Resultats de la cerca

Amic d’Escipió l’Africà, l’acompanyà a Hispània, a Sicília i a l’Àfrica Comandà l’estol que prengué Cartago, i també les forces de cavalleria a la batalla de Zama Nomenat pretor 196 i cònsol 190, detingué el govern de la Gàllia Cisalpina

Collaborador de Cèsar, estigué amb ell a la batalla de Munda i, mort aquest, lluità contra Sext Pompeu Marc Antoni el féu legat de la Gàllia Transpadana, on s’encarregà de repartir les terres als soldats Hi preservà, però, una possessió de Virgili, i per aquest motiu, lloant-lo alhora per haver participat en l’establiment de la pau de Bríndisi 40 aC, el poeta li dedicà la seva ègloga quarta Encara lluità victoriós contra els parts 39 aC, però aleshores trencà amb Marc Antoni i es retirà a escriure Entre les seves obres, poètiques, dramàtiques, etc, la més important, avui perduda, fou una…

Cap de l’oposició senatorial durant l’imperi de Tiberi, fou mort per ordre d’aquest en les proscripcions de la fi del seu regnat

Qüestor de Cras en la seva campanya contra els parts 52 aC, el 49 aC esdevingué tribú de la plebs Durant la guerra civil fou prefecte de la flota pompeiana Després de Farsàlia es reconcilià amb Juli Cèsar, però fou un dels caps principals en la conspiració que en preparà l’assassinat, en el qual participà personalment 44 aC Fou després governador de Síria S'alià amb Brut contra el triumvirat A Filip fou vençut, i, ignorant la victòria de Brut, es féu matar per un llibert

Se'n conserven cinquanta-una Declamationes , que hom acostumava a afegir a l’obra de Quintilià

Qüestor a la Gàllia Cisalpina 84 aC, s’apropià de l’erari públic Propretor de Cilícia 74 i de Sicília 73-71, fou denunciat pels sículs de concussió Ciceró en sostingué l’acusació en les cèlebres Verrines Condemnat, s’exilià a Marsella, on morí víctima de les proscripcions de Marc Antoni

Professor de retòrica i filòsof neoplatònic a Roma, comentador de Ciceró i traductor de l' Òrganon d’Aristòtil i d’obres neoplatòniques, es convertí al cristianisme 355 i posà el seu neoplatonisme al servei de la teologia No exercí gaire influència Escriví De definitionibus, Ars grammatica i, com a teòleg, Adversus Arium, De generatione divini Verbi, De homoousio recipiendo i comentaris curiosament molt literals, essent com era neoplatònic a les epístoles de sant Pau

Propretor de la Gàllia 67, es rebellà contra Neró 68 i reconegué Servi Sulpici Galba Perseguit per Virgili Ruf, se suïcidà

Elegit cèsar per Dioclecià 293 dins l’esquema tetràrquic, lluità contra els gots 295 i els perses 297-298 Per la dimissió de Dioclecià i Maximià esdevingué august i tingué el poder sobre Itàlia i l’Orient Poc abans de la seva mort publicà un edicte favorable als cristians

Essent senador i praeses d’Aquitània, fou escollit per tal de succeir Victorí 268 Sobirà pacífic, no pogué dominar les tropes Aurelià el féu presoner als Camps Catalàunics 273 Li fou restituïda la dignitat de senador i sortí nomenat corrector de la Lucània