Resultats de la cerca

Personificà i mitificà “el bon americà” al cinema dels EUA, especialment en la figura del cowboy adust, tímid i simpàtic The Winning of Barbara Worth, 1926 The Man from Wyoming, 1930 The Plainsman , 1936 The Cow-Boy and the Lady, 1938 The Westerner, 1940 High Noon, 1952 Vera Cruz, 1954 Bon comediant, intervingué també en films humorístics de Lubitsch i de Capra, i també en nombroses cintes d’aventures, com Lives of a Bengal Lancer 1935, Beau Geste 1939, etc

El 1979 es graduà en art dramàtic pel Rose Bruford Drama College de Londres S’inicià en el teatre, i el 1985 guanyà el premi al millor actor de la British Theatre Association Interpretant sovint personatges marginals, violents o psicòpates, debutà en el cinema amb el film  Remembrance 1982, de Colin Gregg, i adquirí renom com a protagonista de Sid and Nancy 1986, d’Alex Cox, on interpretava Sid Vicious, líder del grup punk Sex Pistols Dirigit per Quentin Tarantino, actuà a True Romance 1993 i tingué papers destacats en Air Force One 1997, de Wolfgang Petersen, i, en el paper de Sirius Black,…

Influït per Jimi Hendrix , Eric Clapton i Peter Green, guitarrista del grup Fleetwoood Mac, al final dels anys seixanta creà el grup Skid Row, amb el qual publicà diversos àlbums però que abandonà el 1972 Després de fundar un grup d’existència efímera amb el qual publicà Grinding Stone 1973, tocà de manera intermitent amb el grup Thin Lizzy i altres Victims of the future 1983 fou el disc més destacat d’aquest període No fou fins als anys noranta, però, que assolí els seus èxits més notables, en un estil molt arrelat al blues Still Got the Blues , 1990 After Hours , 1992 Back to the Blues ,…

Fill de violinista, es formà al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on durant deu anys estudià amb Isabelle Vengerova Un cop graduat, debutà amb l’Orquestra de Filadèlfia, sota la direcció d’Eugene Ormandy, i, parallelament a l’activitat concertística, es perfeccionà amb V Horowitz i R Serkin A vint anys guanyà el Premi Leventritt, que el llançà al circuit internacional, en el qual romangué fins que una lesió a la mà dreta l’obligà a retirar-se, l’any 1979 A partir de llavors ha interpretat tan sols peces escrites per a la mà esquerra El 1980 entrà com a professor a la Facultat Curtis de…

Inicià els estudis de violí a Israel, a partir del 1946 els continuà a Milà i del 1951 al 1954, a París Parallelament, inicià els estudis de direcció d’orquestra sota el mestratge de Nadia Boulanger, Jacques Chailley, Olivier Messiaen i Arthur Honegger El 1955 debutà amb l’Orquestra Filharmònica d’Israel, del 1977 al 1986 dirigí la Simfònica de Jerusalem i en 1987-91 fou director de l’Òpera de Frankfurt Interessat per la música del segle XX, fou un gran especialista

Davanter centre, fitxà pel FC Barcelona 1986-89 procedent de l’Everton anglès Disputà 149 partits i marcà 58 gols amb el Barça, i guanyà la Copa del Rei 1988 i la Recopa 1989 Fou 80 vegades internacional i marcà 48 gols Participà en dues Copes del Món 1986, 1990, en la primera de les quals es proclamà màxim golejador amb 6 gols, i dues Eurocopes 1988, 1992 El 1986 aconseguí la Pilota d’Argent i el 1990 rebé el premi Fair Play de la FIFA per no haver rebut cap targeta d’amonestació en tota la trajectòria En retirar-se, passà a ser comentarista esportiu

Visqué els seus primers anys a Rússia i a Polònia, estudià lleis, participà com a aviador en la Segona Guerra Mundial i el 1945 ingressà en la diplomàcia Treballà en el ministeri d’afers estrangers 1946-56 i fou cònsol francès a Los Angeles 1956-60 De les seves novelles cal destacar Éducation européenne 1945, Tulipe 1946, Les couleurs du jour 1952, Les racines du ciel 1956, premi Goncourt, molt coneguda, Lady L 1963, Chien blanc 1970, Charge d’âme 1978 i Les cerfs volants 1980 Poc després del seu suïcidi es descobrí que era també l’autor de les novelles signades amb el pseudònim Émile Ajar La…

Durant els anys setanta realitzà performances multimèdia en les quals treballava amb música, dansa i vídeo La seva obra neix de la confluència de dos àmbits les arts plàstiques i els texts literaris i filosòfics Inicialment manipulava materials i sons L’any 1993 presentà una gran exposició retrospectiva de la seva obra al Centre Georges Pompidou de París, en la qual es mostraven les seves installacions, les bandes de vídeo i els texts que formen part del seu treball, que es projecta als murs de la sala que envolta l’espectador, o bé a través de projectors que mediatitzen la recepció de l’obra…

Bon coneixedor del món oriental estudià xinès i japonès i visqué molt de temps al Japó, la seva poesia reflecteix aquestes experiències Hom pot destacar, de les seves obres Riprap 1959, Myths and Texts 1965, A Range of Poems 1966, The Back Country 1968, Earth House Hotel 1970 i Regarding Wave 1971

Graduat al Goldsmith's College de Londres el 1988, les seves obres són un contrapunt a la realitat Pren els perfils de diversos objectes naturals reduint-los a l’abstracció per a evitar-ne el lligam amb l’original Els motius que selecciona són flors, animals, joguines, dones o bé imatges de la moda Treballa l’obra amb una immaculada capa de pintura d’esmalt Exposà a la XXIII Biennal de São Paulo i fou finalista del premi Turner 1996 per l’exposició al Kuntshalle de Berna L’any 2000 exposà a la Fundació “la Caixa” de Barcelona i el 2001 participà a “Century City” a la Tate Modern Gallery de…