Resultats de la cerca

Germana de Napoleó I, el seu nom de soltera era Maria Anna Es casà 1797 amb Felice Pasquale Bacciochi

Germà petit de Napoleó, aquest féu que es divorciés d’Elisabeth Patterson i es casés amb la princesa Caterina, filla del rei de Württemberg 1807, i el nomenà rei de Westfàlia Perdut el tron, rebé el títol de príncep de Montfort Havent tornat a França el 1848, treballà a favor del seu nebot, el futur Napoleó III Tingué dos fills Matilde i Josep Carles Pau Bonaparte, conegut també com a Jeroni o Príncep Napoleó i dit Plon-Plon Trieste 1822 — Roma 1891, que collaborà amb Napoleó III, el qual influí perquè fes costat a la política d’unificació italiana El 1876 dirigí el partit bonapartista

Germà petit de Napoleó I, aquest el casà 1802 amb la filla de la seva muller Josefina, Hortènsia de Beauharnais , i el féu rei d’Holanda Abdicà per desacord amb el blocatge continental i s’exilià a Àustria i a Suïssa

Vídua del general Leclerc 1802, es casà amb Camillo Borghese 1803, que esdevingué príncep-duc de Guastalla 1806 El 1814 se'n separà i acompanyà Napoleó I a l’illa d’Elba

Oncle matern de Napoleó I, fou nomenat arquebisbe de Lió 1802, cardenal 1803 i ambaixador davant la Santa Seu Aconseguí que el papa Pius VII coronés Napoleó emperador Més tard, en desacord amb l’actitud del seu nebot contra el papa presidí un concili nacional 1811, i, caigut en desgràcia, es retirà a Roma 1814

Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló 1793,…

Fill d’un mestre d’escola, combaté en el bàndol republicà en la Guerra Civil Espanyola Militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya  PSUC, en acabar la guerra s’exilià a França i, després d’estar retingut als camps de concentració d’Argelers i Sant Cebrià, anà a l’URSS i el 1941 s’allistà a l’Exèrcit Roig per lluitar contra l’exèrcit nazi en la Segona Guerra Mundial L’any 1947 retornà clandestinament a Catalunya, però fou detingut juntament amb Joaquim Puig i Pidemunt afusellat el 1949 Sotmès a interrogatoris i tortures per la policia franquista sota les ordres del comissari Juan…

President del consell dels Cinc-Cents 1789, preparà amb Josep Bonaparte el cop d’estat del 18 brumari i participà en l’elaboració de la constitució de l’any VIII Després d’haver ocupat el ministeri de l’interior, en fou allunyat amb una ambaixada a Madrid 1800-01, durant la qual dirigí entre bastidors la “guerra de les taronges” Havent topat amb l’emperador, s’establí a Roma 1804 Obtingué del papa el principat de Canino Fou autor d’unes Mémoires , de poesies i d’estudis arqueològics

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

Fou professor a Ajaccio i Avinyó Es retirà a Serinhan, on es dedicà exclusivament a l’estudi dels insectes, i emprengué un gran nombre d’investigacions, que recollí en la seva obra més important, Souvenirs entomologiques 1870-89 És considerat com un dels fundadors de l’entomologia