Resultats de la cerca

Membre del Club Futbol Sala Roquetes, juga en la posició d’ala a la divisió d’honor territorial catalana Amb la selecció catalana participà en el Campionat Europeu de futbol sala femení 2004 i es proclamà campiona del món 2008 Juga també a futbol amb el Club de Futbol Femení Tortosa-Ebre El 2008 fou guardonada amb el premi ARC d’alt rendiment esportiu

La necessitat d’aquarterar i allotjar les seves tropes en un indret pròxim a la revolta li comportà greus xocs amb la població civil dificultats a Sant Feliu de Pallerols i assetjament de les seves tropes per un grup de pagesos a Amer del 4 al 7 de maig Participà en l’acció punitiva contra Santa Coloma de Farners 14 de maig De tornada fou rebutjat per la població civil a Girona i a Blanes, i hagué de refugiar-se amb les seves tropes al Rosselló maig-juny 1640

Intervingué en la política del seu temps i ocupà càrrecs administratius importants governador civil de Barcelona el 1868, secretari de la presidència i ministre d’ultramar el 1883 Bé que escriví algunes obres de teatre, es destacà com a poeta i, juntament amb Campoamor —ambdós representants del prosaisme poètic—, obtingué èxits assenyalats Anticatalanista furibund, el 1886, en ocasió d’un discurs pronunciat a l’Ateneo de Madrid, atacà grollerament Catalunya Els seus insults foren replicats en el Diario de Barcelona pel seu director Mañé i Flaquer i per Valentí Almirall

Vida S’inicià com a comentarista cinematogràfic en "El Día Gráfico" 1928-30 i treballà amb la CINAES com a cap de publicitat i director de programació del cinema Kursaal 1928-32 i posteriorment feu de gerent del Salón Fémina Fou director de Ràdio Associació de Catalunya 1930-36 i del seu portaveu "Catalunya Ràdio" 1932-35, elegit per la cooperativa Central Obrera que reunia els treballadors de l’emissora Collaborà en "L’Opinió" 1931, "El Liberal" 1934, i fou redactor en cap de la pàgina de cinema de "L’Instant" 1935 Fou secretari de la delegació de Barcelona al I Congreso Hispanoamericano de…

Fou catedràtic de retòrica i poètica de l’institut provincial d’Ourense i dedicà la seva activitat, d’una banda, a la filologia, fruit de la qual fou la seva notable Gramática gallega 1868, i de l’altra, a la poesia fou un dels poetes més destacats del Rexurdimento inicial La seva obra es recull en les Poesías 1878

Influït per l’escola barroca sevillana —més concretament per Murillo—, pintà natures mortes, retrats i sobretot escenes religioses de gran format, entre les quals sobresurten les de temes marians Moltes obres seves es troben a diverses esglésies de la capital i, sobretot, al Museo de Arte Colonial

Graduat en teologia per la Universitat Pontifícia de Salamanca, es llicencià en medicina a València 1964, on fou deixeble de Josep López Piñero, amb el qual collaborà sovint i que l’influí decisivament en la seva orientació vers la història de la medicina, camp en el qual tingué també com a mestres Pedro Laín Entralgo, a Madrid i Heinrich Schipperges, a Heidelberg Es doctorà a València amb la tesi Alma y enfermedad en la obra de Galeno  1968, publicada el 1972, dirigida per López Piñero, i exercí com a professor ajudant d’història de la medicina a la universitat d’aquesta ciutat entre el 1966…

La seva obra, amb preocupacions formals, coloristes i de sonoritat, palesa en algun moment influències diverses, des de Núñez de Arce fins a Musset, el qual traduí, i en certa manera s’acosta al Modernisme És autor d' Andantes y allegros 1877, La vida inquieta 1894, El jardín de los poetas 1899 i Robles de la selva sagrada 1906

Consta que l’any 1739 era mestre de capella de la catedral de Barcelona i que fou el censor de Fragmentos músicos de BComes de Puig, publicats aquest mateix any Hom en conserva la missa Gaudent in coelis , per a vuit veus, la missa Salve Regina , per a deu veus una missa per a vuit veus i un Planctus in Passione Domini i alguna obra instrumental També escriví diversos oratoris, entre els quals destaquen Ab arce sublimi 1750, El juicio particular 1770 i La casta Susana 1798

D’origen humil, fou protegit per Núñez de Arce Insatisfet amb la poesia del moment, encara d’herència romàntica, inicià la revolució poètica que culminà amb Rubén Darío És, doncs, un precursor del Modernisme les seves Noventa estrofas són del 1883 Poeta espontani i desbordant, pateix, però, de manca de contenció i treball de retoc De la seva producció cal esmentar En tropel 1892, Lenguas de fuego 1908, Cantos de la vendimia 1891, Poesías completas 1911 Conreà també el quadre de costums El patio andaluz 1886, Granada y Sevilla 1890, etc, la novella i el teatre