Resultats de la cerca
Es mostren 378 resultats
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Doctor en drets per València i conseller de la ciutat 1598, el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’ Atrevimiento , i hi llegí set poesies en castellà Amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , fou autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache Barcelona 1602, dirigida a Gaspar Mercader, abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí intercalà a la trama novellesca dues narracions extenses, ambdues esdevingudes a València, una disquisició sobre l’origen i el fonament de la noblesa biscaïna i una descripció de les festes…
Josep Nolla i Inglada
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres per l’Academia de San Fernando.
Titulat el 1830, treballà a Barcelona i en pobles de la rodalia Fou director segon de les obres d’eixample del Cementiri Vell de Barcelona 1852 Amb Elies Rogent projectà les cases del carrer de la Comtessa de Sobradiel 1857 Hom el confon sovint amb un presumpte parent seu, Joan Nolla i Cortés — 1863, arquitecte pel ministeri d’obres públiques i de comerç, amb títol del 1849, que fou director primer de les obres d’eixample del Cementiri Vell barceloní 1852 —on hi ha diversos mausoleus i altars funeraris signats JNolla— i que edificà les cases de la cantonada dels carrers Princesa-Candeles…
Procopi Francesc de Bassecourt i de Thieulane
Història
Militar
Mariscal de camp, baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.
Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…
Maria del Mar Raventós i Chalbaud
Economia
Empresària.
Llicenciada en ciències econòmiques i filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és una de les filles d’una de les branques familiars propietàries del grup Codorniu, formada pel matrimoni entre Jesús Raventós i Teresa Chalbaud Inicià la seva carrera professional a la companyia el 1976 com a responsable de l’accionariat, format per unes dues-centes persones, totes de la família Posteriorment, assumí la gestió dels departaments de serveis, relacions públiques i imatge El 1992 fou nomenada adjunta al director general i, quatre anys més tard, el 1996, gerent Presideix Codorniu des del…
Geòrgios Papandreu
Història
Política
Polític grec.
Fundador del partit socialdemòcrata, hagué d’exiliar-se durant la dictadura de Metaxàs Lluità contra els alemanys 1941-44 i, a Egipte, fou el cap del govern grec a l’exili Com a representant de la Unió del Centre, fou primer ministre 1963, però entrà en rivalitat amb Constantí II , que el destituí 1965 Retirat de la vida política, amb la implantació de la dictadura dels coronels 1967, la seva figura esdevingué un símbol de la democràcia En morir, el seu enterrament constituí una de les primeres manifestacions públiques d’oposició al sistema feixista vigent aleshores Era pare del polític i…
Arnulf Øverland
Literatura noruega
Poeta noruec.
Començà escrivint reculls de poemes de to malenconiós De hundrede violiner ‘Els cent violins’, 1912 Acabada la Primera Guerra Mundial, formà part del grup marxista Mot Dog, i les seves crítiques provocaren fortes reaccions públiques Publicà Brød of vin ‘Pa i vi’, 1924, Den røde front ‘El front roig’, 1937 Després de l’ocupació nazi s’uní a la resistència i escriví Ord i alvor til det norske folk ‘Paraules greus al poble noruec’, 1940 Deportat a Sachsenhausen pels nazis, de tornada a Noruega, ja acabada la guerra, escriví Vi overlever alt ‘Sobrevisquérem a tot’, 1945 i Tilbake til livet ‘…
Friedrich Hundertwasser
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Nom amb el qual és conegut el pintor i gravador austríac Friedrich Stowasser.
Conreador d’una pintura de colors vius delimitats per un dibuix de traç gruixut i línies sinuoses, la seva obra és clarament influïda pel Jugendstil austríac, especialment G Klimt, i per P Klee, i ha gaudit d’una considerable difusió gràcies a la seva qualitat decorativa A banda, s’interessà també per l’arquitectura des d’una perspectiva ecologista, participant en diversos projectes, el més conegut dels quals és la casa Hundertwasser, a Viena 1985 Constància d’aquesta preocupació per l’entorn humà, des de la qual qüestionà l’estil de vida de les societats modernes, són també un manifest…
Antoni Puig i Lucà
Història
Militar
Literatura
Política
Militar, escriptor i polític.
Governador durant molts anys de la Ciutadella i de la seva presó, fou un dels caps del moderantisme barceloní, fet que li valgué persecucions i separacions del càrrec per part de progressistes i absolutistes Collaborà, amb el pseudònim d’ Espolín , a la premsa amb poemes i articles sobre obres públiques, urbanisme i beneficència S’ocupà també de la reforma del règim de les presons, que portà a terme a la Ciutadella, i proposà l’establiment de biblioteques militars per tot el territori peninsular 1836 Fou soci fundador de la Societat d’Amics del País i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de…
Elisenda Paluzie i Hernández
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Elisenda_Paluzie.jpg)
Elisenda Paluzie i Hernández
© Arxiu E. Paluzie
Economia
Política
Economista i activista política.
Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia econòmica i el comerç…
Joan Antoni Solans i Huguet
Arquitectura
Arquitecte i urbanista.
Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona ETSAB, on es graduà el 1965, però aviat es decantà per l’urbanisme, disciplina sobre la qual amplià coneixements a Berlín Entre el 1968 i el 1976 participà en l’elaboració de diversos plans d’ordenació urbanística, entre d’altres els plans generals de Vic 1968-71, Mataró 1975 i Sant Feliu de Guíxols 1973-75, el Pla de Comunicacions de la Comarca de Barcelona 1967-69, el llibre blanc d’urbanisme del Ministeri d’Obres Públiques espanyol 1972-73 i la llei del sòl del 1975 També participà com a assessor del pla general de la regió de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina