Resultats de la cerca

Format a les universitats de Washington i de Nova York —d’estudiant collaborà amb els constructors de l’Empire State Building—, movent-se entre un racionalisme del tipus de Mies i un manierisme preciosista i historicista, fou un perfecte prototip de l’arquitecte dels EUA A la coberta de l’edifici de l’aeroport de Saint Louis 1953-55 féu ús de les voltes de membrana, i al Mac Gregor Conference Building 1958, a Detroit —obra que obtingué el primer premi de l’Associació dels Arquitectes—, accentuà el preciosisme manierista, que es reforçà a partir de la creació de la seva pròpia…

Estudià piano al conservatori de la seva ciutat natal amb Anton Rubinstein, entre altres mestres, i composició amb A Glazunov El 1894 acabà els estudis amb l’obtenció del Premi Rubinstein Posteriorment amplià la seva formació a Viena amb T Leschetizky Debutà el 1896 a Berlín, i quatre anys més tard ho feu als Estats Units De retorn a Europa, dirigí regularment a Munic entre el 1910 i el 1914, fins que aquest darrer any tornà als EUA, on adoptà la nacionalitat nord-americana el 1918 Aquest mateix any aconseguí la titularitat de l’Orquestra Simfònica de Detroit, formació que dirigí…

Modista de professió, era secretària d’una entitat dedicada a la promoció de la població negra de Montgomery Alabama Es convertí en una icona del moviment dels drets civils quan l’1 de desembre de 1955 es negà a cedir el seu seient en un autobús a un home blanc, tal com ordenaven les lleis de segregació dels Estats Units El seu arrest desencadenà una campanya de boicot als autobusos que durà 381 dies, durant els quals centenars de treballadors negres foren acomiadats o detinguts Arran d’aquests fets, el 1956, la Cort Suprema dels Estats Units declarà anticonstitucional la segregació en el…

Començà a tocar a Detroit amb altres adolescents, entre els quals hi havia Paul Chambers i Tommy Flanagan Després de tocar amb Yusef Lateef 1954-56 s’installà a Nova York i començà a treballar com a independent Durant algunes temporades tocà amb Teddy Wilson, Earl Hines, Kenny Burrell, Benny Goodman o Lionel Hampton, entre molts d’altres Els anys setanta i vuitanta del segle XIX liderà trios, quartets i formacions més grans, amb les quals realitzà moltes gires per Europa, gires que sovint es presentaren a Barcelona Instrumentista amb un notable toc personal, el seu estil fou una…

Començà a estudiar el clarinet a sis anys, i quan en tenia onze s’inicià en el piano Els anys cinquanta, encara a Detroit, tocà amb Milt Jackson, Thad Jones i Elvin Jones, entre d’altres A partir del 1956, ja a Nova York, acompanyà molts músics, com per exemple JJ Johnson, Coleman Hawkins, Miles Davis i John Coltrane És conegut, sobretot, per haver estat molts anys 1956, 1963-65, 1968-78 pianista i director musical d’Ella Fitzgerald Durant els anys vuitanta i noranta actuà sobretot en trios Fou un dels mestres de l’estil be-bop , gran intèrpret de la música de D Ellington i B…

A catorze anys començà a treballar com a obrer en fàbriques de la seva ciutat natal Parallelament, freqüentà els cercles culturals, especialment del jazz , del qual Detroit era un dels principals centres creadors els anys cinquanta Estudià també literatura anglesa a la Universitat de Wayne, on es graduà, i posteriorment cursà un màster a la Universitat d'Iowa Del 1957 al 1992 fou professor de literatura a la Universitat de Fresno Autor d'una trentena de reculls, no publicà el primer fins el 1961 On the Edge Seguiren, entre d'altres, Not this Pig 1968, They Feed the Lion 1972, …

Fill i germà d’actors, estudià música al San Francisco State College, s’inicià en el teatre a Broadway i posteriorment retornà a Hollywood, on començà a actuar en sèries de televisió des de mitjan anys seixanta Del 1972 al 1975 protagonitzà la sèrie Kung Fu , barreja de western i del gènere de les arts marcials amb un cert rerefons filosòfic que el projectà a la fama Posteriorment passà també al cinema, en què participà, entre altres films, en Bound for Glory 1976, de H Ashby The Long Riders 1980, de W Hill Americana 1983, també dirigit per ell i que li valgué un premi extraoficial del públic…

Començà a treballar de ben jove com a prestidigitador en espectacles de varietats i adoptà el cognom artístic en honor del gran illusionista francès Jean-Eugène Robert-Houdin Aconsellat per l’empresari Martin Beck, el 1899 es concentrà en l’escapisme, especialitat en què reeixí gràcies a una extraordinària habilitat per a escapolir-se de manilles, cordes, cadenes, cadenats, sacs o baguls, qualitat que sabé combinar amb un gran instint dramàtic, una forta empatia escènica i una calculada mesura del risc Atribuí les seves habilitats tant a les condicions físiques complexió, traça i força com…

Se'l considera un dels escriptors joves nord-americans amb més projecció internacional gràcies a la repercusió de Middlesex 2002, monumental novella guanyadora del premi Pulitzer Ha publicat un gran nombre de contes en antologies i revistes com The New Yorker És editor del recull My Mistress’s Sparrow is Dead Great Love Stories from Chekhov to Munro 2008 La seva obra explora el fet diferencial als EUA, on creixé La seva primera novella The Virgin Suicides 1993 va ser duta al cinema amb gran èxit per Sofia Coppola l’any 1999

Des de Somebody in boots ‘Els qui porten botes’, 1935, i a través de Never Come Morning ‘El matí no arriba mai’, 1942, The Man with the Golden Arm ‘L’home del braç d’or’, 1949, A Walk on the Wild Side ‘Un passeig pel barri desolat’, 1956, etc, féu una denúncia sense revolta de l’organització d’una societat que seria descrita globalment a l’àcida panoràmica del reportatge Who lost an American ‘Qui ha perdut un americà', 1963