Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Aurelià Gargalló Gargalló
Ciclisme
Ciclista i dirigent esportiu.
Guanyà els 50 km de l’Sport Ciclista Català 1915, la Copa Banús 1917, el Campionat de Sants de 100 km 1919 i els Sis Dies de Sants 1920 El 1918 fou nomenat secretari de l’Agrupació Catalana de Ciclistes i després d’abandonar la competició l’any 1920, s’incorporà a la junta directiva de l’SC Català Presidí la Comissió Esportiva del Comitè Regional de la Unió Velocipèdica Espanyola 1935 i fou el representant espanyol al Critèrium Internacional de ciclocròs
Francesc Gargallo
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla…
,
Pilar Gargallo

Pilar Gargallo (tercera per la dreta)
Federació Catalana de Tennis Taula
Tennis de taula
Jugadora de tennis de taula.
Guanyà tres títols estatals entre el 1975 i el 1976 i participà en l’Europeu juvenil 1976 En categoria absoluta fou campiona d’Espanya per equips i de Lliga amb el Club 7 a 9 1979 i amb el CT Barcino 1980, 1981 També fou quatre cops campiona estatal de dobles 1978, 1980, 1982, 1983 Participà en els mundials 1979, 1981 i fou subcampiona per equips en els Jocs Mediterranis 1983
Lluís Vicent Gargallo
Música
Mestre de capella i compositor català.
Vida La primera notícia biogràfica coneguda és del 1653, i fa referència a la seva època d’escolà de cant a la seu de València, la qual cosa ha permès fixar el seu naixement entre el 1636 i el 1640 Es formà musicalment a la catedral valenciana amb els mestres Francesc Navarro i Diego de Pontac Degué continuar allà després del canvi de veu, i amplià estudis amb els mestres Urbán de Vargas i Gracià Babán L’any 1659 fou nomenat mestre de capella de la seu d’Osca, i el 1667 passà a la seu de Barcelona, primer com a coadjutor, i com a titular des del 1673, any en què morí Marcià Albereda, mestre…
Pau Gargallo Catalán
Esport general
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona En l’aspecte esportiu, feu diverses obres allegòriques per a l’estadi de Montjuïc, com el conjunt d’aurigues i cavalls Saludo olímpico , i per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929
Lluís Pedrerol Gargallo
Esquí
Periodisme
Excursionisme
Esquiador, excursionista i periodista.
A la dècada dels anys trenta del segle XX realitzà sortides i ascensions en cims catalans i europeus Formà part de l’equip d’esquí del Centre Excursionista de Catalunya CEC, del qual fou capità Entre el 1940 i el 1959 destacà com a esquiador en campionats i curses d’àmbit català i estatal La temporada 1944-45 posà en marxa, conjuntament amb Alfons Segalàs, Ernest Mullor i Ezequiel Giró, l’Escola d’Esquí de la Molina Publicà articles sobre el món de l’esquí en revistes especialitzades i butlletins d’associacions
Berta Cantó Gargallo
Natació
Nedadora especialitzada en braça.
Membre del Centre Natació Mataró, fou campiona de Catalunya de 50, 100 i 200 m braça 2007 i subcampiona d’Espanya d’aquestes mateixes proves el 2010 Ha estat internacional amb la selecció espanyola
Lluís Vicent Gargallo
Música
Músic.
Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, on succeí Marcià Albareda Escriví nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, villancicos de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors
Benet Totusaus Gargallo
Curses de muntanya i d’orientació
Orientador.
Membre del Badalona Orientació, es proclamà campió de Catalunya de relleus 2009, 2010
Santiago Gargallo Coscolín
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Començà a la revista Dicen , de la qual arribà a ser director 1980-81 En desaparèixer aquesta publicació, treballà al departament d’esports i al centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya fins al final de la seva carrera Portà a terme programes com Historia del FC Barcelona , 100 anys de blanc i blau i Johan Cruyff, història d’un blaugrana Entre els llibres que publicà destaca Romario, rey del Gol i De Samitier a Ronaldo També collaborà en el diari digital e-notícies