Resultats de la cerca

En 1743-47 tingué el càrrec de comissari general de Mèxic Escriví Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela María Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España Barcelona, 1743

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i viu a Berlín Utilitza principalment el vídeo, la fotografia i el dibuix L’any 1998 entrà com a artista resident al centre PS1 pertany al MoMA de Nova York Ha presentat diverses exposicions a la Galeria Toni Tàpies «Cuando vuelves» 2002, «T’Team» 2005 i «Karma Allumé» 2008

Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres…

Deixeble de Joaquim Pla i Janini i de Willy Zielke, a Munic, la seva primera obra s’inscriu dins del corrent pictorialista Professional des dels primers anys de la dècada de 1920, es dedicà sobretot a les fotos de casaments i esdeveniments socials, camp en el qual aconseguí renom per la rapidesa en el revelatge La música i els espectacles també foren temes que l’interessaren Treballà per a l’empresa  Leica i, com a fotoperiodista, per a La Vanguardia El 1934 es publicà una de les seves fotografies a la revista  American Photography Durant la Guerra Civil treballà com a xofer de l’exèrcit…

Es llicencià el 1797 i fou membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona Anà a Tarragona com a cirurgià de l’hospital Hi presencià l’assalt dels francesos 1811, fet sobre el qual publicà una relació que titulà Barbarie francesa

Membre del Club Natació Badalona, impulsà el patí de vela català amb el seu germà Lluís En aquesta especialitat assolí dos Campionats d’Espanya 1947, 1949 i un subcampionat 1945 També fou un dels fundadors de l’ADIPAV 1944 Competí fins el 1964 Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1987, honor que es feu extensiu pòstumament als seus germans Lluís i Vicens

Fill de Joan Llongueras i Badia Titulat el 1940 Entre les seves obres es destaquen la capella de la Pietat, d’Arbúcies 1953, i la Residència Sol Ponent, a Sant Andreu de la Barca 1974 El seu germà Joan Llongueras i Galí Terrassa 1913, pintor, es formà a Barcelona Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar

Austriacista, fou nomenat capità del regiment de cavalleria de Sant Jaume, sota el comandament del coronel Antoni Desvalls, marquès del Poal, amb el qual recorregué el Principat intentant d’aixecar el país contra els ocupants Pel gener del 1714 derrotà les forces borbòniques al combat d'Arbúcies i actuà al Maresme, on, juntament amb Ermengol Amill, aconseguí les victòries de Sant Pol i de Sant Iscle de Vallalta

Des de l’any 1964 en què inicià la seva tasca professional en collaboració amb Ramon Artigues fins l’any 1970, la seva obra se centra en el camp de l’habitatge experimental Destaca la seva activitat docent desenvolupada a l’ETSAB i com a professor convidat a diverses universitats estrangeres L’any 1971 construí la seva pròpia casa al Mas Ram de Badalona, anomenada MR1, seguint el model del mégaron mediterrani, i iniciant una sèrie que continuaren les cases MR3 a Arbúcies i Matadepera i MR6 a Alella Des del 1975 treballa amb Josep Ignasi Llorens, amb qui ha realitzat l’escola…

Flabiolaire i cantant de corrandes Començà a tocar a tretze anys al santuari de la Mare de Déu del Coll Girona Després de molts anys de no tocar, el Grup de Recerca Folklòrica d’Osona feu un treball de camp i aconseguí que tornés a fer-ho des de llavors participà en trobades de flabiolaires, com la d’Arbúcies, aplecs i festes de la comarca, a la Trobada de Músics del Pirineu i en altres festivals Hi ha treballs sobre el seu repertori i estil de tocar molt ben documentats fets pel Grup de Recerca d’Osona Té editats Ball de flabiol 1987, LP amb Carles Mas i Música de tradició oral…