Resultats de la cerca

D’origen franc, fou educat al palau reial del rei Carles III el Simple, el qual l’imposà com a bisbe de Girona, contra l’habitud de nomenar bisbes gent de la terra Assistiren a la seva consagració l’arquebisbe de Narbona, els bisbes d’Urgell i de Barcelona i el comte Guifré II de Barcelona Refermà l’autoritat franca a Catalunya, sobretot després de la mort de Guifré II

Senyor de Paulhan i Poget Fill de Guillem VI de Montpeller En morir el seu germà Guillem VII de Montpeller 1172 fou nomenat tutor i procurador del seu nebot Guillem VIII El rei Alfons I el nomenà procurador de Provença el 1167, càrrec que tingué fins a la seva mort Acompanyà el rei en missions delicades, com en les dues entrevistes amb el seu rival, el comte Ramon V de Tolosa 1174 i 1176 En morir, el succeí en la procuració de Provença Ramon Berenguer, germà del rei Alfons, amb el títol de comte

Fill del comte Robert VII de Boulogne El 1340 fou nomenat arquebisbe de Lió i cardenal el 1342 Innocenci VI li encarregà de gestionar la pau entre França i Anglaterra 1353 El 1359 començà a intervenir com a legat papal en els afers catalans i el 1361 obtingué la pau entre els reis de Catalunya-Aragó i de Castella Més tard el papa l’envià de nou com a legat 1371 per evitar una guerra entre Pere III i Gènova

Fill del duc Lambert I, vencé els musulmans a Garigliano 885 i després de derrotar Berenguer I d’Ivrea es proclamà rei d’Itàlia Fou coronat emperador, a Roma, pel papa Esteve V

Membre, primer, del sindicat Force Ouvrière i, després, del Parti Socialiste Français, fou expulsat d’aquest darrer l’any 1976 i evolucionà cap a posicions de centredreta Batlle de Bolquera el 1977 i de Prada el 1983, senador el mateix any, esdevingué president del Consell General dels Pirineus Orientals el 1982, en un moment que la descentralització donava poders importants a aquesta institució Molt sensible a la problemàtica catalana, participà en el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, féu gestions per obtenir la creació d’una llicenciatura de català a la Universitat de…

Rector de Sant Martí d’Extramurs de Barcelona, publicà una art de ben morir amb el títol Manual per dirigir los malalts en ses malalties i en lo tremendo pas de la mort Barcelona s d, final del s XVIII-principi del XIX, que conté també orientacions mèdiques i higièniques per al tracte amb moribunds

Nebot i successor d’ Ot de La Roche Féu costat al príncep Guillem II d’Acaia al setge de Malvasia 1246-48, però més tard lluità contra ell durant la guerra de Successió d’Eubea 1256-58 i fou derrotat al pas del mont Karydi 1258 El rei Lluís IX el creà, a París, duc d’Atenes

Vinculat al Reial Club Marítim de Barcelona, destacà en la navegació de creuer en solitari, especialitat en la qual fou pioner a Catalunya i a Espanya Fou el primer participant de l’estat en la regata de Gènova a Menorca i tornada en solitari 1974, en les 500 milles de Port Leucate i en les primeres edicions de la regata Mare Nostrum Amb Enric Vidal, també fou el primer regatista de l’estat que participà, l’any 1976, en la transatlàntica Ostar, entre Plymouth Anglaterra i Newport Rhode Island, Estats Units, durant 39 dies, 8 h i 15 min Repetí participació a 53 anys d’edat 1980 L’any 1991…

Vinculat primer al Reial Club Marítim de Barcelona i més tard al Reial Club Nàutic de Barcelona, heretà del seu pare, Joan Guiu Salvadó, la passió per la navegació Feu la primera regata en solitari Mare Nostrum a 17 anys i la primera travessa de l’Atlàntic a 18 anys, amb el seu pare Participà en la volta al món Whitbread 1981-82, essent el tripulant més jove, amb el Licor 43, i en l’edició 1985-86 de la mateixa regata fou el patró més jove amb 23 anys i l’embarcació Fortuna Lights assolí la sisena posició Guanyà cinc cops la regata Mare Nostrum que completà nou vegades, participà…

Membre del Club Natació Sant Andreu, fou campió de Catalunya júnior de 100 m braça 1983 Com a jugador de waterpolo, fou campió d’Espanya de segona divisió 1982 Seguí en actiu fins el 1986 Posteriorment aconseguí el títol d’entrenador superior i fou tècnic dels equips masculins de categories inferiors del club Entre el 1990 i el 1997 entrenà el primer equip i guanyà el campionat d’Espanya del grup A2 de primera divisió 1997 Al mateix temps fou ajudant del seleccionador estatal juvenil 1990-92 Més endavant entrenà el CN Calella 1997-2000, i la temporada 2007-08 es feu càrrec de l’equip femení…