Resultats de la cerca

Havia estat prior de Cluny, bisbe d’Òstia i legat pontifici a Alemanya En ésser elegit papa, prohibí novament la investidura sínode de Melfi, 1089, bé que arribà a un acord amb França i Anglaterra En el sínode de Clarmont 1095 promogué la primera croada Prengué sota la seva protecció el regne d’Aragó, delimità el territori de la Narbonesa i inicià així la restauració de la Tarraconense 1097 Per contrarestar el pes germànic, afavorí el matrimoni de Matilde de Toscana amb Welf V de Baviera i concedí als normands la legislació papal per a Sicília Venerat com a beat, la seva festa se celebra el…

Estudiant a Cracòvia i aficionat al teatre i a l’esport, treballà en la indústria química per evitar la deportació a Alemanya durant l’ocupació nazi Entrà al seminari clandestí del cardenal Sapieha i rebé el presbiterat el 1946 Dos anys d’estudis a l’Angelicum de Roma i a la Universitat de Cracòvia l’endinsaren en el pensament de sant Joan de la Creu i de Max Scheler i el prepararen per a la docència a Cracòvia i a Lublín Durant aquests anys publicà diversos estudis sobre ètica i personalisme Bisbe auxiliar de Cracòvia 1958, arquebisbe 1964 i cardenal 1967, fou conegut dels seus collegues…

La seva política se centrà en una oposició poc flexible als corrents ideològics i polítics del s XVIII Condemnà l’Enciclopèdia, De l’esprit d’Helvétius i l' Émile de Rousseau Acèrrim defensor dels jesuïtes, dels quals Portugal i els governs borbònics demanaven la dissolució, convocà 1769 la congregació cardenalícia encarregada dels afers dels jesuïtes, però morí abans de rebre'n l’assessorament

Fou més aviat neutral en els conflictes de la guerra de Successió polonesa S'enfrontà, però, defensant les prerrogatives eclesiàstiques, a diferents governs europeus, a l’espanyol singularment, per causa de l’expansionisme a Itàlia La ruptura diplomàtica 1736 fou superada pel concordat del 1737 El 1738 condemnà la francmaçoneria Confirmà l’estatut de la Universitat de Cervera 1730

En la guerra de Successió espanyola es posà al principi de part del pretendent francès, però, vençut per les tropes imperials, reconegué Carles III Sostingut per Lluís XIV, condemnà els jansenistes Prohibí l’adaptació dels ritus catòlics als costums xinesos

Deixà el govern a les mans del seu nebot adoptiu, el cardenal Paluzzi-Altieri Sostingué econòmicament la lluita de Joan Sobieski contra els turcs, que foren derrotats el 1673

Fou nunci a Espanya 1644-53 Reorganitzà la jerarquia de Portugal i aconseguí un simulacre de submissió d’alguns jansenistes Actuà de mitjancer entre Lluís XIV i Carles II en la qüestió dels Països Baixos

Fou cardenal 1585 i nunci a Polònia 1588 Publicà la Vulgata i un índex de llibres prohibits 1596 Seguint una política filofrancesa, sostingué Enric IV enfront dels Habsburg

Jurista a la cort de Lluís IX de França Vidu, prengué l’estat eclesiàstic el 1247 Confirmà Carles d’Anjou com a rei de Sicília i excomunicà Conrad IV, emperador romanogermànic, per la seva campanya italiana Refusà el divorci de Jaume I de Catalunya-Aragó

Fou cardenal 1179 i bisbe de Palestrina 1181 Aconseguí d’organitzar la tercera croada