Resultats de la cerca

Teatre Filla d’obrers, debutà al teatre a vuit anys encarnant la Nuri de Terra baixa de Guimerà El 1947 començà a estudiar dansa a l’Institut del Teatre de Barcelona, estudis que abandonà per participar en l’elenc infantil del Teatre Romea i per fer recitals a la ràdio, i el 1950 passà a la companyia adulta del Romea El 1954 la seva Medea , d’Eurípides, al Teatre Grec de Montjuïc, on conegué l’actor i director Armand Moreno, amb qui es casà el 1955, fou l’inici d’una carrera teatral brillant, marcada per la innovació, l’experimentació i el seu personal estil interpretatiu, tant en català com…

Membre d’una família d’empresaris del sector del tèxtil, es llicencià en Econòmiques a la Universitat de Barcelona i feu un màster en Gestió d’Hospitals a ESADE Seguí diversos cursos i programes a nombroses institucions acadèmiques IESE, Wharton University of Pennsylvania, China Europe International Business School, EADA, Mayo Clinic Foundation, American Medical International Destacà per la seva trajectòria en la sanitat, se’l considera un dels personatges més rellevants del sistema de salut privat de l’Estat Economista a l’Hospital de Sant Pau 1977-79, posteriorment treballà com a gestor…

Estudià peritatge agrícola El 1960 compongué la seva primera cançó Una guitarra   Descobert per Salvador Escamilla, el 1965 ingressà a Els Setze Jutges, com a membre número tretze, i enregistrà un primer EP Una guitarra , que li donà una gran popularitat, confirmada el 1966 amb Cançó de matinada , rècord de vendes a tot l’Estat espanyol Altres grans èxits fores cançons com Ara que tinc vint anys,  Paraules d’amor , El drapaire, La tieta , etc, que hom pot inscriure en el gènere melòdic, amb lletres que poetitzen la vida quotidiana Inicialment cantà només en català quan el 1968 fou…

Fill de l’actor, comediant i director Carl Reiner  Bronx, Nova York, 20 de març de 1922–Beverly Hills, Los Angeles, 29 de juny de 2020, creador i protagonista de The Dick Van Dyke Show  1961-66, i de l’actriu i cantant Estelle Reiner , nascuda Estelle Lebost Bronx, Nova York, 5 de juny de 1914–Beverly Hills, Los Angeles, 25 d’octubre de 2008  Inicià la seva carrera en el món de l’espectacle com a guionista de la sèrie televisiva de comèdia  The Smothers Brothers Comedy Hour 1968-69 La seva gran oportunitat dins del mitjà televisiu li arribà tot fent d’actor de repartiment a la sèrie All in…

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el pseudònim Berenguer…

La seva obra més important és  Resumen historial de la fundación y antigüedad de la ciudad de Valencia, de los Edetanos, vulgo del Cid sus progresos, ampliación y fábricas insignes, con notables particularidades , publicada el 1738 Els dos primers capítols narren la història de la ciutat des de la seva fundació fins a la fi del regnat de Jaume II el tercer tracta de la catedral i les esglésies parroquials el quart, dels convents, les cases d’ordes militars, la universitat, els collegis, hospitals i les confraries, i el cinquè, de les relíquies de la catedral i el Collegi del Corpus Christi,…

Fou membre d’una família de músics, formada pels seus germans Lambert  i Marià, i Vicent —fill de Lambert— i Joan Baptista —fill de Marià— Tots ells foren cabdals en el panorama valencià del segle XIX Ingressà com a escolà o cantoret al Collegi del Corpus Christi-Patriarca de València el 1822, molt més jove del que permetien les normes del centre gràcies als seus bons dots per a la música, i hi romangué fins a divuit anys Fou deixeble de Josep Morata aleshores mestre de capella i de l’organista Antoni Lureta, el qual reemplaçà l’any 1842 —càrrec que conservà la resta de la seva vida— El 1848…

Fill del compositor Marià Plasència i Valls, i forma part d’una nissaga de músics juntament amb els seus oncles  Lambert i Joan Baptista  Estudià al Conservatori de València i, encara molt jove, obtingué una plaça d’organista a Sant Bartomeu Vers el 1886 ocupà el càrrec d’organista al Collegi del Corpus Christi Allí tingué una gran acceptació entre els superiors del collegi, que lloaren les seves composicions i la seva tasca Conegué i tractà Salvador Giner Tot i que s’interessà per les noves aportacions en el llenguatge musical, en les seves obres pesà més la formació conservadora que havia…

Participà en les curses del Socors Roig Internacional que es feren al circuit de Montjuïc Creà l’Organització Internacional de Competicions Automobilístiques, entitat que desenvolupà els vehicles anomenats midgets a Espanya, França i Portugal L’any 1936 obrí la primera autoescola de Girona, i els anys quaranta començà la recerca i la recuperació de vehicles històrics, que culminà amb el museu que porta el seu nom, a Sils També fundà i presidí el Motor Club Girona El seu net Francesc Paco Artigas Claret Sils, Selva, 16 d’agost de 1964 - Girona, 10 de desembre de 2025, expert en antiguitats i…

Fou el més gran dels germans Plasència i Valls — Joan Baptista i Marià—, també músics A vuit anys ingressà al Collegi del Corpus Christi de València Allí fou infant de cor i tingué com a mestres A Montesinos, J Morata i A Lureta Amb poc més de vint anys, inicià la seva carrera com a organista, tasca que exercí en diverses esglésies de la capital valenciana Fou organista a Sant Esteve i, des del 1844, a Sant Bartomeu El 1861 passà a ésser organista de l’església de Sant Martí, també a València El 1875, quan morí el seu germà Marià —també mestre de capella i autor de música religiosa—, el…