Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Pablo Pedro Astarloa
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf basc.
Apologista gairebé místic de la llengua durant l’època romàntica del renaixement literari i que ha tingut seguidors fins als nostres dies Les seves obres són escrites en castellà
Luis Zabala Echevarría
Futbol
Futbolista.
Defensa, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1941-43 procedent de l’Athletic Club de Bilbao Disputà 38 partits, 24 dels quals a la Lliga, amb el Barça i guanyà la Copa del Generalísimo 1942 Posteriorment, jugà al Vic i el Lleida, entre d’altres
Francisco Javier Goicolea Areitio
Futbol
Porter de futbol.
Després de passar pel Durango, l’Alavés, el Barakaldo i el Valladolid, amb aquest a primera divisió 1951-53, fitxà pel FC Barcelona la temporada 1953-54 Pertanyé al club blaugrana fins a l’edició 1955-56 Posteriorment jugà al Comtal, fins el 1958 Suplent de Ramallets al primer equip barcelonista, disputà només vuit partits en tres temporades
Dolores del Río
Teatre
Nom amb què és coneguda l’actriu mexicana Dolores Ansúsolo López Negrete.
El 1925 inicià la seva carrera artística a Hollywood i actuà en films com What Price Glory 1926 i Ramona 1928 Després de participar en alguns films musicals treballà a les ordres d’Emilio Fernández Flor silvestre 1943, María Candelaria 1943 i La malquerida 1949 Altres films són Estrella de fuego 1960, La dama del alba 1965, Los hijos de Sánchez 1978, etc
José Revueltas
Literatura
Novel·lista mexicà.
De la generació immediatament següent a la de la Revolució Mexicana, els seus temes predilectes són el contrapunt entre la vida i la mort, la tragèdia i la insignificança, i les allusions als fets de la revolució mexicana, els seus precedents i les seves conseqüències El luto humano 1943, En un valle de lágrimas 1956, El apando 1969
Julio Bracho
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic mexicà.
Els seus films del període de 1943-50 excelliren per la seva grandesa Distinto amanecer, Cantaclaro i Rosenda Després produí melodrames d’origen literari El 1965, amb Cada voz lleva su angustia , sembla entroncar de nou amb l’indigenisme i amb una preocupació per la societat polifacètica llatinoamericana
Francisco Ramón de Eguía
Història
Militar
Política
Militar i polític.
Durant la primera etapa absolutista de Ferran VII fou capità general de Castella la Nova, ministre de la guerra i capità general de Granada Després de la revolta de Riego 1820, s’establí a Baiona i més tard a Tolosa, on organitzà la resistència al règim liberal La seva ineficàcia motivà l’escissió del grup que formà la Regència d’Urgell 1822 El 1823 entrà a Espanya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Formà part de la regència d’Oiartzun, i fou nomenat capità general de Castella la Nova Al cap de poc temps fou apartat de tota activitat política
Pancho Villa
Pancho Villa
© Fototeca.cat
Història
Revolucionari mexicà.
A setze anys fugí a les muntanyes, acusat d’homicidi, i treballà durant 15 anys com a ramader i jornaler i es dedicà al bandolerisme Canvià el seu nom, Doroteo Arango, pel de Pancho Villa El 1910 s’uní a les forces maderistes contra Porfirio Díaz com a irregular Condemnat a mort a causa d’una insubordinació, fou salvat per Madero i s’escapà de la presó El 1913 tornà als EUA, i inicià la revolta agrarista al nord de Mèxic, campanya en la qual es distingí com a cap de la cavalleria lleugera Quan Victoriano Carranza s’uní als insurrectes, Villa acceptà el pla de Guadalupe S'alià amb Pascual…
Ramón Novarro
Cinematografia
Nom amb què és conegut Ramon Gil Samaniegos, actor cinematogràfic nord-americà d’origen mexicà.
Ballarí, hom intentà de fer-ne un substitut de Rodolfo Valentino, però mai no arribà a ésser tan famós Fou, però, un dels representants més conspicus del tipus de l’"amant llatí” Prisoner of Zenda 1922, Scaramouche 1923, Ben-Hur 1926, Prince Student 1928, Call of the Flesh or the Song of Seville 1930, Mata-Hari 1932, We Were Strangers 1949
Miguel Fernández Félix
Història
Polític mexicà.
Lluità a favor de la independència mexicana i acceptà el pla d’Iguala 1821, però, oposat a l’emperador Itúrbide, participà en l’aixecament de Santa Anna 1822 Fou elegit president de la república 1824-29, i menà una política liberal, federalista i anticlerical, però, malgrat els seus desigs de neutralitat, es decantà més tard pels yorkinos