Resultats de la cerca

Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Estudià a Nàpols, on estrenà òperes com La Beatrice 1740 i Artaserse 1747 El 1748 anà a Londres, on dirigí una companyia italiana que estrenà intermezzi i òperes seves i d’altri A París 1753 donà a conèixer la seva òpera Bertoldo in corte del 1747, que exercí una gran influència en l’òpera francesa i alemanya Tornat a Venècia, fou mestre de capella a l’Ospizio degli Incurabili 1760-62 hi estrenà oratoris i òperes com Antigona 1762 Deixà obres polifòniques i unes remarcables sonates per a clavecí

Exiliat a França l'any 1947, dugué a terme una intensa activitat dramàtica al capdavant de l’Asociación Amigos del Teatro Español a Tolosa de Llenguadoc Entre els seus texts, que ell mateix posà en escena, hi ha Memoria de los pozos , que presentà al Festival Internacional de Teatro de Sitges i el 1979 rebé el premi Santiago Rusiñol al millor text teatral De verdugo a verdugo o Antígona entre muros Premio Internacional Teatro Romano de Mérida del 1988 El 1961 rebé el premi Théâtre des NationsEl 2007 publicà Cómico sin tierra

Professor de llengua grega i llengua catalana a la Universitat de Girona 1969-72, membre del Consell d’Ensenyament del Català, inspector de català i membre de la Comissió Tècnica Avaluadora de l’ensenyament del català durant els difícils anys de la represa democràtica Catedràtic de grec a l’ensenyament secundari i posteriorment professor associat a la Universitat Autònoma de Barcelona, fou també el traductor d’Isòcrates 1971, 1980, 1991 i 1999 a la Fundació Bernat Metge Publicà, en un català exemplar, versions divulgatives de Sòfocles Èdip rei , 1989, i Antígona , 1993 i Hesíode…

Membre d’una família rica i influent, la seva vida s’estén al llarg del gran segle que hom anomena “de Pèricles”, un dels moments més brillants de la història espiritual de la humanitat Amb ell la poesia tràgica grega assolí la seva màxima perfecció formal Continuador d’Èsquil, les petges del qual, segons un testimoni antic, seguí en els primers estadis de la seva producció dramàtica, avui perduda, a poc a poc formà el seu estil propi i la seva tècnica tràgica De les tres etapes que, segons el testimoni antic abans esmetat, el poeta distingia en la seva producció, hom ha conservat només obres…

Cursà la carrera de dret i ocupà càrrecs a la Generalitat Malgrat una llarga dedicació al teatre, només estrenà tres obres, escrites amb la collaboració del seu nebot Josep Gras i signades amb el pseudònim Feliu Aleu Són La vida d2un home Comèdia quasi romàntica 1952, que obtingué un èxit notable, Les golfes 1957 i El casinet dels morts , estrenada en sessió de cambra Constituïren un intent de renovació fet amb tècniques realistes Formà part de la penya Santamaria i fou un dels fundadors de l’Associació Dramàtica de Barcelona 1955 Feu traduccions, que restaren inèdites, de Port Royal de…

Es formà al Conservatori d’Atenes, on estudià piano amb S Farandatos i es graduà el 1952 Més tard fou deixeble de composició de Iannis Andreu Papaioannu al Conservatori Hellènic, on es graduà el 1956 Continuà la seva formació a la Hochschule für Musik de Friburg amb Wolfgang Fortner i Karl Ueter 1958-62, institució on exercí la docència des del 1963 Fou un dels primers compositors que s’interessà per la música rebbètika, un tipus de cançó urbana grega La influència d’aquesta música i la de compositors com Igor Stravinsky i Béla Bartók queda més que palesa en el catàleg d’una obra on…

Deixeble d’A Gédalge i de V d’Indy a París Membre del Groupe des Six, hi representà la tendència germànica Les primeres obres remarcables són la cantata Pâques à New York 1920, l’obra escènica Horace victorieux 1921, d’escriptura atonal, l’oratori Le roi David 1921, el poema simfònic Pacific 231 1923 i l’òpera Antigona 1927 text de J Cocteau basat en el de Sòfocles Des del 1930 escriví obres de caire neoclàssic el melodrama Amphion 1931 i els oratoris Cris du monde 1931 i Jeanne d’Arc au bûcher 1938 text de P Claudel Deixà cinc simfonies, datades el 1931, el 1942 per a trompeta i cordes, el…

Traductor de Shakespeare, Shelley, Puškin, Goethe, Heine, Majakovskij, Brecht, García Lorca i Lukács Empresonat al desembre del 1956 per la seva participació en la revolució hongaresa, fou amnistiat el 1960 Dramaturg al teatre de Kaposvár del 1977-82, perdé el dret d’exercir la seva professió com a represàlia per haver lluitat en una associació pels drets ciutadans El 1984, s’estrenà L’interrogatori 1965 a la Schaubühne Berlín sota la direcció de GTabori De la seva producció teatral, premiada el 1983 per la Fundació d’Autors de Frankfurt, cal citar La ciutat salvada 1964, Llosa sepulcral i…