Resultats de la cerca

A deu anys fou enviat a Viena per a continuar els estudis generals, ciutat on a més rebé formació musical d’A Mittag i S Sechter, i on perfeccionà el piano amb JN Hummel Dotat d’un extraordinari virtuosisme, debutà a catorze anys amb un gran èxit Dos anys després es publicaren les seves primeres composicions A partir del 1830 portà a terme triomfals gires de concerts per tot Europa, i parallelament continuà estudiant amb F Kalkbrenner, a París, i amb I Moscheles, a Londres A la capital francesa rivalitzà fortament amb F Liszt, que havia criticat durament la seva música A partir del 1855…

Vida Fou un dels deixebles més importants d’Enric Granados, a l’acadèmia del qual estudià En aquest centre obtingué el Gran Premi Extraordinari i la Medalla d’Or, i més tard hi exercí de professor de piano També estudià harmonia amb A Nicolau i composició amb A Barberà S’inicià com a concer tista a la Sala Granados i a la Sala Mozart, punts de partida dels seus concerts a Barcelona Més tard actuà periòdicament al Palau de la Música de Barcelona, i també a Madrid, París, Brusselles i Suïssa Fou un dels fundadors de l’Associació Juli Pons, creada el 1926 i destinada a l’ense…

De molt petit començà a compondre, i tingué Moritz Hauptmann, EF Richter i Friedrich Lachner com a professors de teoria i composició Estudià piano amb Louis Plaidy i Carl Reinecke Del 1877 al 1925 visqué a Amsterdam, on fou professor de piano a l’Escola de Música Entre el 1912 i el 1924, quan el centre ja havia esdevingut conservatori, en fou el director A més dels concerts com a solista, cal destacar la seva tasca com a pianista acompanyant entre d’altres, actuà amb Pau Casals, el qual el considerava un compositor extraordinari Amb els seus fills Julius, violinista, i Engelbert…

A cinc anys oferí el seu primer recital i a setze obtingué el diploma de professora de piano amb el Premi Extraordinari del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona Posteriorment inicià els estudis d’orgue i perfeccionà els de piano a París i Viena Ha ofert recitals arreu d’Europa i Amèrica i ha participat en diversos festivals Ha enregistrat alguns discos, centrats en obres de compositors francesos i espanyols El 1979 fundà els Cursos Internacionals d’Interpretació de Música Espanyola a Baden Suïssa i també la fundació de Música Española Schweiz amb el seu marit,…

Inicià els seus estudis al Conservatori del Liceu el 1848, on fou deixeble de violí del seu pare, de J Barrau, amb qui estudià piano, i de Marià Obiols, que l’instruí en harmonia Amb només catorze anys aconseguí el premi extraordinari de violí, i aviat ingressà com a violinista auxiliar a l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu Dirigí l’orquestra d’una companyia de sarsuela i òpera, en gira per Catalunya, amb la qual obtingué experiència i una ràpida anomenada En dissoldre’s la formació, retornà a Barcelona com a segon director de l’Orquestra del Teatre del Liceu, i al cap de poc n…

Dins de la realització de continguts de temàtica esportiva, entre el 1989 i el 1990, presentà el vídeo L’espectador i l’esport per encàrrec de l’Olimpíada Cultural El 1992 fou director de les cerimònies d’inauguració i de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona, assessor en la direcció de les cerimònies dels Jocs Paralímpics de Barcelona i guionista i supervisor artístic de la cerimònia inaugural dels Special Olympics, també a Barcelona Igualment, fou el director de la cerimònia del centenari del FC Barcelona 1998, de la final de la Lliga de Campions disputada al Camp Nou 1999 i s’encarregà…

Es formà a Llotja Barcelona amb Martí i Alsina i a Madrid Es presentà a Barcelona, amb Els traginers Exposició de Belles Arts del 1866, i concorregué després amb paisatges i estudis a l’exposició aragonesa de Saragossa 1868 i a la de Belles Arts de Barcelona del 1870 Pensionat a Roma el 1874, hi residí deu anys Havent-ne tornat, la seva exposició a Barcelona 1884 tingué una sorollosa acollida Narcís Oller l’elogià apassionadament pel seu naturalisme i el mostrà com a exemple contra la pintura d’història En exposar a Madrid el 1890, la regent li adquirí una obra Pintà, amb un estil lluminós i…

Llicenciat en geografia i història per la Universitat de València Vinculat de ben jove al nacionalisme cultural i polític, entre el 1987 i el 1991 fou diputat a les Corts Valencianes, i entre el 1991 i el 1995, tinent d’alcalde a l’ajuntament d’Ontinyent i conseller de la mancomunitat de municipis de la Vall d’Albaida El 1989 fou nomenat secretari general de la Unitat del Poble Valencià, càrrec que mantingué fins a la creació del Bloc Nacionalista Valencià BNV El 1998, en crear-se aquesta organització, fou elegit portaveu i proclamat candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana Fou…

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i reportatges…

Escriví novelles tractant la història d’Àustria durant el segle XX El 1978 rebé el premi de literatura Robert-Walser-Preis per la seva primera novella Die Schwerkraft der Verhältnisse ‘La gravetat de la situació’ El 1985 publicà la novella Dessen Sprache du nicht verstehst  ‘De qui no entens la llengua’, un llibre de tres mil pàgines que narra la història de la família proletària Null ‘Zero’ des del 1914 fins a la Primera República d’Àustria Destaca l’ús extraordinari de la llengua per l’autora, que sovint prefereix la melodia a la correcció gramatical, cosa que fa la lectura…