Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, es dedicà al redreçament cultural i lingüístic de la seva ciutat, fou director de l’anuari acadèmic  Revista de l’Alguer  1990-99 del Centre de Recerca i Documentació Eduard Tota que ell havia fundat el 1979 Especialitzat en toponímia i lexicografia, publicà en aquest camp  Studi di toponomastica e lessicografia algherese, I Il mondo del Càlic  1990,  Toponomastica algherese, II  1993, Documents d’història toponímica algueresa el “Llibre de las lacanas”  1992,  Els noms de les herbes del camp de l’Alguer  1993 i  Le piante espontanee ad Alghero  2001 Publicà també llibres…

Estudià a la Universitat de Xile i es doctorà a la Duke University de Carolina del Nord EUA Treballà de professor a la Universitat de Xile entre els anys 1963 i 1972 Fou director de l’Escola de Ciències Polítiques i de l’Administració i de l’Institut d’Economia Exercí de professor visitant de la Universitat de Carolina del Nord, i fou consultor en diversos organismes de les Nacions Unides En 1983-84 fou el president d’Alianza Democrática AD, que agrupava totes les forces democràtiques d’oposició al règim d’Augusto Pinochet Del 1987 al 1990 presidí el Partido por la Democracia PPD L’any 1990…

Doctor en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1977, fou catedràtic de dret constitucional d’aquesta universitat en 1987-90 i, a partir d’aquest any, de la Universitat Pompeu Fabra Entre els anys 1992 i 2001 fou magistrat del Tribunal Constitucional espanyol, òrgan del qual exercí la vicepresidència 1998-2001 Posteriorment fou nomenat director de l’Institut d’Estudis Autonòmics 2004, des d’on participà com a tècnic en els treballs de redacció de la proposta de reforma de l’ Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 Continuà en aquest càrrec quan, el 2016, es reconvertí en Institut d’…

Cursà estudis de concertista de piano i de director al conservatori de Madrid Conegut amb el nom artístic de Vicente Quirós, compongué El Sultán de Persia 1914 i l’estrenà al teatre Barbieri de Madrid Fou autor de cuplets i de música lleugera, que escrigué a Barcelona en llengua castellana Los pícaros ojos , La maja del Romero , Capote torero , Peleles i en català Els focs artificials , Focs de l’ombrella També creà obres líriques en ambdues llengües, entre les quals destaca La flama 1947, la primera obra lírica catalana estrenada després de la guerra civil D’altra banda, conreà el gènere…

Amb el nom artístic de Carmencita Aubert i, posteriorment, de Carmelita Aubert, fou una artista de renom en el món de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta Participà als espectacles de ‘Follies de 1931’, del ballarí Harry Flemming, al teatre Nou de Barcelona i formà un duo a la guitarra amb el cantant de tangos Mario Visconti i enregistrà com a veu tangos, valsos criolls i altres cançons Protagonitzà algunes pellícules dirigides pel cineasta JM Castellví, com Mercedes 1932, amb el cantautor argentí Héctor Morel, que assolí un gran èxit a Catalunya, i el film musical Abajo…

Fill d’un pastor evangèlic, des dels anys cinquanta exercí com a editor, llibreter i periodista, sobretot en temes religiosos i culturals El 1952 fundà el Partit de la Unió Popular Alemanya, després de la dissolució del qual 1957 ingressà a l’SPD i en presidí la secció juvenil 1958-62 En 1958-99 fou diputat al parlament del Rin del Nord-Westfàlia, formà part de la direcció regional del partit 1973-98 i tingué càrrecs en l’administració i el govern d’aquest land , que presidí del 1978 al 1998 Tingué un paper clau com a mitjancer en la reconversió industrial del Ruhr els anys…

Llicenciat en filologia catalana, és professor de valencià de batxillerat i collabora, així mateix, en publicacions periòdiques El gruix de la seva obra són reculls poètics La fi de l’hemicicle 1988, El subratllat és meu 1988, Sobre l’hamada 1989, premi Vicent Andrés Estellés de poesia, Buirac d’amor 1998, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia 1999, Elogi de la llibertat 2001, De l’ànima 2006, premi Ciutat de Xàtiva-Ibn Hazm de poesia i Nadir 2010, premiat als Jocs Florals de Barcelona És també autor de la novella El temps passarà 1993 i de l’assaig Sobreviure a la…

Els anys seixanta formà part de la companyia El Camaleó, on també hi havia Paco Candel i Ovidi Montllor El 1971 actuà en l’obra El retaule del flautista , del seu germà Jordi Teixidor Professor de l’Institut del Teatre, com a director teatral posà en escena Joan Oliver, retrat intencionat i Mirandolina Els darrers anys de la seva carrera es féu molt popular per la presència en diversos programes de televisió La granja , Filiprim i per la interpretació del sergent Arencíbia a l’obra Historias de la puta mili , basada en la tira còmica de l’humorista Ivà

Educat a la Brockenhurst School i llicenciat el 1941 al Christ Church d’Oxford, des del 1945 exercí la docència universitària en diversos colleges d’Oxford i el 1964 esdevingué fellow del St Anthony's College, del qual fou director en 1968-87 i director del Latin American Centre Dedicat inicialment a la història de Suècia, aviat es decantà, però, per la història d'Espanya, especialment dels segles XIX i XX, i esdevingué un dels iniciadors del grup de destacats historiadors britànics dedicats a aquesta especialitat que inclou, entre d'altres, Hugh Thomas , John H Elliott  i  Paul Preston La…

L’any 1939 s’exilià a Montpeller En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie 1968-76 Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC