Resultats de la cerca

Format al planter del Sant Josep de Badalona, el 1951 passà al Club Joventut de Badalona, on jugà durant cinc anys, i aconseguí un Campionat de Catalunya i dues Copes d’Espanya El 1956 fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà durant vuit anys i aconseguí també el títol de campió de Lliga i Copa el 1959 Jugà 24 partits amb la selecció espanyola, amb la qual disputà el Campionat d’Europa 1959 i els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, en què assolí la medalla d’or Com a entrenador, dirigí el primer equip del FC Barcelona, el CC de Badalona, el CD Mataró i la selecció espanyola B També dirigí l’…

Fou l’impulsor i el primer director del Museu Municipal de Badalona 1954, creat a base de les nombrosíssimes prospeccions arqueològiques prop de 300 que dugué a terme Publicà treballs sobre historiografia badalonina La Badalona del segle XVIII 1936, Notas históricas de Badalona 1941, el dietari del baró de Maldà en les seves estades a BadalonaBadalona en las postrimerías del siglo XVIII y en los albores del XIX , 1948 i una documentadíssima Història de Badalona 7 volums, 1975-82, etc També publicà diverses…

Soci fundador el 1930 de la Penya Spirit of Badalona, origen de l’actual Club Joventut de Badalona S’inicià en el basquetbol a l’Escola Catalana de Badalona Els anys trenta, alternà les tasques de jugador i directiu, i fou també secretari del Centre Esportiu Badaloní, nom amb el qual fou coneguda l’antiga Penya Spirit of Badalona Fou jugador del Joventut de Badalona els primers anys de la dècada dels quaranta i directiu de la mateixa entitat durant més de trenta-sis anys ocupant diferents càrrecs La Fundació del Bàsquet Català,…

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig…

Redactor del setmanari El Eco de Badalona , fou regidor de la seva ciutat És autor de peces teatrals breus de caràcter còmic Los intransigentes 1877, La bandera dels tres tombs 1882, Un bateig fracassat 1881 i Les pescadores de Badalona 1889

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit Badalona 1930, actual Joventut de Badalona Amb aquest equip disputà, sota el nom de Centre Esportiu Badaloní, la competició de l’Agrupació de Basketball de Catalunya Posteriorment fou vicepresident i president de l’entitat Fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català 1996

Fou un dels fundadors de la Penya Spirit of Badalona, que més tard esdevingué el Centre Esportiu Badaloní i, des del 1939, el Club Joventut de Badalona Dirigí el primer equip de la Penya en dos períodes diferents entre el 1939 i el 1946 També exercí de directiu del club, que presidí durant els anys cinquanta, i arribà a ser el soci número u de l’entitat

Conegut com Bambi , fou jugador del RCD Espanyol des de la temporada 1953-54 fins a la de 1958-59 Disputà 96 partits de Lliga i marcà 7 gols Disputà la final de Copa del 1957 contra el Barça Abans del pas per l’Espanyol, jugà al Badalona Després ho feu també una temporada amb Las Palmas 1958-59, a primera, i retornà al Badalona Jugà un cop amb la selecció catalana i fou una vegada internacional B

També practicà l’atletisme i el bàsquet, i competí pel Club de Futbol Badalona, el FC Barcelona, la Unió Gimnàstica i Esportiva Badalona i el Grup Deportiu SEAT, club pel qual fitxà el 1959 després d’haver-se retirat de manera provisional el 1956 Disputà diversos partits amb la selecció catalana i amb la selecció de Barcelona, en un duel contra Madrid que es jugà durant les festes de la Mercè 1956 Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta Rebé la medalla al mèrit 1951