Resultats de la cerca
Es mostren 463 resultats
Francesc de Fenollet i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511
Juan Romero
Música
Mestre de capella i compositor, de la biografia del qual manquen les dades bàsiques.
Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals
Jean Roger-Ducasse
Música
Compositor francès.
Estudià al Conservatori de París amb A Gédalge contrapunt, Pessard harmonia i G Fauré composició, i posteriorment en fou professor de composició 1935-40 abans de retirar-se a Bordeus Compongué una música molt marcada per la de G Fauré i C Debussy, i obtingué en alguns casos un èxit notable Cantegril , òpera en quatre actes En el seu catàleg es troben peces per a orquestra Nocturne de printemps , 1920 Le petit faune , 1954, música vocal Sur quelques vers de Virgile , per a cor i orquestra, 1937 i música de cambra Quartet de corda núm 2 , 1953, entre d’altres
Toni Ruiz García
Periodisme
Esport general
Periodista.
Llicenciat en Periodisme i màster en Direcció de màrqueting estratègic d’entitats esportives, el 1996 ingressà al departament de premsa i relacions públiques del Futbol Club Barcelona, que dirigia Ricard Maxenchs D’aleshores ençà ha ocupat diferents responsabilitats, com ara coordinador de l’àrea de penyes 1997-98, adjunt a l’organització dels actes commemoratius del centenari del club 1998-2000 i coordinador de l’àrea de comunicació i relacions públiques 2000-01 Des del setembre del 2001 és cap de premsa del FC Barcelona i des del novembre del 2002 dirigeix Barça , revista…
Alfonso de Espina
Cristianisme
Inquisidor delegat de Tomás de Torquemada a Barcelona (1487-90).
Les seves primeres disposicions anaren encaminades a evitar la fugida de conversos i a emparar-se de llurs béns Inaugurà, amb espectacular solemnitat, el tribunal de la nova inquisició, amb un acte de desgreuge, i el 1488 inicià una sèrie d’actes de fe, a la plaça del Rei de Barcelona, que se seguiren fins el 1489 El 1491 fou preconitzat bisbe titular de Termòpiles i auxiliar del bisbe d’Oviedo Hom l’ha confós amb el frare apologista homònim, autor del libel antijueu Fortalitium fidei contra judaeos escrit el 1458 i publicat el 1487, mort el 1469
Gabriel Móra i Gramunt
Arquitectura
Arquitecte (1966), format a l’Escola de Barcelona, de la qual és professor (1973).
Treballà als despatxos de Josep MSostres i de l’equip Martorell Bohigas Mackay Des del 1976 treballa associat amb Jaume Bach i Núñez Realitzacions o projectes recents seus són l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona, un centre d’assistència primària a Sant Vicenç dels Horts, l’escola Josep MJujol de Barcelona, les caves Josep MRaventós a Sant Sadurní d’Anoia i la sala d’actes del Centro Cultural Reina Sofía, a Madrid El 1982 rebé el premi FAD de restauració pel remodelatge de les estacions dels Ferrocarrils de la…
Simó el Mag
Cristianisme
Personatge del cristianisme primitiu.
Mag de Samaria, cregué en Jesús per la predicació del diaca Felip i pretengué comprar a Pere i Joan el poder de comunicar l’Esperit Sant d’aquí ve el mot simonia El màrtir Justí l’identificà amb Simó el Mag, nascut a Gitta Samaria, que en temps de Claudi, acompanyat d’una tal Helena de Tir, s’havia presentat a Roma com l’encarnació de la “potència de Déu” Els apologetes en fan l’iniciador del gnosticisme herètic, bé que moltes notícies sobre ell són llegendàries, com les dels Actes de Pere o de les homilies pseudoclementines
Francesc Puignau
Arxivística i biblioteconomia
Història del dret
Notari i arxiver.
El 1605 acabà el Llibre de rúbricas de la Real , anàlisi de 192 actes notarials referents a feus, censals, etc, del capítol i comunitat eclesiàstica de la Real de Perpinyà que van del 1368 al 1690 El 1608 inicià l’inventari de l’arxiu del capítol d’Elna i el 1630 l’anàlisi dels documents de la comunitat de Sant Mateu de Perpinyà prop de 700 articles d’un total de 814 foren redactats per ell És conegut principalment, però, pels deu volums inèdits que contenen l’anàlisi de milers de fitxes, font preciosa per a la història del Rosselló
Antoni Rosich i Catalan
Literatura catalana
Prosista, comediògraf i traductor.
Fou collaborador de La Revista i D’Ací i d’Allà El 1922 publicà els volums Proses d’estiu i de tardor , que amplià i revisà el 1925, i Retalls d’hores , dos reculls de narracions breus i proses descriptives, amb especial atenció al paisatge rural És també autor de diverses novelles — L’estranger 1932, Marc s d, ambdues d’ambientació rural—, i d’obres teatrals com El collaret de Berta 1934, una comèdia en tres actes que recrea una situació d’ambientació aristocràtica, amb final moralitzant El 1930 publicà la traducció de la novella Amors disposa , de Jean Nesmy
Carles Altadill i Teixidó
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Seguidor del corrent populista impulsat per Frederic Soler i Conrad Roure, entre d’altres, collaborà esporàdicament a “Un Tros de Paper” i dirigí “L’Embustero” 1867, una revista de curta vida, que li fou confiada i finançada per Valentí Almirall i Manuel de Lasarte El 1870 estrenà la comèdia costumista en tres actes Un mirall per les pubilles 1871 i el 1872 publicà Lo gandul , en què el protagonista és el reflex de l’autor i en què es planteja un diluït enfrontament entre amo i obrer Publicà el recull Llampecs entre tenebres 1872, de proses i versos satírics i humorístics
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina