Resultats de la cerca

Fou deixeble d’ Antístenes , i hom el pot considerar com a màxim exponent de l’ escola cínica En són conegudes anècdotes molt diverses que posen en relleu el seu anticonvencionalisme social i àdhuc la seva extravagància

Professor i expert practicant de totes les especialitats quirúrgiques, àdhuc les ginecològiques, hom li deu la publicació de nombrosos tractats, tals com Manuel d’anatomie chirurgicale topographique 1862 Enemic de les innovacions, combaté la introducció de l’anestèsia

Fou designat secretari de l’emperadriu Caterina II i prengué part en els acords secrets amb l’emperador d’Àustria Josep II El 1787 fou designat primer mandatari de relacions exteriors Menà una política pacificadora, àdhuc amb la França revolucionària

Exercí una certa influència dins l’etnologia evolucionista i àdhuc en la teoria marxista de la família Tanmateix, el caràcter més especulatiu que empíric de les seves tesis, sistematitzades a Das Mutterrecht ‘El matriarcat’, 1861, no les féu gaire acceptables, i Engels en criticà la formulació idealista

Les seves obres, marcadament pessimistes, posen en escena éssers malalts, que materialitzen la decadència de la societat i àdhuc de la civilització La folle du ciel , 1936 Pacifique , 1937 És també autor d’una novella Une fille est une fille , 1949 i de memòries Confessions d’un auteur dramatique , 1949-53

La seva poesia, pertanyent a la segona generació experimental, és lacònica, si bé de vegades carregada de metàfores de caràcter sarcàstic i àdhuc groller, com en Heilige gedichten ‘Poemes sagrats’, 1959, Richelieu 1961 i Renaissance 1963 o d’un onirisme sensual Gedichten voor Maria Magdalena ‘Poemes per a Maria Magdalena’, 1971

Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia

Fill de Brancaleó Doria i d’Elionor d’Arborea i nebot del jutge Hug IV Mort aquest, Elionor maldà per fer-lo succeir en el càrrec i àdhuc envià Brancaleó a demanar la protecció de Pere III de Catalunya-Aragó a les corts de Montsó Fou succeït pel seu germà Marià V 1387-1407

Entrà al servei dels omeies, els quals lloà en brillants i nombrosos panegírics La fidelitat als califes regnants li permeté de no haver-se de convertir a l’islam —era cristià monofisita—, de cantar el vi i àdhuc de beure'n Entrà en la polèmica que sostingueren al-Farazdaq i Ǧarīr , i es guanyà dures crítiques d’aquest darrer

Fou professor de medicina de l’estudi general de Lleida abans del 1320, data que passà a ésser-ho de l’estudi general de Barcelona, ciutat on fou metge de Violant de Ventimiglia, baronessa d’Ayerbe prestà diversos serveis a la cort i àdhuc diners per armar galeres per a la conquesta de Sardenya Fou també examinador de jueus