Resultats de la cerca

Amb ell, el Romanticisme penetrà al circ Cultivà la comicitat acrobàtica pura i excellí per la gràcia, la lleugeresa i la flexibilitat Creà el tipus de pallasso amb vestit quadriculat i bonet de cascavells

A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí

Es destacà a la cort de Palerm, on succeí Cimarosa Passà a París, on, a fi de fer-se popular, abandonà l’estil napolità i imità Gluck L’èxit assolit amb l’obra mestra La vestale 1807 el consagrà, i fou protegit per Napoleó i Josefina Repetí l’èxit amb Fernand Cortez 1809, però no amb Olympia 1819, i passà, envoltat de prestigi, a la cort de Berlín, on també dirigí l’Òpera Procurà de germanitzar el seu estil amb Agnese di Hohenstaufen , 1829 però, perjudicat per l’èxit de Weber, perdé prestigi i el 1842 abandonà Alemanya i es retirà els darrers anys restà sord

Estudià amb el seu pare, François-Joseph Hérold, amb J-LAdam i ENMéhul El 1812 fou premi de Roma Dedicat principalment a l’òpera còmica, assolí un èxit sorollós amb Zampa, ou la fiancée de marbre 1831, l’obertura de la qual encara s’interpreta Assolí un nou èxit amb Le Pré-aux-Clercs 1832 També escriví ballets, música simfònica i de cambra

Estudià música a Mataró, feu diversos recitals a l’Associació Wagneriana de Barcelona i el 1905 debutà al Gran Teatre del Liceu Tres anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Louise , de MA Charpentier, sota la direcció d’A Toscanini El 1914 feu el paper de Wotan La valquíria al Teatro Real de Madrid Especialitzat en el repertori wagnerià, l’interpretà amb èxit a Madrid i Barcelona, on el 1910 oferí unes memorables funcions de L’holandès errant al Gran Teatre del Liceu També assumí amb èxit diversos papers d’òperes de G Verdi, J Massenet, A Ponchielli i WA Mozart, entre d’altres El 1920…

Al començament dirigí curtmetratges, sobretot de la parella còmica Stan Laurel i Oliver Hardy, però el 1935 obtingué el seu primer èxit important amb Alice Adams , èxit que continuà amb Gunga Din 1939, i sobretot amb A Place in the Sun 1951, Oscar al millor director, Shane 1953, Giant 1956, The Diary of Anne Frank 1958, The Greatest Story Ever Told 1963 i The Only Game in Town 1968

Fill de Salmanassar III, derrotà el seu germà Aššur-nadin-apli, que s’havia rebellat Emprengué, amb èxit, campanyes contra el país de Nairi, al N, i a l’altiplà iranià, a l’E, on els medes començaven a fer acte de presència 821 aC i vencé una coalició d’arameus i elamites Malgrat ésser casat amb la babilònia Semíramis , afrontà dues vegades amb èxit els exèrcits de Babilònia i establí el domini assiri sobre el territori

Estudià a París amb Massenet, Saint-Saëns i CFranck Autor de música de cambra i simfònica, de la cantata Patria 1900 i d’òperes, com Les girondins estrenada a Lió el 1905 i La catalane , basada en Terra baixa , d’Àngel Guimerà llibret francès de PFerrier i LTiercelin, estrenada a París el 1907, sense èxit Considerant-se perjudicat per l’èxit de Tiefland , d’Ed’Albert, basada en la mateixa obra de Guimerà, Le Borne els demandà, i guanyà el plet

Professor del conservatori de París L’èxit de les seves òperes còmiques Le calife de Bagdad 1800 i Ma tante Aurore 1803 l’inclinaren al teatre Fou mestre de capella de la cort d’Alexandre I de Rússia 1803-10, on representà Les voitures versées 1808, amb gran èxit La seva obra mestra fou La dame blanche 1825, de caire romàntic, amb influència rossiniana També fou autor d’un concert per a arpa i orquestra, de sonates i d’un concert per a piano

Fou un dels primers autors que dedicaren la seva atenció a la sarsuela romàntica Es formà musicalment a Saragossa i, segons BS Saldoni, probablement formà part del cor de la seu aragonesa o del santuari d’El Pilar Posteriorment es traslladà a Madrid, on sembla que fou professor de música i arribà a esdevenir mestre de música honorari de la família reial Fou a Madrid que començà a interessar-se per la composició d’òperes i el 1831 estrenà Enrico e Clotilde , d’estètica italianitzant L’èxit li arribà el 1832 amb El rapto , amb llibret de MJ de Larra, obra que desencadenà la polèmica sobre el…