Resultats de la cerca

Format al Girona HC, en edat júnior passà al CP Tenerife 1996-97 i debutà a primera divisió La següent temporada fitxà pel CP Jonquerenc, de la mateixa categoria, amb el qual pujà a la divisió d’honor Tornà al Tenerife 1999-00 –a la màxima categoria– i un any després fitxà pel Blanes, amb el qual fou campió de la Copa del Rei 2001 i guanyà una Golden Cup 2006 La temporada 2010-11 fitxà pel CP Vic, amb el qual conquerí la Supercopa d’Espanya i es retirà Formà part de la selecció catalana que guanyà el Mundial B de Macau 2004

Vida Començà estudis d’arquitectura i de periodisme Fou un dels dirigents del Cercle Lumière de l’Institut Francès de Barcelona 1949-58, i també el creador i director del Cineclub del Reial Cercle Artístic de Barcelona 1966-71, a més d’altres de privats i públics D’altra banda, creà, edità i dirigí la revista "Lumière" 1962-73 sota el patrocini de Les Amis du Cinéma de Perpinyà, que també fou el butlletí del Cineclub de Perpinyà Aquesta publicació independent, crítica i ben documentada edità 65 números amb guions complets, dossiers treballats, estudis de vàlua i textos inèdits Com a crític de…

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

Estudià a Llotja 1932-36 Entrà a l’ Editorial Montaner i Simon  1942 i hi fou responsable del taller de calcografia i de les edicions de bibliòfil de Ramon de Capmany Collaborà amb Joan Miró —de qui ja havia tirat les litografies de la Sèrie Barcelona el 1943— en la impressió i la confecció de les xilografies del llibre de João Cabral de Melo sobre el pintor 1946-47 i en les de l’edició dels poemes de Paul Éluard A toute épreuve 1947-55, editat per Gerald Cramer Ginebra Edità i imprimí les primeres edicions del grup  Dau al Set 1947-49, del qual fou membre, dos àlbums d’aiguaforts amb Tàpies…

Llicenciat per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona 1971 Juntament amb Pere Riera, Pim Casals i Lluís Josa fundà el grup de disseny Viceversa 1968 El 1972 creà, juntament amb Vicenç Miranda i Eulàlia González, Varis Arquitectes, SL, grup que desenvolupa projectes d’arquitectura, urbanisme i creació d’espais efímers i museogràfics Entre el 1972 i el 1974 fou responsable d’exposicions i conferències a la delegació barcelonina del Collegi Oficial d’Arquitectes de Catalunya COAC Des del 1975, s’ha dedicat a la docència, impartint assignatures a l’Escola Tècnica Superior d’…

S’exilià a Veneçuela el 1907 i s’establí a Ciudad Bolívar Fou prospector i propietari de les mines d’or i diamants conegudes amb el nom de Mundó Amb l’explorador Fèlix Cardona i Puig feu una expedició a les fonts del riu Caroní, on descobriren el  Salto Angel  —anomenat així a l’informe de la Comissió Exploradora de la Gran Sabana 1926-28—, i que és considerada la cascada més alta del món També explorà la zona del riu Iguanoco Fruit de les seves expedicions, fou una collecció de mapes sobre aquests indrets Posteriorment, poc després de la seva mort 1930, un recull cartogràfic fou editat pel…

De família camperola, de molt jove s’afilià a Estat Català Es traslladà a Barcelona el 1925 Escriví a “Estat Català” i a “La Nació Catalana” Publicà Catalunya poble dissortat 1933, en collaboració amb JCasals i Freixes, Catalunya, Pi i Margall i el catalanisme 1934 i, amb el pseudònim de Ramon de les Borges Blanques, La solució Cambó 1946, escrits en els quals mostra el seu ideari catalanista radical

Fou soci i president 1984-91 del Grup d’Espeleologia de Badalona GEB Efectuà exploracions a diferents cavernes de Catalunya, l’Aragó i les Balears, i immersions a les galeries sifonants de les coves Forat de l’Or, a la Noguera Cova del Freixes i Font de Rivert, al Pallars Antiguo Bajo, a l’Aragó, i a cavernes submarines del litoral català Encapçalà els equips d’espeleòlegs del GEB que assoliren diversos rècords de fondària al massís d’Escuaín, al Pirineu central, i el rècord del món de travessada integral al Sobrarb –1151 m el 1980 Escriví Escuaín 1986 i morí fent espeleobusseig…

President de l’Agrupació Excursionista Granollers 1986-2004 i del Grup d’Investigacions Espeleòlogiques de Granollers 1979-2000, descobrí amb companys d’aquesta entitat la cova del Serrat del Vent Osona l’any 1979 Amb el descobriment de la galeria Granollers 1984, el grup topografià uns 4273 m d’extensió, rècord mundial en recorregut de coves de roques gresoses També explorà l’avenc de la Bargadera Vall d’Aran on aconseguí el rècord de Catalunya de profunditat 580 m Morí a l’avenc de Santa Bàrbara Rosselló Publicà La nova galeria de la Cova del Serrat del Vent 1989 i, amb J M Cervelló i A…

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…