Resultats de la cerca

Director d’una empresa immobiliària, a la dècada dels setanta creà el grup Fininvest, que arribà a controlar importants diaris i revistes, entre d’altres,  La Repubblica i L’Espresso , editorials Mondadori, canals de televisió i agències immobiliàries El 1986 adquirí, a més, el club de futbol Milan AC, del qual fou president en 1986-2004 i 2006-08 i que vengué a un consorci xinès el 2017 Després de la crisi del 1993, s’introduí en la política i, al capdavant de la coalició de dreta Polo delle Libertà formada per l’ Alleanza Nazionale neofeixistes, la Lega Nord federalistes i Forza Italia , el…

Graduat en psicologia, des del 1979 exercí el periodisme Des de molt jove formà part d’organitzacions neofeixistes Entre d’altres, fou secretari nacional del Fronte della Gioventù 1977, i el 1983 fou elegit diputat pel Movimento Sociale Italiano MSI, partit del qual fou secretari general del 1987 al 1990 i del 1991 al 1994 Durant aquest darrer mandat evolucionà d’uns postulats ultradretans vers un discurs de tipus conservador, que culminà amb la fundació d’ Alleanza Nazionale AN, partit que incloïa el MSI i els sectors més conservadors de la Democrazia Cristiana Des de l’inici, AN formà part…

Després d’estudis inacabats de medicina i de dret, a mitjan anys setanta inicià la seva trajectòria política en el moviment autonomista del nord d’Itàlia El 1982 fou cofundador del partit federalista Lliga Autonòmica Llombarda, que el 1989 canvià el nom pel de  Lega Nord  LN, partit que fonamentava el seu programa en la protesta per la corrupció política al sud d’Itàlia, el drenatge fiscal del nord i la burocràcia de Roma Diputat al Parlament italià 1987-2004, el 1989 fou elegit secretari general de la LN, i en les eleccions locals a la Llombardia del 1990 situà el partit en segon lloc Amb el…

Titulat en dret per la Universitat La Sapienza, en 1974-75 fou oficial de la força aèria Dedicat professionalment al periodisme, en 1983-87 fou enviat especial al Líban, l’URSS i Somàlia pel diari Il Giornale , la seu del qual dirigí a Roma 1987-93 El 1994, amb Silvio Berlusconi , fou cofundador de Forza Italia , partit del qual fou coordinador al Laci en 1994-2005 Portaveu del primer govern Berlusconi 1994-95, des del 1994 ha estat reelegit diputat al Parlament Europeu  dins del Partit Popular Europeu , del qual fou nomenat vicepresident el 2002 Ha format part de la…

Fou president del consell de relacions entre l’FMI i el GATT, director de l’Asian Development Bank 1975-79 i director general del Banc d’Itàlia 1979-92 Ministre del tresor del govern de Berlusconi maig del 1994, establí impopulars mesures de control de la inflació que provocaren la seva destitució al cap de set mesos Arran de la dimissió del govern de Berlusconi, al gener del 1995 fou nomenat cap d’un govern de tècnics amb un programa mínim basat en el sanejament de les finances públiques i la reforma del sistema de pensions Un cop aprovat el pressupost per a l’any…

Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…

Es graduà en dret el 1930 i el 1932 en ciències polítiques per la Universitat de Florència i començà a exercir el periodisme la dècada de 1930 al diari feixista Il Selvaggio Després d’un any com a corresponsal de l’agència United Press a Nova York, el 1935 s’allistà voluntari a la campanya d’Etiòpia impulsada per Benito Mussolini, tot i que més tard criticà l’acció Corresponsal a la Guerra Civil Espanyola per Il Messagero , a partir del 1939 cobrí per al  Corriere della Sera  la guerra finosoviètica 1939-40 i posteriorment diversos fronts durant la Segona Guerra Mundial Després de la caiguda…

En la seva joventut fou nedador d’alta competició i participà en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i Melbourne 1956 Advocat de professió, començà a actuar els anys seixanta, i el 1967 va adoptar el nom artístic de Bud Spencer A la dècada següent es féu famós protagonitzant spaghetti-westerns Lo chiamavano Trinità,  1970 Fou també empresari en els rams del tèxtil i el transport aeri i el 2005 fou candidat sense ser elegit al Parlament italià per Forza Itàlia, el partit de Silvio Berlusconi   

Inicialment partidari de Mussolini , el 1943 s’uní als partisans Fundà el moviment Giustizia e Libertà que combaté els nazis Després de la Segona Guerra Mundial reprengué l’activitat d’articulista polític als diaris Gazzetta del Popolo , Il Giorno i a la revista L’Europeo , en els quals tractà de l’actualitat italiana des d’una perspectiva clarament d’esquerres, especialment sobre les grans diferències entre el nord i el sud i el terrorisme dels anys setanta Posteriorment fou cofundador 1976 i collaborador del diari La Reppublica , i en l’etapa final de la seva carrera fou un decidit …

Durant els anys vuitanta fou collaborador personal de Bettino Craxi al govern i arribà a vicesecretari del Partit Socialista Italià PSI Ministre del tresor durant el breu govern del democristià Giovanni Goria, fou elegit diputat per Torí el 1983 i el 1987 Al juny del 1992 el president d’Itàlia, Oscar Luigi Scalfaro, li encomanà de formar un govern tècnic, que durà fins l’abril del 1993, enmig de turbulències polítiques i econòmiques Posteriorment presidí l’Autoritat Italiana Anti-Trust fins el 1997, i de l’octubre del 1998 al maig del 1999 fou ministre de reformes institucionals en el govern…