Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Enric Claverol Martínez

Enric Claverol Martínez (al mig)
Arxiu E. Claverol
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir olímpic i entrenador.
Membre del Tir Esportiu de Barcelona, guanyà el Campionat d’Espanya i de Catalunya per equips en diverses ocasions Fou campió de Catalunya en carrabina d’aire 1999 i carrabina 3 × 40 2001 Disputà els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, diversos Campionats del Món i la Copa del Món 1991, en què aconseguí la medalla de plata en carrabina Formà part del cos tècnic de la federació catalana i l’espanyola de tir olímpic Fou seleccionador espanyol júnior
Enric Claverol Cebrián
Esports de tir
Tirador especialitzat en tir olímpic, entrenador i dirigent.
Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1958, club del qual fou vicepresident 1982-89, es proclamà subcampió d’Espanya de carrabina d’aire 1974 Formà part de la selecció catalana en diversos Campionats d’Espanya Fundà l’escola de tir del seu club, el 1979 aconseguí el títol d’entrenador estatal i el 1989 l’exercí al Centre de Tecnificació de Barcelona També fou membre del comitè tècnic de la Federació Provincial de Barcelona fins el 1985
Ramon V de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1047-98), fill de Ramon IV i d’Ermessenda.
Visqué en un clima de desordres constants i de crisi generalitzada de l’autoritat comtal, motivada pels atacs del seu cosí Artau I 1049-81 de Pallars Sobirà i dels comtes d’Urgell, desitjosos d’estendre llur hegemonia cap al sud-oest, de sotmetre a llur poder la conca de Tremp i de situar sota llur autoritat el conjunt de terres limítrofes amb l’emirat de Lleida També els senyors locals aprofitaren les dificultats de Ramon V per a bascular l’autoritat local i estendre llurs jurisdiccions En el curs d’una veritable guerra de saqueig i destrucció, Artau I arribà a prendre els castells de Sentis…
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…