Masó i Valentí, inicià un centre residencial a s’Agaró El seu fill Josep Ensesa i Gubert Sarrià de Ter 1892 — s’Agaró, Baix Empordà 1981 continuà l’obra de s’Agaró i hi creà un festival de música anual

Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es feu càrrec de…

Gràcies a un gran talent innat i a un gran esforç, superà una coixesa que li dificultava la interpretació Es formà al Conservatori de Música de Barcelona amb Jordi Torras, Mercè Roldós i Joan Massià Posteriorment assistí als Cursos Internacionals de Weikersheim i estudià al Mozarteum de Salzburg amb Paul Schilawsky, Walter Klein i Gerald Moore Actuà en nombrosos festivals de Barcelona, Granada, Santander, Cadaqués, s’Agaró i Torroella de Montgrí, i tingué presència internacional al costat de notables instrumentistes, com el flautista Jean-Pierre Rampal, els violoncellistes Radu Aldulescu i…

Fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Harmonitzà una quantitat important de cançons populars, compongué música coral, música escènica i sardanes, i feu nombroses transcripcions d’obres dels segles XVII i XVIII Malgrat la poca popularitat del seu nom en l’àmbit sardanista, la qualitat lírica de les seves sardanes el feu mereixedor de més de vint premis, entre els quals cal citar els Jocs Florals de Girona per De bon matí 1917, els Jocs Florals de Figueres per Flor de neu 1917, el Premi Barcino per Vela al vent 1953, el Premi S’Agaró per…

Aprengué l’ofici de jardiner a catorze anys i es formà autodidàcticament en viatges a París, Mallorca, Espanya i Itàlia Feu jardins a Alacant, a s’Agaró, a Camprodon, a Alpens, al Tibidabo de Barcelona, etc Després, essent soci industrial del GATCPAC des del 1931, collaborà a D’Ací i d’Allà i a la revista AC defensant la naturalitat i la no discriminació de plantes poc valorades als jardins En contacte amb els membres del grup, realitzà, entre altres, els jardins de la Universitat de Barcelona 1934 i fundà la revista Horticultura i Floricultura 1933

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Vida i obra Des del plantejament que l’economia havia d’estar al servei de la societat, fou un dels principals impulsors de la producció intellectual sobre l’economia catalana Però, sobretot, destacà per la seva visió pragmàtica i internacional, que permeten considerar-lo un dels millors economistes del s XX a l’Estat espanyol Format a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, entrà en contacte amb economistes com Vandellós, Tallada, Raventós, Vidal i Guardiola Amplià la seva formació a la London School of Economics i a la Universitat de Munic Començà a escriure sobre economia i…