Resultats de la cerca

Fundà a Barcelona la indústria d’indianes Llorenç Clarós i Companyia, que li proporcionà una considerable fortuna El 1793 i el 1794 contribuí a la guerra contra la República Francesa amb importants donatius pecuniaris El 1806 figurava en la matrícula de comerciants de la Junta de Comerç de Barcelona Es féu construir un palau a la riera de Sant Joan, contigu a la fàbrica i amb sales decorades pel Vigatà, desaparegut amb la reforma de Barcelona el 1909 La seva filla Marianna Clarós es casà amb el també fabricant d’indianes Domènec Serra i Armadà , el qual continuà la…

Esdevingué ciclista professional el 1946 i un any després fitxà pel Club Ciclista Barcelonès Es retirà el 1955, però tornà el 1959 per competir en cursa madison o americana formant parella principalment amb Alfred Esmatges El 1960 fou campió d’Espanya de velocitat i americana amb la Unió Ciclista l’Hospitalet Ja retirat de la competició, fou xofer de la Vuelta a Espanya i collaborador en l’organització de la Volta a Catalunya i la Setmana Catalana Posteriorment dirigí les seleccions catalanes amateurs de pista i carretera 1978-82 El 1986 fou cofundador de l’Escola Catalana de Ciclisme

Participà 1793 en la guerra Gran com a ajudant de camp en el batalló lleuger de Girona Al començament de la guerra del Francès 1808 li fou confiada 15 de maig per la Junta Superior del Principat una unitat de miquelets organitzada a Figueres i que actuà, sobretot, en la captura de combois francesos al nord del Principat Esdevingué popular per la seva participació en les accions de Molins de Rei 23 de juliol, de Girona 20 d’agost, que obligà el general Duhesme a retirar-se, i per l’intent d’ocupar Barcelona 1809, en el qual Clarós arribà a penetrar a la ciutat 9 de març, i que la…

Casat amb Marianna, filla del fabricant Llorenç Clarós , n'heretà la fàbrica d’indianes i l’amplià El 1834, durant l’epidèmia del còlera, fou dels pocs industrials que no abandonà Barcelona i presidí el ram de pintats i estampats Després de la Insurrecció Centralista de Barcelona, fou nomenat regidor de l’ajuntament novembre del 1843 El 1852 creà la raó social Serra Germans i Companyia amb els seus fills Llorenç, Josep i Eusebi Serra i Clarós el patrimoni d’aquest passà, a la seva mort, a Eusebi Bertrand i Serra

Fou governador del monestir benedictí de Banyoles 1584-95 i abat dels de Breda i Ripoll 1615-16, on establí una notable infermeria Amic del cronista Pujades, el 1591 publicà a Madrid un Tratado de nobleza y de los títulos y dictados que hoy tienen los varones claros y grandes de España reeditat el 1595 Deixà inèdita una història del monestir de Sahagún

D’origen jueu, fou secretari d’Isabel la Catòlica i ambaixador a Roma 1473 i a París 1474-75 Nomenat cronista oficial 1481, escriví la Crónica de los señores reyes católicos don Fernando y doña Isabel , acabada per Alfonso de Santa Cruz i publicada pòstumament També deixà el Libro de los claros varones de Castilla 1486, la Crónica de DEnrique IV avui perduda, etc Per l’encert i la lucidesa amb què glossà les Coplas de Mingo Revulgo, hom li n'atribuí la paternitat

Visqué un temps a Itàlia, servint a l’exèrcit imperial Adjunt de la cort de l’emperador, durant les estades d’aquest a Barcelona formà part de les tertúlies literàries de Joan Boscà El 1546 embarcà cap a Nova Espanya Orientat per Diego Hurtado de Mendoza i sota la influència, sobretot, de Petrarca, d’Ausiàs Marc i de Garcilaso de la Vega, escriví sonets, cançons, epístoles, madrigals entre els quals el popularitzat Ojos claros, serenos , de caràcter amorós, adreçats sovint a una Laura identificable potser amb la noble Laura Gonzaga

Fou professora de filosofia a la Universitat de Madrid abans de la guerra civil Exiliada, exercí la docència a Mèxic, Cuba 1940-53 i Puerto Rico El 1964 es traslladà a França i posteriorment a Ginebra 1978, i el 1984 retornà a Madrid Molt influïda per Ortega y Gasset, desenvolupà algunes de les seves idees, especialment la distinció entre idees i creences Estudià la relació entre la filosofia i la poesia, i entre cristianisme i filosofia Finalment es dedicà a l’estudi d’allò diví des d’un punt de vista metafísic i religiós De les seves obres destaquen Filosofía y poesía 1939, La agonía de…

Conegut amb el sobrenom d' El Vigatà Visqué a Vic fins el 1756 i s’installà a Barcelona, on fou deixeble de Manuel Tremulles des del 1757 El 1775 oposità, sense èxit, a una de les dues places d’ajudant de director de la nova Escola de Dibuix de la Junta de Comerç, llocs que foren ocupats per artistes lligats al món acadèmic, mentre que ell era inscrit al collegi de pintors des del 1771 Fou clavari 1776 i primer cònsol 1782 del collegi Seguí, doncs, una carrera professionalment tradicional, motiu pel qual estigué sempre en rivalitat amb artistes com Pere Pau Muntanya Es dedicà sobretot a les…

Vida Serví a la cort dels ducs d’El Infantado, Diego Hurtado de Mendoza i Íñigo López de Mendoza, a Guadalajara Possiblement acompanyà aquest darrer a Itàlia en el viatge que feu amb Carles V el 1529 Des del 1546, gràcies a la intervenció del seu germà Francisco, llavors procurador de la catedral sevillana davant el papat, estigué vinculat a la catedral de Sevilla, on obtingué una canongia Allà agafà diverses responsabilitats en matèria musical i arribà a ser majordom l’any 1568 La seva contribució més important fou el tractat Tres libros de música en cifras para vihuela Sevilla, 1546, un…