Resultats de la cerca
Es mostren 16986 resultats
Iṣḥaq ben Abraham ha-Gorní
Literatura
Judaisme
Poeta hebreu, rodamon, citat entre els millors del seu temps.
Com molts trobadors, dedicava elogis a aquells qui millor el recompensaven i blasmes als qui no el retribuïen Tingué una polèmica amb el poeta jueu de Perpinyà Abraham ha-Bedersí La seva obra poètica que s’ha conservat consta de 18 poemes
Zenó de Verona
Cristianisme
Bisbe de Verona, potser entre el 356 i el 380.
Escriptor i predicador, es distingí per les nombroses homilies sobre el baptisme i la litúrgia pasqual, algunes de les quals han arribat a través de dos còdexs dels segles VIII i IX La seva festa se celebra el 12 d’abril
Hugues de Lantins
Música
Compositor francoflamenc actiu a Itàlia entre el 1420 i el 1430.
Possiblement estigué relacionat amb Arnold de Lantins, ja que les seves respectives obres apareixen en les mateixes fonts i coincideixen en els gèneres cultivats Hugo de Lantins treballà a Venècia i al servei dels Malatesta Segurament mantingué contactes amb Guillaume Dufay Se n’han conservat diversos moviments de missa, cinc motets, quatre cançons italianes i una dotzena de rondeaux en francès La seva música es caracteritza per un ús molt primerenc de la tècnica de la imitació, que cap altre compositor de la seva generació no utilitzà tan a bastament
Antonio Valente
Música
Compositor i organista italià, actiu entre el 1565 i el 1580.
Cec de naixement, fou organista de l’església de Sant’Angelo a Nido de Nàpols L’any 1576 publicà a Nàpols, amb el títol Intavolatura de cimbalo, recercate, fantasie e canzoni francese , un llibre de tabulatura per a teclat, un dels primers exemples d’aquest tipus d’edicions Poc més tard, publicà una collecció de versets per a orgue en partitura Versi spirituali supra tutte le note Nàpols, 1580
Giovanni da Milano
Pintura
Pintor actiu a la Toscana entre el 1346 i el 1369.
El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna
Bernardo Daddi
Pintura
Pintor italià, documentat a Florència entre el 1312 i el 1348.
Molt influït per Giotto en una primera etapa, assimilà aviat la riquesa colorista i la precisió de línies de la pintura de Maso di Banco Les seves obres són a les esglésies i als museus de Florència i Prato
Nanni di Bartolo
Escultura
Escultor florentí, anomenat Rosso, actiu entre el 1419 i el 1451.
Treballà a la catedral de Florència 1419-22, on féu el Profeta Abdies per al Campanile i, amb Donatello, de qui fou collaborador i imitador, el grup d' Abraham i Isaac Museo dell’Opera del Duomo Esculpí el monument funerari de Niccolò Maurizzi a l’església de San Niccolò da Tolentino A Verona collaborà al monument Brenzoni, a l’església de San Fermo Hom l’ha identificat com l’escultor Rosso, que treballà a Venècia a Ca d’Oro i que féu el Judici de Salomó de l’exterior del Palazzo Ducale
Pierre Spicre
Pintura
Pintor borgonyó, actiu a Dijon entre el 1470 i el 1478.
Hi ha constància documental que el cardenal Rolin li encarregà, el 1474, el cartó per al tapís de la Vida de la Mare de Déu per a l’església de Notre-Dame de Beaune, on encara es troba Investigacions portades a terme durant el s XX l’identifiquen com a autor de les pintures murals de la Capella Daurada de la catedral d’Autun que representen la Processó de Sant Gregori i de la decoració de la capella Rolin de la catedral d’Autun, on destaca la Resurrecció de Llàtzer
Albert van Ouwater
Pintura
Pintor holandès documentat a Haarlem entre el 1430 i el 1460.
Hom en coneix molt poques obres segures, malgrat l’anomenada que tingué com a paisatgista i com a introductor de l’estil de J van Eyck a Holanda Hom li atribueix amb tota seguretat la Resurrecció de Llàtzer ~1450-60 Staatliche Museen, Berlín i, actualment, una pintura que representa Sant Miquel i Sant Joan , trobada a Granada
Adolphe Sax
Música
Constructor i inventor d’instruments belga, a qui es deu la invenció de diverses famílies d’instruments de vent, entre les quals les del saxòfon i el saxhorn.
Adolphe Sax encarnà l’esperit d’empresa i l’energia del segle XIX, quan s’industrialitzaren els processos de construcció d’instruments i s’incrementà la competència comercial D’un talent inventiu enorme, posseí un caràcter conflictiu i orgullós Tingué el primer contacte amb els instruments musicals en el taller del seu pare a Brusselles, on estudià flauta i clarinet a l’Escola Reial de Música El saxòfon és l’instrument de música més conegut dels inventats per Sax, i fou presentat a l’Exposició de la indústria belga de l’any 1841 Dos anys després s’installà a París, on tingué el suport de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina