Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Pere d’Alcàntara
Cristianisme
Místic castellà.
Entrà als observants 1515 i fou provincial d’Extremadura 1538-41 Es retirà com a ermità prop de Lisboa i amb uns quants seguidors propugnà la més rígida observança de la regla El primer convent reformat fou creat a Sevilla 1555, i les noves comunitats d' alcantarins foren constituïdes en província 1560 Confessor de Teresa d’Àvila, la guià en la reforma de l’orde carmelità El seu Tratado de la oración y meditación 1556 fou traduït a diverses llengües La seva festa se celebra el 19 d’octubre
José Alcántara
Cinematografia
Actor.
Vida De jove treballà a Barcelona en el sector bancari, i el 1920 marxà cap a l’Havana per fer de comptable Durant la travessia conegué l’actriu mexicana Virginia Fábregas, que l’introduí en el teatre i amb la qual viatjà per Amèrica A Barcelona, i durant vuit anys, formà part de les companyies d’Ernest Vilches, Díaz-Artigas i Joan Bonafé Debutà en el cinema mut en comèdies de la casa DLS de Berlín, al costat de Paul Heidemann El 1931 fou contractat per John Stone, de la Fox de Hollywood, i intervingué en Cuerpo y alma , de David Howard Hay que casar al príncipe , de Lewis Seiler, i Mamá , de…
Anna Ramírez Alcántara
Waterpolo
Jugadora de waterpolo.
Es formà al Club Natació Hospitalet i el 1996 passà al Club Esportiu Mediterrani Feia de boia, i fou quatre vegades campiona de Catalunya 1997-2000 En l’àmbit estatal, guanyà quatre Campionats d’Espanya en la divisió d’honor 1997, 1998, 1999, 2003 i cinc Copes de la Reina 1997-2000, 2003 Participà vuit vegades en les competicions europees de clubs cinc cops en la Champions 1997-2000, 2004, un cop en la Recopa d’Europa 2001, on fou medalla de bronze, i dos cops en el LEN Trophy 2002, 2003 En el període 1994-2004 jugà 119 partits amb la selecció estatal absoluta i participà en quatre Campionats…
Pedro Alcántara García
Educació
Pedagog andalús.
Fou un gran sistemàtic, que sintetitzà tota la teoria i la pràctica que en ciència educativa havia estat realitzada fins aleshores a tot el món Fundà i dirigí la revista La Escuela Moderna i tingué relació amb els homes i les idees de la Institución Libre de Enseñanza Autor, entre d’altres obres, del Compendio de la Pedagogía , llibre de gran influència i difusió en el seu temps
Paulino Alcántara Riestra
Futbol
Futbolista, conegut pel sobrenom de Trencaxarxes.
Després de passar per l’AC Galeno i l’Universitari SC, debutà en el primer equip del Futbol Club Barcelona el 1912, on jugà fins el 1927, amb un parèntesi de dos anys al Bohemians de Manila 1916-18 Jugà d'interior esquerra i amb el Barça fou deu vegades campió de Catalunya 1913, 1916, 1919-22, 1924-27 i cinc vegades campió d’Espanya 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, i ostenta el rècord de gols de l’equip en tota la seva història, 357 Jugà sempre amb un mocador blanc penjant dels pantalons i fou l’autor del primer gol d’un jugador blaugrana al camp de les Corts La seva potència de xut es…
,
Joan Carles Alcántara Amigo
Altres esports
Promotor esportiu i àrbitre de boccia i d’eslàlom.
Llicenciat en psicologia i màster en psicologia de l’activitat física i l’esport, forma part de la junta directiva i de l’equip tècnic del Club Esportiu Paralítics Cerebrals PC-Sport És jutge d’eslàlom des del 2001 i àrbitre de boccia des del 2003 El 1998 organitzà el Campionat d’Espanya de futbol sala per a paralítics cerebrals Fou responsable de la secció de futbol de la Federació Catalana d’Esports de Paràlisi Cerebral 1997-2000, de la qual també fou delegat També és professor de cursos per a àrbitres de boccia
Manuel Alcàntara i Gusart
Periodisme
Professor, periodista i promotor cultural.
Comencà a treballar com a articulista i crític de teatre i arts plàstiques als diaris “El Día Gráfico” i “La Noche” Fou administrador de la Casa de Caritat, professor de l’Escola d’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya i membre de la Unió Catalanista El 1939 s’exilià a França, on fou un dels organitzadors de la Residència d’Intellectuals Catalans a Montpeller 1939-41 El 1941, arribà a Mèxic on portà la gerència de l’editorial Misrachi fins que es jubilà Des de Mèxic, animà i coordinà els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili i en fou secretari del patronat, primer amb…
Sílvia Alcàntara i Ribolleda
Literatura catalana
Escriptora.
A sis mesos d’edat es traslladà amb la seva família a la colònia tèxtil Vidal, on començà a treballar a catorze anys Estudià comerç i a vint anys es traslladà a Terrassa, ciutat en què treballà com a administrativa A mitjan anys setanta començà a estudiar català en cursos de Normalització Lingüística i a escriure narracions Posteriorment assistí a cursos d’escriptura a l’Aula de Lletres, posteriorment Escola de l’Ateneu, on treballà també com a administrativa i més tard com a professora de tècniques d’escriptura L’any 2009 publicà la seva primera novella, Olor de colònia , en què descriu la…
Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau

Pere d’Alcàntara Peña i Nicolau
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Després d’estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts 1833-41 i a l’Institut Balear 1835-41 de Palma, on fou company de Marià Aguiló, cursà dret a Barcelona, on dugué una intensa vida literària amb altres estudiants mallorquins com Jeroni Rosselló, Marià Aguiló, Miquel Victorià Amer i Joan Palou i Coll Compaginà aquesta activitat amb la de miniaturista, periodista i professor de matemàtiques i dibuix Amb Llorenç Pons Santandreu, Miquel Victorià Amer, Victòria Peña i Josep Lluís Pons i Gallarza redactà la revista manuscrita El Plantel El 1849 es llicencià a Madrid Personatge polifacètic, es lliurà…
, ,
Melcior Rodríguez d’Alcàntara i Elias
Música
Compositor, pianista, organista i crític català.
Orfe de pares, començà els estudis musicals al Conservatori del Liceu el 1871 sota el mestratge de JM d’Arteaga i F de Paula Sánchez Perfeccionà els seus estudis de piano amb CG Vidiella Més endavant inicià estudis d’orgue amb P Pardàs Aviat es donà a conèixer en recitals d’orgue Exercí la crítica musical en "La Renaixença", "La Vanguardia" i "La Ilustració Catalana" Com a compositor es dedicà bàsicament al conreu d’obres de cambra, repertori per a piano i obres simfòniques Algunes de les seves composicions foren estrenades a Barcelona, i d’altres, a París
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina