Resultats de la cerca

Filla i deixebla del pintor Orazio Gentileschi , seguidor de Caravaggio L’obra d’Artemisia és considerada un dels principals exponents del caravaggisme Deixebla també del paisatgista Agostino Tassi, fou violada per aquest Sotmesa a judici 1612, durant el qual fou torturada, fou condemnada a ser expulsada de Roma La seva primera pintura coneguda fou Susanna i els vells 1610, durant molt de temps atribuïda al seu pare Sobresurten també dues versions de Judit decapitant Holofernes 1613 i 1620, considerades la culminació de la seva obra i interpretades com una venjança per la seva violació Casada…

La seva obra narrativa reflecteix la problemàtica de la condició femenina i de la seva emancipació És autora d' Itinerario di Paolina 1937, Artemisia 1947, Le donne muoiono 1952, La monaca di Sciangai 1957, Campi Elisi 1963, etc

Graduada per l'Escola de Medicina de la Universitat de Pequín 1955, posteriorment estudià durant dos anys medicina tradicional xinesa Treballà a l'Acadèmia Xinesa de Ciències Mèdiques, de la qual esdevingué cap científic La seva aportació principal és la identificació de l'artemisinina, principi actiu present en la planta Artemisia annua , i a partir del qual sintetitzà la dihidroartemisinina, substància que és el principal component dels medicaments contra la malària L'any 2011 rebé el premi Lasker, i el 2015, el premi Nobel de medicina, que compartí amb William C Campbell  i…

Deixeble vers el 1576 d’Agostino Tassi a Roma, aviat el seu art derivà vers la línia més naturalista de Caravaggio Per raons de tipus personal abandonà Roma i s’establí successivament a les Marques 1613-18, Gènova 1621 i Torí 1622 Després d’una curta estada a França 1623-26 s’installà definitivament a la cort anglesa, per a la qual treballà El seu tenebrisme —a base de colors clars, transparències i reflexos— enllaça amb la línia clar-obscurista holandesa Fou pare de la també pintora Artemisia Gentileschi

És el màxim exponent del caravaggisme melodramàtic El seu estil, d’una lluminositat innatural, és d’una gran contenció de moviment Hom destaca la seva obra Santa Cecilia 1645 Palazzo Vecchio, Florència

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

És conegut internacionalment amb el nom de Domenico Terradeglias o Terradellas Infant de cor a la seu de Barcelona, fou probablement deixeble de Francesc Valls Anà més tard a Nàpols, on es perfeccionà, al conservatorio di Sant'Onofrio, amb Francesco Durante Compongué els oratoris Giuseppe riconosciuto 1736 i Ermenegildo, martire 1739, tots dos per a solites, cor i acompanyament instrumental Del 1739 al 1745 residí principalment a Roma, on debutà com a compositor d’òperes amb Astarto 1739 Durant dos anys 1743-45 actuà de mestre de capella a l’església hispànica de Santiago de Roma San Giacomo…

Vida i obra Vigatana d’origen, per bé que installada a Figueres, Maria Àngels Anglada es llicencià en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i combinà, durant anys, l’ensenyament i les collaboracions periodístiques en revistes com Canigó , El Pont , Reduccions  i 9 País  de Figueres Conjuntament amb Jordi Geli, el seu marit, edità Memòries d’un pagès del segle XVIII 1978, de Sebastià Casanovas i Canut, i publicà assaigs sobre la poesia d’Espriu i Carner, com “Aproximació a la poesia de Salvador Espriu”, dins Salvador Espriu en els seus millors escrits 1974, i Viatge a Ítaca amb…

Vida Fou fill d’un músic d’església anomenat Giovanni Battista Caletti A catorze anys, el podestà venecià de Crema, Federico Cavalli, de qui adoptà el nom, se l’endugué a Venècia, on entrà d’escolà a la capella musical de la basílica de Sant Marc, sota el mestratge de C Monteverdi Cavalli desenvolupà tota la seva carrera en aquesta institució, on assolí càrrecs cada cop més importants, i l’any 1668 n’esdevingué mestre de capella Tanmateix, hagué d’anar compaginant aquesta activitat amb altres feines de músic independent a la mateixa ciutat La seva situació, però, canvià el 1630, quan es casà…