Resultats de la cerca

Repudiada al cap de pocs mesos pel comte —el qual es tornà a casar amb la primera muller, Almodis—, sembla que aquest, a la mort d’Almodis el 1071, la degué reconèixer de nou per muller pel fet que, en morir, li féu una deixa de 4 000 mancusos No deixà fills, i hom n'ignora el llinatge

Filla de pares catalans, féu estudis d’història a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de Montevideo 1957, en la qual, més tard, fou professora titular Durant el seu exili a Mèxic, fou catedràtica de la Universidad Nacional Autónoma de México Membre del Centro Coordinador y Difusor de Estudios Latinoamericanos, collaborà en les revistes Nuestra América 1980-81 i Universidades 1978-81 El 1960 i el 1968 obtingué la beca Gallinal, del Consejo de la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, per a estudiar la immigració al Riu de la Plata en arxius d’…

Resident a Barcelona des del 1961, s’inicià al judo al Gimnàs Marín El 1972 formà part del primer equip femení de judo federat del gimnàs, on també fou professora Cinturó negre tercer dan, guanyà tres Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1979 i un d’Espanya 1975 Fou la primera dona que arbitrà una final del Campionat d’Espanya júnior com a jutge principal El 1988 ocupà el càrrec de seleccionadora estatal infantil

Princesa angevina, filla de Carles II i de Maria d’Hongria, reis de Nàpols Primera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó El seu matrimoni, concertat en el tractat d’Anagni 1295, tingué lloc a Vilabertran el 29 d’octubre de 1295 Pares de deu fills, formaren una família d’aspecte burgès i d’una gran religiositat, en la qual influí Arnau de Vilanova Mostrà, com el rei, un viu afany per la política matrimonial de les famílies reials catalana i napolitana Acompanyà Jaume II en molts viatges, fins i tot en expedicions militars a Sicília, Almeria, etc Intervingué en l’entrevista de Tarassona 1304…

Membre del Club Natació Sabadell, amb el qual conquerí la Lliga de la divisió d’honor 2000, 2001, 2002 i la Copa de la Reina 2001-02 En el període 1994-2003 fou noranta-nou vegades internacional amb la selecció d’Espanya, amb la qual disputà cinc Campionats d’Europa 1995, 1997, 1999, 2001, 2003 i un Campionat del Món 1998 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1997, argent 1999 i or 2000

Començà jugant a l’AES Barcelona El 1980 fitxà pel Cornellà i, el 1982, conquerí la Lliga i la Copa de la Reina Posteriorment, el conjunt es convertí en el Reial Club Deportiu Espanyol-Cornellà, i guanyà una altra Lliga 1985 i cinc cops la Copa de la Reina 1984-88 Jugava de collocadora, i durant l’etapa a l’Espanyol disputà partits de la Copa d’Europa Al final de la dècada dels vuitanta fitxà pel Club Natació Sabadell, i disputà partits d’ascens a la divisió d’honor També jugà amb la selecció espanyola 55 partits i disputà matxs de l’Spring Cup Quan es retirà, continuà vinculada al voleibol…

Prengué l’hàbit dels hospitalers a la catedral de Tarragona 1310 Fou educada al monestir de Sixena, del qual esdevingué priora el 1321 El rei intervingué per mitjà d’ella en el govern del monestir Blanca es féu notar pel seu afany d’afavorir diverses amigues seves, membres de la noblesa L’afecte pel seu germà Joan, patriarca d’Alexandria i arquebisbe de Tarragona, la portà a promoure el trasllat del cadàver d’aquest a Sixena en circumstàncies novellesques, però les restes de l’infant foren retornades a la seu tarragonina Blanca deixà amb freqüència el seu monestir…

Membre de l’Associació Granollers Esportiva, fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses categories inferiors En categoria absoluta, ha estat subcampiona de Catalunya individual 2011, 2012 i en dobles 2010, 2012, i bronze d'Espanya individual 2015, 2016, 2017 També ha estat medalla de plata en el Campionat d'Espanya sub19 individual 2015, 2016 i dobles 2015, 2016, bronze en el Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques 2011 i internacional per Espanya en torneigs internacionals de categories inferiors

Filla pòstuma de l’infant Pere de Castella, germà de Ferran IV, i de Maria d’Aragó, filla de Jaume II La seva mare la portà a Calataiud Per això i per les rendes que tenia als territoris de frontera entre Castella i Aragó fou promoguda una llarga qüestió amb l’àvia paterna de Blanca, la reina vídua Maria de Molina Fou projectat el matrimoni de Blanca amb Alfons XI de Castella i, després, amb el senyor de Biscaia, projecte, aquest darrer, rebutjat pel mateix rei Tampoc no arribà a terme el seu prometatge amb Pere, hereu de Portugal Retirada la seva mare al monestir de…

Filla d’Alfons VIII de Castella i d’Elionor d’Anglaterra Casada 1213 amb el futur Lluís VIII de França, a la mort del seu marit esdevingué regent 1226-34 de llur fill, Lluís IX Dominà les revoltes dels grans feudataris i continuà l’obra de penetració de la monarquia francesa a les terres del sud Pel tractat de París 1229 obligà el comte Ramon VII de Tolosa a renunciar als territoris que formaren les senescalies reials de Bellcaire i Carcassona, i fou estipulat el matrimoni de l’hereva del comte, Joana, amb un fill de Blanca Fou de nou regent en partir Lluís IX a la Croada