Resultats de la cerca

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Fill de família güelfa de noblesa menor, potser deixeble de Brunetto Latini, però autodidacte en poesia, s’adherí a l’escola poètica del dolce stil novo i, tot i que s’havia casat amb Gemma di Manetto Donati, féu de Beatriu dama florentina, filla de Folco Portinari el personatge central de la seva obra Estudià teologia i filosofia llegí els clàssics llatins i els filòsofs escolàstics Lluità a la batalla de Campaldino 1289 i contra els gibellins d’Arezzo i de Pisa Per tal de poder dedicar-se a la vida política, s’inscriví 1295 al gremi de metges i apotecaris Fou conseller del capitano del…

Professor a la Universitat de Harvard 1896-1932 És autor d’interessants estudis sobre Dante Alighieri 1917 i 1924 Entre altres obres de lingüística històrica és especialment famosa la Introduction to Vulgar Latin 1907, traduïda al castellà per F de B Moll 1928

Catedràtic de metafísica a la Universitat de Valladolid i de lògica fonamental a la Universitat de Barcelona, de la qual fou vicerector 1924 Fou senador 1923 i membre electe de l’Acadèmia de Bones Lletres 1902 En la seva obra pedagògica seguí la neoscolàstica Instituciones de metafísica 1891, La filosofía del Dante Alighieri 1896, Apuntes de lógica fundamental 1904

Abandonà el partit gibellí i s’ensenyorí del poder a la ciutat de Pisa, on instaurà un règim de terror Víctima d’una conspiració, fou empresonat amb els seus fills, a la torre de Gualandi, on morí de fam, després d’haver intentat, segons la llegenda, d’alimentar-se dels seus propis infants Dante Alighieri s’inspirà en aquest episodi per a la composició d’un dels seus cants més famosos Infern , XXXIII

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…

Advocat Professor de literatura a Puerto Rico en 1967-77, any que s’installà a Barcelona Des del 1989 professà a la Universitat de Seattle i el 1992 fou nomenat professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra La seva poesia és classificada dins el realisme màgic És autor, entre altres, dels reculls En medio del camino 1949-70 1971, El bosque transparente 1983, El ave en su aire 1985, Ocupación del fuego 1990 i Vuelos 1990 Estudiós d’altres literatures, especialment de la brasilera i la portuguesa, publicà els assaigs Las cenizas de la flor 1987 i La vida plural de Fernando Pessoa 1989 Traduí…

Figura de primera línia del Renaixement italià, les allusions a la música són nombroses en la seva producció, especialment en la seva obra cabdal, la Divina Comèdia , en què les referències a l’art musical se situen tant en el pla de la forma com en el del contingut En l’aspecte formal, s’ha remarcat la transposició de diversos procediments compositius que determinen l’arquitectura del poema, sigui en l’estructura estròfica, la distribució de les simetries o la disposició del material narratiu, en el qual s’ha vist una transposició de la polifonia de l’època Pel que fa al contingut, la música…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1906, fou un dels millors deixebles de Rubió i Lluch als Estudis Universitaris Catalans Fou pensionat a l’Escola Espanyola de Roma 1911-13, etapa decisiva per a la seva formació Com a adjunt a la BC 1914 es dedicà als documents històrics, llibres impresos i manuscrits El 1918 entrà a la Secció Històrica de l’IEC i, des del 1923, en fou representant a la Unió Acadèmica Internacional Arnau de Vilanova, Ramon Llull i Dante Alighieri foren els temes principals del seu estudi Sobre Arnau de Vilanova destaca una collecció de documents que…

Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…