Resultats de la cerca

Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes  Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…

Abandonà la companyia a causa de dissensions amb el cap durant l’hivern de 1303-04 i passà al servei del duc d’Atenes S'hi reincorporà a la primeria del 1306, acudint amb una galera i uns 80 catalans i aragonesos en ajuda de les forces establertes a Gallípoli S'emparà del castell de Màditos i s’hi establí En sorgir desavinences entre Berenguer d’Entença i Bernat de Rocafort, prengué el partit del primer reconegué l’autoritat de l’infant Ferran Durant el xoc a dues jornades de Kabāla, que costà la vida a Berenguer d’Entença, cercà refugi, amb alguns dels seus homes, en un castell de l’…

Filla de Pere de Prades i de Joana de Cabrera Heretà el títol per mort del seu avi el comte Joan de Prades En morir el seu pare, la mare i llurs tres filles restaren sota la protecció del rei Martí , que es casà amb una d’elles, Margarida 1409 Joana es casà el 1424 amb el vescomte de Vilamur, hereu del comte de Cardona, futur comte Joan Ramon Folc II Sembla que el títol comtal de Prades estigué en litigi a partir del 1414, fins que el 1425 fou reconegut a favor de Joana i el seu marit

Es traslladà als Estats Units i residí a Washington Hi cursà i amplià estudis a la Catholic University of America Washington, DC, on es doctorà amb la tesi sobre Francesc Eiximenis Dedicat de ple a la recerca, s’especialitzà en literatures hispàniques, sobretot pel que fa al període medieval Ha exercit com a professor a la University College of Arts and Science de Nova York Dins de la seva obra publicada, cal esmentar Bibliografia anotada de la vida i obra de Francesc Eiximenis Barcelona 1980, obra que fou guardonada amb el premi Ferran Soldevila Eiximenis…

Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edat mitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la…

És catedràtica de castellà i portuguès a la Universitat de Toronto Especialista en Eiximenis, ha publicat La societat catalana al segle XIV 1967 i Excerpts from the Works of Francesc Eiximenis 1982, i altres investigacions sobre els franciscans de la corona catalanoaragonesa en revistes especialitzades També ha presentat comunicacions sobre aquestes matèries en diferents congressos És membre, entre altres, de la North American Catalan Society

Traduí al català les obres llatines de Francesc Eiximenis Psalterium laudatorium traducció acabada per l’abril del 1416 i publicada a Ginebra el 1495 i Expositio in psalmos paenitentiales

Publicà obres en català, com Regiment de la cosa pública, de Francesc Eiximenis 1499, Sinonima, de Jeroni Amiguet 1502, Coples noves de la Verge Maria ~1515, i en castellà, entre les quals l’obra que li donà més fama, el Cancionero general d' Hernando del Castillo

Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València  1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis ,  Isabel de Villena  i el  Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà…

Començà en companyia d’altres editors alemanys, entre ells Rosembach El 1498 s’independitzà, i treballà també per a l’abadia de Montserrat 1499-1500 Edità obres de Roís de Corella, Eiximenis, Antoni Amiguet, etc, i treballà al servei de la generalitat i de l’estudi general La seva obra més acurada fou el Directorium inquisitorum , de Nicolau Eimeric 1503