Resultats de la cerca

Nebot de Lluís Despuig i cosí d’ Ausiàs Despuig , de molt jove intervingué amb la poesia  D’escuretat tenint la pensa llesa al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de…

Fill del pintor Nicolau de Credença Reparà probablement unes vidrieres de la catedral 1550 i de la casa de la ciutat 1551 És autor d’un mapa de les possessions de la Pia Almoina al terme de Garraf 1571 i contractà amb els consellers un plànol general de Barcelona 1586, desconegut Prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós, dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats tots tres a Barcelona Un dels certàmens immaculistes, se celebrà pels volts del 1580, i els altres dos certàmens se…

Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb Morera, Millet, Zamacois i Massià, i on obtingué el títol de viola En fundar-se, el 1944, l’Orquestra Municipal de Barcelona, dirigida per E Toldrà, n’aconseguí la plaça de violista Posteriorment, i fins el 1980, fou violista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona sota la direcció d’A Ros Marbà La seva passió per la música vocal el dugué a participar com a cantant en nombroses formacions Fundà la Capella Clàssica Polifònica amb E Ribó, i, juntament amb Vicenç Mariano, Gaietà Renom i August Dalet, el grup de veus masculines Quartet Vocal…

S’inicià a l’equip de Tortosa, on jugà durant quatre temporades 1954-58 Després passà per l’Hèrcules 1958-59, el Centre d’Esports Sabadell, el Club Esportiu Europa i la Unió Esportiva Lleida 1959-60, abans d’incorporar-se al Futbol Club Barcelona, encara que no jugà cap partit Fou cedit a diversos equips, com el Racing de Santander 1960-61 on debutà a primera divisió i jugà 25 partits al Real Zaragoza 1961-62, Còrdova 1962-63, Múrcia 1963-64 i a l’Atlético de Madrid 1964-65 Acabà la seva carrera esportiva al CD Benicarló

Obrer del vidre, inicià la seva vida de militant en 1906-08 a Badalona A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable Així mateix, fou redactor gener del 1916 - febrer del 1917 i director febrer del 1917-20 d’ El Vidrio Alhora, també a Badalona, fou un dels fundadors de la federació local de societats obreres el 1915 i del seu òrgan de premsa La Colmena Obrera 1915-20, que a partir del gener del 1917 dirigí La seva conversió a l’anarcosindicalisme i la seva experiència organitzativa, juntament amb…

Empleat ferroviari, republicà i afiliat a la francmaçoneria des del 1883, s’exilià a París el 1885, i hi feia classes particulars de castellà hi romangué fins al 1901, i establí contacte amb els progressistes de Ruiz Zorrilla i amb la francmaçoneria francesa dins la qual aconseguí el grau 31 Acabat tumultuosament el seu primer matrimoni amb Teresa Sanmartí, catòlica, el 1899 s’uní amb una professora racionalista francesa, Léopoldine Bonnard De nou a Barcelona, influït sobretot per les teories educatives de Paul Robin, el 1901 creà l’ Escola Moderna gràcies a l’herència rebuda de Jeanne…

En una primera etapa, centrada a Califòrnia, els seus projectes reflectiren la influència de l’art minimalista R Serra, C André, R Irvin, S Lewitt Museu Marítim Cabrillo, a San Pedro 1979, Museu Aeroespacial, a Los Angeles 1982-84, la seva pròpia casa 1977-78, el Museu d’Art 1989 i un centre comercial 1973-80 a Santa Monica, etc A partir de la realització de la seu de Vitra, a Basilea 1988-94, es decantà cap a formes més expressionistes i geometries més complexes Museu Weisman, a Minneapolis 1990-93, Auditori Walt Disney, a Los Angeles 1989-96, Museu Guggenheim de Bilbao 1993-97, Centre…

Soci del Club Excursionista Pirenaic i de la Reial Societat Espanyola d’Alpinisme Peñalara Realitzà escalades i ascensions als Pirineus, als Picos de Europa, Gredos, Hoggar Algèria, als Alps i als Andes Fou membre d’honor del Grup d’Alta Muntanya Espanyol GAME Ocupà la presidència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya 1979-93, la vicepresidència de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1979-93 i presidí la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada 1993-2021 Fou un dels pioners i divulgador de l’esquí de muntanya És autor de L’esquí dels grans espais 1981…

Residí a París 1915-17, on fou secretari d’una federació de grups anarquistes ibèrics El 1919 organitzà a Girona la federació comarcal de sindicats de la CNT Dirigí el diari Solidaridad Obrera 1930-31 i es distingí com a orador sindicalista Partidari de la intervenció de la CNT en política, collaborà, a títol personal, amb Esquerra Republicana Fou un dels signants del Manifest dels Trenta 1931, que s’oposà a la FAI Fou cap d’estadística del departament de treball de la Generalitat de Catalunya El 1939 s’exilià a França, i tornà a Barcelona el 1941

Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d’ El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de octubre 1936