Resultats de la cerca

Inquiet i rebel, la creació que féu de Cal Trask a East of Eden 1955 el convertí en l’ídol d’una joventut desorientada i inconformista La seva mort violenta l’elevà a la categoria de mite de tota una generació de joves També protagonitzà Rebel without a Cause 1955 i Giant 1956

Apassionat per la cultura japonesa, renegà la seva pàtria i l’Occident en general, es convertí al budisme i es consagrà a la difusió de la cultura japonesa per Portugal A més d’una àmplia obra periodística, escriví novelles, com Dai Nippon 1897, la seva obra mestra, O-Yonôe i Ko-Haru 1923

El 1958 publicà la seva primera obra, el recull de relats sobre la joventut nord-americana Primer amor i altres penes , que el convertí en un autor de culte entre la classe intellectual nord-americana Posteriorment publicà dos reculls més de relats i dues novelles, The Runaway Soul 1991 i Profane Friendship 1994

Treballà per a Frederic IV de Dinamarca El 1703 anà a Rússia, on es convertí en un dels principals arquitectes de l’època de Pere el Gran féu, a Peterburg, l’església de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau, el monestir d’Aleksandr Nevskij i l’edifici dels Dotze Collegis

Fill d’Eormenric, es casà amb Berta, filla del rei Caribert de París Es convertí al cristianisme i protegí l’Església anglosaxona Reconegut bretwalda , exercí el seu domini als altres regnes d’Anglaterra, al sud del Humber, i elaborà el primer codi de lleis anglosaxones El succeí el seu fill Edbald I

Estadista francès De religió protestant, serví sempre Enric de Navarra i participà en la batalla d’Ivry Quan Enric es convertí en rei de França Enric IV, fou nomenat superintendent de finances 1598 Deixà unes Mémoires des sages et royales économies d’État, domestiques, politiques et militaires de Henry le Grand 1638

Jugà 40 partits amb el Futbol Club Barcelona 1900-03 i es proclamà campió de la Copa Macaya 1902 i la Copa Barcelona 1903 Més tard es convertí en el president més efímer de la història del Barça, de l’11 de novembre de 1908 al 2 de desembre, quan dimití El succeí Joan Gamper

Al final de la dècada de 1920 jugà a l’Skating Club Catalunya i el Hockey Patín Club Barcelona El 1930 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i, al mes de gener del 1933, es convertí en el seu president fins a l’esclat de la Guerra Civil

Entrà el 1896 a la redacció del Corriere della Sera , del qual fou director 1900-25 i que convertí en un dels més famosos diaris europeus Senador liberal 1914, s’oposà a la política de Giolitti i preconitzà l’entrada d’Itàlia a la Primera Guerra Mundial Declarat antifeixista, escriví Vent'anni di politica italiana

Cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis Influí sobre el moviment romàntic del seu país, especialment sobre el pintor Philipp Otto Runge Posteriorment es convertí al catolicisme i entrà al convent de Barmherzigen, a Münster, Westfàlia, on es conserven gairebé totes les seves obres Per aquest motiu la seva personalitat restà pràcticament oblidada