Resultats de la cerca

Fou el primer organista beneficiat de la catedral de Zamora, on estigué actiu almenys entre el 1707 i el 1716 El mateix any 1707 publicà a Salamanca un tractat sobre diversos aspectes de la teoria i de la pràctica musicals el cant pla, la polifonia, el contrapunt i la composició Médula de la música teórica Participà en la polèmica generada per la Missa Scala Aretina , de Francesc Valls, amb dos opuscles publicats el 1716 on es mostrà favorable a la controvertida dissonància de segona menor de la missa de Valls

Format al planter de la Real Sociedad, la temporada 1975-76 fitxà pel Futbol Club Barcelona Disputà 311 partits oficials i guanyà tres Copes del Rei 1978, 1981, 1983, una Copa de la Lliga 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Recopes d’Europa 1979, 1982 Per altra banda, aconseguí el Trofeu Zamora com a porter menys golejat la temporada 1977-78 en encaixar 25 gols en 29 partits Durant la seva última temporada 1983-84 perdé la titularitat en benefici de Francisco Javier González Urruticoechea, Urruti

Jugà amb el Futbol Club Internacional 1909-12 El 1913 debutà al Futbol Club Barcelona i fou titular fins a l’arribada de Ricard Zamora, al maig del 1919 Després tornà de nou a l’Internacional, on jugà dues temporades més 1920-22, i es retirà quan l’equip es fusionà amb la UE Sants Guanyà tres Campionats de Catalunya 1916, 1919,1920 i una Copa d’Espanya 1920 Fou titular de la selecció catalana en deu ocasions També destacà en altres esports com l’atletisme fou subcampió d’Espanya en 100 m tanques 1917

La tendència a l’èmfasi i la importància que dóna al muntatge escenogràfic l’adscriuen al cicle calderonià La pobresa de la seva imaginació creadora i el barroquisme excessiu no afavoriren la perfecció formal Escriví unes cinquanta comèdies, que ell mateix edità en dues etapes, el 1670 i el 1674 El 1650 li havien publicat El honrador de su padre , obra que, inspirada en la vida del Cid, palesa influències de Guillem de Castro i de Corneille Altres obres seves són El cerco de Zamora, El Hércules de Ocaña i uns quants autos

Membre d’una família aristocràtica, ingressà a l’orde dominicà Fou professor de teologia a Salamanca i, des del 1486, preceptor i confessor del príncep Joan i confessor del Rei Catòlic Bisbe de Zamora 1487, Salamanca 1497, Jaén 1498 i Palència 1500, fou nomenat inquisidor general de Castella 1498-1507 i de Catalunya-Aragó 1499-1507, càrrec en el qual es distingí, com el seu predecessor Tomás de Torquemada, per un extremat rigor Arquebisbe de Sevilla 1504, fou promogut a la seu de Toledo, però morí abans de prendre'n possessió

Format musicalment al seminari de Cadis, exercí de mestre de capella en diverses institucions eclesiàstiques d’Extremadura i de Castella a la seu de Còria Càceres, al monestir de San Pablo de Zamora i a la seu de la ciutat, i finalment obtingué el preuat càrrec de mestre de capella a la catedral metropolitana i primada de Toledo, on treballà des del principi de setembre del 1663 fins a la seva mort La seva obra fou donada a conèixer per Higini Anglès en el seu estudi de l’arxiu de la catedral de Valladolid, el 1948

Fou contractat pel Futbol Club Barcelona, procedent de l’MTK de Budapest, per a suplir la marxa de Ricardo Zamora Jugà al Barça 189 partits al llarg de set temporades 1923-30 Fou sis vegades campió de Catalunya i tres, campió d’Espanya 1925, 1926, 1928 Fou també un dels pioners de la primera Lliga, guanyada la temporada 1928-29 Després marxà al Racing de Madrid 1930-31 Retirat el 1933, entrenà nombrosos equips, entre els quals el Barcelona en dues etapes 1934-35, 1955-56, en la primera de les quals guanyà el Campionat de Catalunya

Jugà a la Unió Esportiva de Sants fins que la temporada 1926-27 fitxà pel València sense permís del club barceloní i utilitzà el pseudònim d’ Olegario per camuflar-se En descobrir-se l’engany, hi hagué cas federatiu Jugà, no obstant això, quatre temporades en el València 1926-30 i després tornà a Barcelona, on al cap de poc contragué una malaltia greu El 10 d’agost de 1931 se celebrà, al camp del Sants, un partit en benefici seu Fou suplent de Zamora a la selecció estatal, però no arribà a debutar-hi Amb Catalunya disputà 4 partits

Conegut esportivament com Juanito , fou tècnic de la selecció catalana sub-18 que es proclamà campiona d’Espanya 2004 També dirigí diversos equips catalans a la divisió de plata, com el Futbol Sala Gavà, el Manresa Futbol Sala i el Playas de Salou Futbol Sala 2007-08 Posteriorment entrenà el Burela CD 2008-09, amb el qual disputà la promoció d’ascens a divisió d’honor La temporada 2009-10 debutà en aquesta categoria entrenant el Marfil Santa Coloma Més endavant entrenà el Futbol Sala Zamora 2010-11 i la temporada següent fitxà per l’Al-Rayyan, campió de la Lliga de Qatar

Començà jugant d’interior al FC Palafrugell, amb el qual disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria al principi dels anys trenta Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 i 1943-44, amb el qual disputà 49 partits de Lliga en dues etapes i aconseguí 9 gols Jugà també amb el Reus Deportiu Com a entrenador, dirigí l’Espanyol 1947-49 i 1955-56, fou segon de Ricard Zamora 1954-55 i formà tàndem amb Alfredo Di Stéfano 1965-66 a la banqueta de l’equip blanc-i-blau A més, desenvolupà diverses funcions dins el club espanyolista durant molts anys També dirigí, entre d’altres, el Girona i…