Resultats de la cerca

Militar incompetent, destacà per la liberalització del seu govern extensió dels conreus, millores en el sistema de regs, considerable reducció dels imposts i per la seva ortodòxia afavorí les conversions i perseguí xiïtes i hindús Fundà les ciutats de Fīrūzābād i Jaunpur i féu construir nombroses mesquites i escoles

Format a Oxford sota la direcció d’ARadcliffe-Brown i EEvans-Pritchard, fou professor de sociologia índia d’aquesta mateixa universitat entre els anys 1948 i 1951 Posteriorment tornà a l’Índia, primer a la Universitat de Baroda, després a la Universitat de Nova Delhi i finalment a l’Institut de Canvi Social i Econòmic de Bangalore, i es convertí en la figura central per a la formació d’una antropologia índia Entre les seves obres destaquen Religion and Society among Coorgs of South India 1952, Remembered Village 1976 i India Social Structure 1980

Convençut de la superioritat de la cultura europea, lluità per tal d’aconseguir la modernització de l’islam Fundà el 1878 l’Aligarh High School, collegi anglooriental, que fou convertit en universitat el 1920, i creà una societat reformista, la Muslim Educational Conference 1886 La seva actuació reformista promogué grans reaccions, però el moviment seguí endavant sostingut per nombrosos homes de lletres Muḥammad Iqbāl, Naẓīr Aḥmad, Ḥālī

És autor de la més antiga collecció de biografies de poetes perses Lubāb al-albāb , 1209-27 i d’un recull de novelles, escrites ja a Delhi Ǧāmi’ al-ḥikāyāt , les quals, traduïdes diverses vegades al turc, assoliren una gran fama

Participà el Gandhi's Non-Cooperation Movement 1920-21 Fou editor de “The Hindustan Times” Delhi, 1925-26, membre del consell legislatiu de Bombai 1927-29 i secretari general del National Congress 1931 Fou membre de la Indian Constituent Assembly 1946-50, ministre de proveïments i d’agricultura del govern de l’Índia 1948-50 i membre del Governing Body Gandhi Peace Foundation 1958-70, i fou diputat del parlament indi des del 1959

Esclau turc al servei de Muḥammad de Gur , l’ajudà a derrotar els gaznèvides i a conquerir l’Hindustān 1191-94 Mort el seu amo 1205, es convertí en senyor de Delhi i de Lahore, encapçalant la dinastia dels anomenats reis esclaus soldanat de Delhi

Fill de Jiyat al-Dīn Tughluq, el seu govern significà el declivi de l’hegemonia de Delhi sobre l’Índia insurreccions del Dècan, de Multan, de Bengala, del Gujarāt i del Sind

Malgrat la diversa producció en persa Kulliyāt , 1845, és considerat el pare de la literatura urdú moderna És autor de dos epistolaris i d’un divan amb massa pretensions formals

Autor de diversos maṯnawī místics i d’un divan

Net de Bahādur Shāh I, després de la invasió de Pèrsia per Nādir Shāh 1739 l’imperi del Gran Mogol anà desintegrant-se, fins que l’afgà Aḥmād Shāh Durrānī l’anorreà