Resultats de la cerca

Becat al Centre d’Alt Rendiment per la federació espanyola 1988-94, formà part de l’equip olímpic Durant aquests anys guanyà una medalla de bronze en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, el Campionat del Món de Nova York 1993, medalla de bronze en el Campionat d’Europa de València 1992, medalla d’or del Campionat d’Europa a Sant Petersburg, medalla de bronze en la V Copa del Món 1994 i campió del Trofeu Internacional Ciutat de Barcelona 1991, entre d’altres El 1993 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu Posteriorment fou tècnic de la selecció espanyola Des del 1993 és director de l’Escola…

Fou atleta de la UE Vic i del Futbol Club Barcelona Guanyà en tres ocasions la prova de 200 m del Campionat de Catalunya 1951-53 i en dues la de 100 m 1951, 1953, i fou subcampió en 100 m 1952 i tercer en 200 m 1954 En els Campionats d’Espanya guanyà la prova de relleus 4 × 100 m 1952 i fou subcampió el 1953 Formà part de la preselecció espanyola per als Jocs Olímpics del 1956 A partir del 1974 s’implicà amb l’Agrupació de Veterans de Catalunya L’any 1984 guanyà tres títols 100, 200 i 400 m en els Campionats d’Europa, repetí títol en els 400 m 1988 i guanyà la medalla de bronze en els 200 m…

Ingressà al Collegi Català d’Àrbitres l’any 1979 El 1980 començà a arbitrar partits de segona divisió i poc després, el mateix any, partits de primera Debutà a la Lliga ACB el 1983, on arbitrà més de 800 partits Participà en nou play-off finals de lliga i en dues fases finals de la Copa del Rei Internacional entre el 1987 i el 2008, arbitrà partits de la màxima competició europea, tant masculins com femenins Des del 1980 pertany a l’Escola Catalana d’Àrbitres de Basquetbol

Fou campió d’Espanya devarmint lleuger en 200 m, i medallade plata i bronze en el Campionat d’Europa d’alta precisió El 2008 rebé el premi ARC per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya

Membre del Club Esportiu Studio, guanyà amb Saray Martín la medalla de bronze en parelles al campionat europeu del 2003 i aconseguí la sisena posició individual el 2005 Participà en el campionat mundial del 2004, en què obtingué la quarta posició en grups i el subcampionat en la prova d’equips També fou campió individual i subcampió en parelles al Campionat de Catalunya 2004

Format al Club Hoquei Lloret, jugà amb aquest club i el CHP Blanes a la divisió d’honor, tot i que destacà com a entrenador Al final del 1999 fitxà pel Blanes com a ajudant i passà a ser-ne el primer entrenador el 2001 Aquell mateix any guanyà la Copa del Rei, primer títol en la història de l’entitat Posteriorment fou entrenador del Mieres asturià i segon tècnic del Lloret i del Reus, amb el qual va guanyar la seva segona Copa del Rei 2006 També formà part del cos tècnic de la Federació Catalana de Patinatge i entre el 2007 i el 2010 dirigí el Club Patí Tordera

Començà entrenant els juvenils i infantils del Club Deportiu Banyoles Al final de la dècada dels setanta fou directiu del Girona Futbol Club Posteriorment entrenà el primer equip del Banyoles 1980-87, la Unió Esportiva Olot 1987-88 i el Girona Futbol Club 1988-92, amb el qual aconseguí l’ascens a segona divisió B el primer any i jugà la promoció d’ascens a segona divisió A la temporada 1991-92 Posteriorment entrenà diversos equips regionals com l’Andorra Club de Futbol, l’Ateneu Deportiu Guíxols, la Unió Esportiva Figueres, l’Agrupació Esportiva Roses, el Futbol Club l’Escala, l’Aro Cultural…

Defensa que es formà a les categories inferiors del Centre Cultural Esportiu Tiana Jugà al Club de Futbol Badalona 1987-88 i al Centre d’Esports Sabadell 1988-90, a segona divisió Debutà a primera divisió amb el Real Zaragoza la temporada 1990-91 i s’hi retirà la temporada 2002-03, aquesta última a segona divisió Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 1994, 2001 i la Recopa d’Europa 1995 Fou capità del Saragossa diverses temporades, on jugà 473 partits oficials i marcà 29 gols Jugà amb la selecció catalana en set ocasions 1993-2001

Després d’una greu lesió com a jugador 1976, obtingué el títol d’entrenador estatal 1978 La temporada 1982-83 dirigí el Gimàstic de Tarragona, a la segona divisió Fou el tècnic més jove a entrenar a primera, ja que amb vint-i-nou anys es feu càrrec del Reial Club Deportiu Espanyol 1983-86 Dirigí altres equips com el Valladolid 1986-87, el Sevilla 1987-89 i el Tenerife 1989-91 Posteriorment entrenà les seleccions de Bolívia 1993-94, quan aconseguí una històrica classificació pel Mundial del 1994, i 2012-14 i Xile 1995-96, el japonès Yokohama Marinos 1997-98, el mexicà Chivas de Guadalajara …

Com a tennista 1957-71, guanyà catorze torneigs de l’ATP i estigué entre els deu millors del món El 1972 s’installà a Barcelona En la tasca d’entrenador se’l reconeix com un dels creadors de l’estructura tennística espanyola Durant la seva carrera formà una quarantena de tennistes professionals, entre els quals cal destacar Emilio Sánchez Vicario, Sergi Casal, Ilie Nastasé, Juan Mónaco i Andy Murray Fou guardonat per l’ATP en dues ocasions com a millor entrenador de l’any Treballà a la Federació Espanyola de Tennis i a l’Acadèmia Sánchez-Casal