Resultats de la cerca

Jugà en la posició de collocadora i també de rematadora Vestí la samarreta de l’Agrupació Esportiva Cornellà fins el 1982, any que l’equip es convertí en l’Espanyol-Cornellà Es retirà temporalment per maternitat la temporada 1985-86 En el seu palmarès destaquen quatre Lligues 1980, 1982, 1988, 1991 i cinc Copes de la Reina 1982, 1984, 1986, 1990, 1992 Formà part de la selecció espanyola la dècada de 1980 i disputà diversos campionats internacionals, entre els quals, l’Spring Cup

Membre del Club Natació Sabadell, dominava els quatre estils i fou 11 cops campiona de Catalunya en 200 m lliure 1990, 200 m braça 1999, 200 m papallona 1999, 50 m esquena 1999, 50 m braça 2003, 200 m estils 1999, 2003, 400 m estils 1999, i un cop en cadascun dels relleus 4 × 100 m estils, 4 × 100 m lliure i 4 × 200 m lliure 2003 En l’àmbit estatal fou campiona d’estiu de 200 m estils 1998 i 400 m estils 1999 i d’hivern de 400 m estils 1991, prova de la qual també fou dos cops recordista estatal el mateix any Del 1988 al 2002 tingué una participació molt destacada en les curses de relleus…

Destacà en la posició de central El 1998 fitxà per l’Universidad Granada, equip on estigué durant tres temporades, i aconseguí dues terceres posicions a la Superlliga 1999, 2000 El 2001 fitxà per l’Universidad de Burgos, equip entrenat per José Miguel Pérez, el mateix tècnic que havia tingut a l’anterior equip Hi jugà sis temporades, i aconseguí també una tercera posició a la Superlliga, tres subcampionats de la Copa de la Reina, dos de la Supercopa espanyola i participà en competició europea Formà part de la selecció espanyola 2002-05 El 2003 disputà el partit All-Stars femení i l’any 2008…

Era filla del senescal Pere II de Montcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que dotà amb el domini parroquial del terme de Sarrià 1335, la jurisdicció civil i criminal de Piera 1431 i altres rendes Vídua 1327,…

Fou campiona de Catalunya de marató tres vegades 1989, 1990, 1991 i guanyà la Marató de Catalunya-Barcelona 1990 També guanyà les maratons de València, tres vegades, i la de Sant Sebastià Amb la selecció espanyola participà en la Copa del Món de marató

Membre del Clup Alpí Núria, participà en proves d’eslàlom, eslàlom gegant i descens Es proclamà campiona d’Espanya d’eslàlom 1963, 1964 i subcampiona en descens els mateixos anys Fou tercera en el Campionat de Catalunya en la prova de gegant 1963 Formà part de l’equip espanyol femení pel Gran Premi d’Espanya, primera prova d’habilitats en l’àmbit estatal 1963, 1964 Fou tercera al Gran Premi de la Mongie 1964 Competí a les combinades internacionals organitzades per la Unió Excursionista de Catalunya 1964, 1965 i n’aconseguí la segona posició en la darrera participació Formà part de l’equip…

Sòcia del Centre Excursionista de Catalunya, competí en esquí de fons en l’àmbit català i estatal Guanyà el Gran Premi Catalunya 1982 i la Marxa Beret 1983 També formà part de la selecció catalana

Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1992, màster en economia internacional i desenvolupament econòmic per la Universitat de Yale 1996 i doctora en economia per la UB 1999, ha desenvolupat la seva carrera acadèmica a la Universitat de Barcelona, on ha estat professora ajudant 1993-95, titular interina 1995-2001 i professora titular 2001 del Departament de Teoria Econòmica Des del 2009 al 2017 fou degana de la Facultat d’Economia i Empresa i des del març del 2020 és catedràtica d’economia a la Universitat de Barcelona Els seus camps de recerca són la nova geografia econòmica i el comerç…

Formada a l’Escola Massana 1950-59 —fou deixebla i collaboradora de Llorens i Artigas— i a la Konstfackskolan d’Estocolm 1961-62 Ha exposat individualment a la Garriga 1960, Estocolm 1962, Girona 1963, Barcelona 1966, 1967 i 1979, València 1974 i 1979, Gandia 1979, Palafrugell 1983 i Vic 1985, i collectivament a Faenza, Ginebra, Florència, Montevideo, Maastrich Holanda, Madrid, Cotlliure, la Bisbal, Tarragona, Don Mills Ontario, Göteborg Suècia, Bechyně Txecoslovàquia i, sovint, a Barcelona Té diversos premis barcelonins, entre els quals el primer Ciutat de Barcelona que es concedí per a…

Formà part de la secció d’atletisme del Futbol Club Barcelona El 1971 guanyà el Campionat de Catalunya de salt de llargada i el de 4 × 100 m