Resultats de la cerca

Cap al 1474 apareix documentat com a mestre de capella de la catedral de Girona En un manuscrit de la Biblioteca de l’Orfeó Català de Barcelona s’ha conservat un sanctus i un benedictus a tres veus de Cots, al costat d’obres de Josquin Des Prés, Hendrik Isaac i d’altres compositors

Vers el 1474 era mestre de capella de la catedral de Girona De la seva obra s’ha conservat un sanctus, un benedictus, a tres veus, i el motet Improperium expectavit , a quatre veus

Fou campiona d’Espanya de menors de 15 anys 1995 i 20 anys 1999, i disputà els Campionats del Món júnior 1997, 2001 En categoria absoluta, guanyà de forma consecutiva quatre Campionats d’Espanya individuals 2000-03 i tres per equips 2001, 2002, 2003 amb la Sala d’Armes Mont-juïc Fou finalista en els Jocs Mediterranis

Juntament amb Josep Company, Joan Seix, Jacint Bofarull i Josep Segrelles, fou un dels pioners dels cartellisme esportiu a Catalunya, que contribuí a la difusió de l’esport al gran públic durant el primer terç del segle XX Entre els seus cartells esportius hi ha el del IV Campionat de Catalunya de marxa 1933 i cartells de regates de vela i tennis a s’Agaró 1935 També feu cartells per a la promoció turística i esportiva de Núria i Camprodon

Guanyà la I Copa Yamaha-Critèrium Solo Moto 1983 Fou campió d’Espanya de velocitat 1985 i segon classificat en dues categories Yamaha i Fuerza Libre de la Cronoescalada a l’Estadi Olímpic de Montjuïc 1986

Format al Club Natació Montjuïc, com a membre d’aquest club es proclamà vuit vegades campió estatal individual i onze en relleus en la modalitat d’esquena 1963-67 Baté deu vegades el rècord d’Espanya de 200 m esquena, sis cops en una piscina de 50 m Fou subcampió d’Europa 1966 d’aquesta prova, medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1967 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 El 2019 fou segon en la categoria de més de 70 anys de la Copa Nadal, celebrada al port de Barcelona Una vegada retirat, continuà nedant i jugant a waterpolo en categoria màster, i des del 2009 fou vocal de la…

Dedicà la seva actuació professional a l’organització de l’Acadèmia Cots, fundada pel seu pare Ramon Cots i Cazador el 1879, fins a convertir-la en la més important dels Països Catalans per a l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes, amb centre a Barcelona i amb 15 sucursals El 1918 fundà l’Editorial Cultural per a la publicació d’obres de text, algunes de les quals dedicades a l’ensenyament del català

Estudià amb Pere Rabassa i fou tiple de la catedral de València 1741-47 Organista de l’església del Patriarca, de València, i de la parroquial de Castelló de la Plana, fou mestre de capella de les seus de Conca 1758-68 i València 1768-93 Deixà música religiosa hom en conserva uns tres-cents villancicos , misses, magníficats, himnes i una Salve , molts amb acompanyament instrumental

El 1741 ingressà a la catedral de València com a nen cantor i es formà amb el mestre de capella Josep Prades El 1753 fou nomenat organista interí del Corpus Christi de València, càrrec que ocupà com a titular dos anys més tard El 1757 obtingué el benefici d’organista de Santa Maria de Castelló, i l’any següent, el mestratge de capella a la catedral de Conca El 1768 es traslladà a la catedral de València, on romangué, també com a mestre de capella, fins a la seva mort La seva producció d’obres religioses en romanç és força més nombrosa que l’escrita en llengua llatina Els villancets ocupen la…

Autor del tabernacle, de les imatges i dels alts relleus de la cripta de la seu de Manresa 1781 Residí a Cervera uns trenta anys i hi realitzà el timpà del frontispici interior, el retaule i la decoració de la cúpula de la capella major de la universitat 1777-87, el rerecor, un pòrtic i el retaule del Sant Misteri, com també l’església de Santa Maria 1775-88 i el projecte d’ampliació de la casa de la ciutat 1786 També són obra seva diversos retaules de les esglésies parroquials de Santpedor 1773 i de Sant Martí de Maldà i del santuari de la Bovera 1788