Resultats de la cerca

Fou campió de Catalunya de minimotos 1995 i d’escúters de 50 cc 1997 i subcampió d’escúters F1 1999 i de la Copa Rieju de supermotard 50 cc 2002 Guanyà la Copa Master Honda Supermotard Cup de 450 cc 2004 Disputà el Mundial de supersport 2006-10 i de superbike 2011, 2012 El 2 d’abril de 2012 patí una greu lesió al circuit d’Imola que l’obligà a abandonar el motociclisme

Establert a Catalunya, competí com a professional en els equips La Casera-Bahamontes 1971-74, Super Ser 1975-76, Teka 1977-78, Transmallorca-Flavia 1979 i Kelme 1980 S’imposà en una etapa i en el gran premi de la muntanya del Tour de França 1973 i de la Vuelta a Espanya 1977 Guanyà la Pujada a Arrate 1974 i el Trofeu Masferrer 1978 Un cop retirat fundà a Cunit una marca de roba esportiva, Mozia, que patrocinà un equip amateur de ciclisme de Santa Oliva El 2013 rebé un homenatge de l’Ajuntament de Cunit

Fou campió de Catalunya amateur de fons en carretera 1993 Competí en la categoria d’aficionats amb els equips Cunit-Mozia 1992-93, Café Fortaleza 1994, Orbea 1995-96 i Lous-Cristaleria Vinarocense 1997 Fou professional entre el 1998 i el 2002 Disputà la Vuelta a Espanya 1998, el Tour de França 2000, en què guanyà en l’espe-cialitat per equips i el Giro d’Itàlia 2001, 2002 Defensà l’Avianca Telekom de Colòmbia 1998 i el Kelme 1999-2002 Una vegada retirat, presidí la Penya Ciclista Baix Penedès i fou seleccionador català cadet

Conegut amb el nom de Paco Bultó El 1945, associat amb Pere Permanyer, començà la fabricació de les motocicletes Montesa El 1958 creà la marca Bultaco , i les seves motocicletes assoliren un gran èxit internacional Fou campió d’Espanya de 125 cc, i vencedor dels circuits de la Casa de Campo i Basurto-Zorroza-Castrejana Guanyà la Pujada a Vallvidrera, la Cuesta de Santo Domingo 1947 i la medalla de bronze dels Sis Dies Internacionals de Veresse 1951 Participà, també, en diverses curses automobilístiques i aconseguí el segon lloc 1951 i el primer lloc 1953 al Ralli dels Alps Organitzà el…

Aconseguí el títol de campió d’Espanya sis vegades 1996-2001 També es proclamà diversos cops campió de Catalunya en les modalitats de lluita lliure olímpica i grecoromana Participà en dos Mundials de lluita 1995, 1999 També disputà sis edicions dels Campionats d’Europa entre el 1994 i el 2000, i assolí la dotzena posició a Varsòvia el 1997 Fou setè classificat als Jocs Mediterranis celebrats a Bari 1997 Participà en la fase de classificació dels preolímpics de Sydney 2000 Competí en diversos trofeus internacionals, com el torneig Henry Deglane 2001, 2002, 2003 Compaginà l’alta competició amb…