Resultats de la cerca

Germana de Napoleó I, el seu nom de soltera era Maria Anna Es casà 1797 amb Felice Pasquale Bacciochi

Formada al Club Natació Barcelona, hi desenvolupà tota la carrera esportiva Fou campiona de Catalunya de 100 m papallona 1978, 1981 i 200 m papallona 1981 Assolí diverses medalles en els Campionats d’Espanya i formà part de la selecció estatal en algunes competicions internacionals

En categoria infantil, fou campiona d’Europa en parella 2000 Presideix la Federació Catalana de Twirling i és delegada de la National Baton Twirling Association a Espanya

Començà al Club de Golf Masia Bach i guanyà el seu primer campionat el 1998 La Federació Catalana de Golf li oferí una beca Eagle i l’oportunitat d’entrenar-se al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès Com a amateur , guanyà el Campionat Britànic i fou segona al Ladies Amateur Championship 2003 També guanyà el Campionat júnior de França i d’Espanya 2004 Debutà com a professional el 2004 Fou escollida rookie de l’any 2005 a la Ryder Cup de Galles, amb la qual cosa es convertí en la primera golfista espanyola que aconseguí aquest guardó Guanyà el Campionat Mercedes-Benz a Kansas City…

Seguí la fortuna de la seva muller com a príncep consort de Lucca i Piombino 1805 i, més tard, gran duc consort de Toscana, bé que sempre a segon terme, sense intervenir en el govern A la caiguda de Napoleó acompanyà Elisa a Bohèmia i a Trieste morta ella 1820, tornà a Itàlia

El 1991 debutà com a directora i guionista amb el curtmetratge Clara Foc , seguit de Roig 1994 i Escrito en la piel 1995, que l’any següent estigué nominat al premi Goya en la seva categoria El 1996 participà en la pellícula collectiva El domini dels sentits Ja en solitari, dirigí Dones 2000, premi Butaca 2001 a la millor pellícula catalana i 53 dies d’hivern 2006 El 2010 codirigí amb Jordi Cadena Elisa K , basada en la novella Elisa Kiseljak , de Lolita Bosch, una pellícula que obtingué el premi del jurat al Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià L’any…

Emigrà a Dinamarca per no servir en l’exèrcit entrà al servei de Frederic VI de Dinamarca Autor de sonates i sonatines brillants, per tal de fer agradable la didàctica del piano, que hom empra encara Deixà també quartets per a corda, concerts, música d’escena, com Everhøj , i òperes, com Elisa 1820 i Shakespeare 1826

Es casà amb Elisa de Olózaga y Camarasa, filla de Salustiano Olózaga 1864 Afiliat al partit progressista, participà en la Revolució de Setembre del 1868 a Catalunya Acompanyà a la península Ibèrica el nou rei Amadeu I, el qual li concedí el comtat de Rius 1871, que passà més tard als Querol En 1876-78 fou diputat a corts per Falset i en 1883-90 ho fou per Tarragona

Dedicat principalment a l’òpera, fou inicialment un epígon de Rossini, però procurà de reformar el seu estil i millorà la seva orquestració Les òperes més reeixides foren Elisa e Claudio 1821, I Normanni a Paragi 1836, Il giuramento 1837, Il bravo 1839, La vestale 1840, Leonora 1844, Virginia 1866, etc, moltes de les quals foren representades també sovint a Barcelona i a València Fou director del conservatori de Nàpols 1840-70

Representant d’un humanisme modern, es basa essencialment en l’antiga tradició literària per a tractar problemes actuals És autora de novelles Liebe beginnt ‘L’amor comença’, 1933 i Elisa 1937 de reculls de contes Das dicke Kind ‘L’infant gras’, 1951, Lange Schatten ‘Ombres llargues’, 1960, Ferngespräche ‘Conferències interurbanes’, 1966 i Eisbären ‘Ossos blancs’, 1972, i poesia Gedichte ‘Poesies’, 1947, Ewige Stadt ‘Ciutat eterna’, 1952 i Gesang vom Menschenleben ‘Cant de la vida humana’, 1974 Són també importants les seves obres radiofòniques i diversos assaigs