Resultats de la cerca

Participà a la primera guerra púnica i dirigí la repressió dels mercenaris revoltats contra l’estat cartaginès Dirigí la primera fase de la conquesta del sector meridional de la península Ibèrica organitzada per Cartago per tal de compensar la pèrdua de Sicília Desembarcà a Andalusia, lluità amb els indígenes i aconseguí el domini de territoris meridionals peninsulars Fundà la base d' Akra Leuké Mentre assetjava la ciutat d’Eliké, que tradicionalment hom tendeix a identificar amb Elx, morí en travessar un riu Fou substituït per Asdrúbal La tradició que el fa fundador de Barcelona no té…

Radiotelegrafista, fou destinat a Guinea-Bissau, d’on arribà a ser cap dels serveis de telecomunicacions Des del final de la dècada dels anys quaranta s’involucrà en la lluita per la independència i cofundà el Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC el 1956, del qual fou secretari general 1973 i el principal líder, juntament amb Amílcar Cabral Assolida la independència 1975, esdevingué el primer president de Cap Verd El 1980 l’enderrocament de Luis Cabral germà d’Amílcar a Guinea-Bissau el distancià d’una prevista unió d’ambdós territoris de l’…

De la família dels Emmènides, s’ensenyorí de la ciutat 488 i, aliat amb Geló de Siracusa, sogre seu, vencé Terille d’Himera i el cartaginès Amílcar 480 i estengué els dominis fins a Selinunt, Gela, Himera i Siracusa Fou cantat per Simònides i per Píndar

Cap del partit aristocràtic de Cartago, lluità contra els mercenaris rebellats 241-238 aC, però fou substituït per Amílcar Barca, que sufocà la revolta Enemic dels bàrquides, afavorí una política amistosa amb Roma i s’oposà a les campanyes d’Anníbal Intervingué en la negociació de pau amb els romans després de la batalla de Zama 202 aC

Era fill d’Amílcar, vençut a Sicília per Agàtocles Durant la invasió de Cartago per part d’aquest, fou nomenat cap del govern cartaginès amb el general Hannó Agàtocles matà Hannó i obligà Bomílcar a retirar-se dins els murs de la ciutat aquest aprofità la situació per a obtenir, mitjançant un cop d’estat, la tirania, la qual cosa provocà una revolta a la ciutat Posteriorment fou condemnat a mort

S’inicià com a pilot amateur el 1925, any que guanyà el primer Gran Premi d’Autocicles amb un Amilcar Disputà tot tipus de curses, especialment rallis, pujades i proves de regularitat, fins que es retirà el 1973, després de guanyar el Ralli de Montecarlo per a veterans La majoria d’aquestes curses les feu acompanyat pel copilot Casimir Aumacelles Presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1940-77 i el Reial Automòbil Club de Catalunya 1957-85 Durant el seu mandat, el RACC passà d’uns cinc mil socis a gairebé cent mil En el vessant esportiu, recuperà el circuit de Montjuïc per a les curses…

Pertanyent a la petita ètnia papel i de professió electricista, vers el 1960 s’uní al Partido Africano da Independência da Guiné e Cabo Verde PAIGC d’Amílcar Cabral i lluità a la guerrilla contra la colonització portuguesa El 1972, ja convertit en un líder del partit, fou nomenat president de l’Assemblea Popular, constituïda contra l’administració colonial Assolida la independència 1974, el 1978 fou nomenat primer ministre sota la presidència de Luis Cabral El 1980 donà suport al cop d’estat militar que enderrocà Cabral, i presidí la junta que prengué el poder Enfrontat, tot i…

Fill d’Amílcar Barca, al qual acompanyà, quan tenia 9 anys, a l’expedició dels cartaginesos a la península Ibèrica, on passà la joventut, jurà odi etern als romans segons la llegenda i es casà amb una indígena Quan el 222 aC Asdrúbal morí assassinat, prengué el comandament de l’exèrcit expedicionari cartaginès, que aleshores dominava la part meridional i sud-oriental de la península Ibèrica Per tal d’assegurar-ne els flancs, féu expedicions cap als altiplans centrals A partir del 219 i durant anys, la biografia d’Anníbal es confon amb la segona guerra Púnica , que provocà amb l’atac a Sagunt…

El 1909 fou contractat per la Gaumont de París, on feu de traductor i redactor de rètols de cintes mudes Collaborà, també, en guions de Léonce Perret i, a Barcelona dirigí una filial de la casa Éclair 1914 Debutà com a director en Los oficios de Rafael Arcos , feu reportatges i documentals i filmà la representació de Terra baixa d’Àngel Guimerà, fotografiada per Josep Gaspar, amb qui després collaborà El 1915 se n’anà als EUA, on creà una empresa de retolació cinematogràfica per a films distribuïts en països hispànics, dirigí curtmetratges amb intèrprets espanyols i feu d’ajudant de direcció…

Fundà la base de Cartago Nova Cartagena Fou assassinat per un esclau indígena que volgué venjar la mort del seu amo