Resultats de la cerca

Jugà a l’Espanyol des de la temporada 1944-45 fins a la 1950-51 Davanter centre, es convertí en el màxim golejador de la història de l’Espanyol a la Lliga, amb 69 gols en 118 partits Després només l’han superat Tamudo, Marañón i Arcas Disputà la final de Copa del 1947 Fou titular amb la selecció catalana en una ocasió i anotà dos gols Posteriorment exercí d’entrenador i, entre d’altres, dirigí el Barakaldo i l’Indautxu

Obrer metallúrgic, s’inicià de molt jove en activitats sindicals i en diverses ocasions fou objecte de represàlies per part del règim franquista Fou responsable de les Joventuts Socialistes i, més tard, de la Unió General de Treballadors Secretari general de la UGT des del 30è congrés 1976, representà aquesta organització en diversos organismes internacionals, com l’Organització Internacional del Treball i l’Organització de Sindicats Lliures Fou membre de la Comissió Executiva del PSOE 1970-77 i diputat per Biscaia al Parlament espanyol en 1977-87, any que dimití el càrrec a causa del…

Llicenciada en geografia i història contemporània, amb un màster en gestió empresarial, de jove anà a viure a Pamplona Allà aprofundí el seu compromís amb la defensa de la llengua basca a través de la Federació Navarresa d’ Ikastolak Militant d’Eusko Alkartasuna, el 1995 entrà en la política professional i es presentà a les eleccions navarreses Esdevingué portaveu parlamentària i s’incorporà a l’executiva nacional del partit Quatre anys després fou nomenada presidenta d’Eusko Alkartasuna, en substitució de l’ex lehendakari basc Carlos Garaikoetxea El 2003 fou reelegida com a diputada, però…

Es donà a conèixer amb la novella Coños 1995, llibre que sorprengué per la seva audàcia imaginativa i per un sorprenent ús del llenguatge La seva obra novellística ha continuat amb Las máscaras del héroe 1996, La tempestad 1997, premi Planeta, Las esquinas del aire 2000 i La vida invisible 2003, que fou guardonada amb el Premio Nacional de Narrativa També ha publicat el llibre de relats El silencio del patinador 1995 i recopilacions dels seus articles

Fill d’un policia, la seva família es traslladà a Catalunya quan ell tenia poc menys d’un any, i el 1938 passà a residir a Barcelona Començà a treballar als catorze anys, i compaginà la feina amb els estudis de comptable Casat amb la filla d’un promotor immobiliari, Maria Lluïsa Navarro, fundà l’empresa immobiliària i constructora Núñez i Navarro, que aprofità la llei del govern de mitjan anys seixanta que liberalitzava les rendes immobiliàries, i creà una gran constructora fonamentada en l’edificació de blocs de pisos, que el convertí en una de les primeres fortunes de l’Estat espanyol, amb…

Estudià piano, composició, clavicèmbal, cant gregorià i direcció d’orquestra als conservatoris de Bilbao, Alacant, Pamplona i València Obtingué diverses beques per a estudis de piano, música antiga, composició i clavicèmbal a Santiago de Compostella, Copenhaguen, Darmstadt i Anvers Fou professora de música en l’ensenyament secundari a Madrid Com a solista de clavicèmbal oferí més de cent concerts per tot el món, i com a compositora estrenà en diferents festivals nacionals i internacionals i rebé encàrrecs de Ràdio Nacional d’Espanya, el Centro para la Difusión de la Música Contemporánea i el…

Professional de la indústria de la fusta, s’afilià a Comissions Obreres , i l’any 2000 fou nomenat secretari de la Joventut de CCOO Responsable territorial de Biscaia 2004 i secretari general del País Basc 2009 del sindicat, al juliol del 2017 succeí Ignacio Fernández Toxo , i fou reelegit en el càrrec a l’octubre del 2021

Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades

Fitxà pel RCD Espanyol 1934-36 procedent de l’equip del seu municipi Disputà 34 partits durant dues temporades, com a interior esquerre La Guerra Civil Espanyola el deixà mutilat Formà part d’una selecció catalana que jugà contra Andalusia l’1 de gener de 1936

Debutà a la màxima categoria amb l’Athletic de Bilbao 1981-86, i fitxà per l’Espanyol 1986-89, que es classificà tercer en la Lliga del play-off 1986-87 i realitzà la millor campanya europea de la seva història en disputar la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou destituït a la meitat de la següent temporada, però entrenà dues vegades més l’Espanyol 1991-92, ja començada la Lliga, i els anys 2002-04 També exercí de seleccionador estatal 1992-98