Resultats de la cerca

Tota la seva vida, a partir del 1116, surt associat al Gran Senescal, bé que no com a simple lloctinent, sinó usant del seu càrrec amb ple dret Formà part del consell comtal de Ramon Berenguer IV i fou un dels testimonis de la convalidació del seu testament sacramental El 1153 comprà, en nom del comte de Barcelona, el terç genovès de Tortosa Consta com a senyor d’Hostoles, Oló i Tornamira És probable que sigui ell el trobador Ot de Montcada esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada, el 1175

El 1936 començà a patinar a la pista del Turó de Barcelona i el 1939 s’integrà en el seu equip d’hoquei sobre patins, amb el qual fou subcampió de Catalunya 1941, 1942 Aquell any fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol, que acabava de crear la secció d’aquest esport, i guanyà quatre Campionats de Catalunya 1944-47 i dos d’Espanya 1944, 1947, i després jugà al Futbol Club Barcelona i el Creu Roja El 1952, que es retirà, fou el número 1 de la primera promoció de l’Escola estatal d’entrenadors i es convertí en el tècnic del RCD Espanyol, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1953 i el d’…

Vida i obra Doctorat en dret el 1641, collaborà en la política secessionista del seu pare  Joan Pere Fontanella i del seu germà Josep D’aquest any és un Panegíric amb motiu de la mort de Pau Claris, d’un barroquisme extremat El 1642 era superintendent d’artilleria del mateix any és un madrigal als preliminars d’una obra de Francesc Barra, i el 1643 acompanyà el seu germà al congrés de Münster per defensar els interessos de Catalunya davant les potències europees En el viatge escriví als seus amics tres epístoles poètiques amb trets humorístics, entre les quals una culta fantasia poètica…

Fill de Randolph Henry Spencer Churchill Ingressà a l’exèrcit 1895 després d’uns estudis mediocres Fou corresponsal de guerra a Cuba i a l’Àfrica del Sud, on fou fet presoner pels bòers, però aconseguí d’evadir-se Diputat conservador 1900, simpatitzà amb Lloyd George, però abandonà el partit per unir-se als liberals Fou sotssecretari d’estat de colònies 1906, lloc des del qual defensà la Home Rule irlandesa i la concessió de l’autonomia als bòers Fou ministre de comerç 1908-10 i de l’interior 1910-11 Passà a l’almirallat 1911, des d’on preparà eficaçment l’armada per a la futura guerra…

Es donà a conèixer amb el curtmetratge The Dirk Diggler Story 1988 Posteriorment ha dirigit pellícules reconegudes com  Sidney 1996, Boogie Nigths 1997,  Magnòlia 1999,  Punch-Drunk Love  2002, There Will Be Blood 2007,  Inherent vice  2014, nominada a dos Òscars, un dels quals a l’adaptació de guió d’ell mateix, Phantom Thread  2017, Òscar al millor vestuari, amb cinc nominacions més i  la comèdia dramàtica   Licorice Pizza  2021, premi David di Donatello a la millor pellícula estrangera el 2021, nominada als premis BAFTA millor pellícula, millor direcció, millor guió original, millor actriu…

Biografia Era fill del cavaller Ramon Llull, de Barcelona, que participà en la conquesta de Mallorca i fou premiat amb el lliurament de terres a Pollença, Campanet i Ciutat de Mallorca Ramon Llull fill, de jove, dugué la típica vida d’un cortesà i contragué matrimoni Quan tenia uns trenta anys, però, segons explica ell mateix, tingué una revelació divina que li feu abandonar la seva antiga existència i dedicar-se a tasques missioneres Viatjà molt, especialment per Europa, l’Àsia Menor i el nord d’Àfrica Fundà una escola de predicació a Mallorca i ensenyà a la Universitat de París Fonts…

Vida i obra Era canonge de la seu de Tarragona Els cançoners barrocs, començant pel Recreo i Jardí del Parnàs compilat vers el 1630, li afillen una desena de poesies, algunes de les quals són atribuïdes en altres llocs a Francesc Vicent Garcia La seva producció és majoritàriament inèdita Destaquen “Al desengany del món i ses vanitats” i un elogi de Vicent Garcia que comença “Oh, tu, que de Cervera a Barcelona” Bibliografia Rossich, A i Valsalobre, P 2006 Poesia catalana del barroc Antologia Bellcaire d’Empordà, Edicions Vitella, 2006, p 108-119

Fill del noble xativí Gaspar Joan, lloctinent general de l’orde de Montesa, i d'Isabel Tristull El fet que la seva mare no procedís de la noblesa, feu que Honorat incorporés al seu escut heràldic les armes del pare, és a dir, les corresponents a les famílies Joan i Escrivà Aquest fet contribuí a què, durant un cert període, es cregués que els seus cognoms eren Joan i Escrivà Fou deixeble de Joan Lluís Vives a Lovaina Aquest li facilità el contacte amb grans intellectuals del moment, com Iacobo Sadoleto, Reginald Pole, Diego Gracián, Pedro de Maluenda, etc Professor de llatí a la Universitat…

Dirigí el balneari de Caldes de Montbui Publicà Proyecto dirigido a promover los adelantamientos de la medicina 1814, Noticias del magnetismo, y de sus efectos portentosos sobre la economía animal 1816 i Resumen de las aguas minerales de Caldas de Montbuy 1840 Fou pare del també metge i naturalista Marià de la Pau Graells i Agüera

Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor ,  Mata Ratos , Rambla , El Víbora  i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles gràfiques  El ala rota 2016,…