Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Dimítrios I
Cristianisme
Nom eclesiàstic de Dimítrios Papadòpulos, arquebisbe de Constantinoble i patriarca ecumènic de l’Església ortodoxa (1972).
Nomenat bisbe d’Elea i auxiliar del patriarca Atenàgores 1964, el qual succeí, pel sector de Kurtulus Istanbul, des del 1972 era metropolita d’Imroz i Tènedos, a la mar Egea De tendència moderada, la seva elecció provocà, tanmateix, friccions amb el govern turc
Mehmet V
Història
Trenta-cinquè soldà otomà (1909-18).
Fill d’Abdülmecit I i successor d’Abdülhami II, durant el seu govern tingueren lloc les guerres balcàniques 1912 i 1913 i la participació de Turquia en la Primera Guerra Mundial
Maḥmūd ’Abd al-Bāqī Baki
Literatura
Poeta turc, un dels més importants de l’època clàssica.
Vinculat a la cort, passà per alternatives de favor i de desgràcia Fou protegit per Solimà el Magnífic, la mort del qual donà peu a un dels seus millors poemes La seva obra és elaborada en una llengua refinadíssima, però resulta, en conjunt, freda i artificiosa
Mustafà IV
Història
Soldà otomà (1807-08).
Assolí el poder amb la destitució de Selim III i abolí les reformes instaurades per aquest El partit reformista, encapçalat per Bayraktar, el féu enderrocar per Mahmut II i l’executà
Mustafà III
Història
Soldà otomà (1757-74), fill d’Ahmet III.
Ajudat sobretot per Frederic el Gran de Prússia, sanejà les finances, organitzà un cos d’artilleria i creà una escola de nàutica Contra Caterina II de Rússia perdé Moldàvia, Valàquia i Crimea
Mustafà I
Història
Soldà otomà (1617-18).
Succeí el seu germà Ahmet I Malalt mental, fou substituït per Osman II fins que, assassinat aquest pels geníssers, el tornaren al govern, que, de fet, exercí la seva mare
Mustafà Raṣid Paixà
Història
Estadista otomà.
Ministre d’afers estrangers 1837-38, 1839-41 i 1853-56 i ambaixador a París 1845 i sis vegades gran visir, fou partidari decidit de la política antirussa
Halid Ziya Usakligil
Literatura
Escriptor turc.
Entusiasta de la cultura europea, sobretot de la francesa, que influí sobre la seva obra, la difongué a través del diari Servet-i-Fünün , amb l’ajut d’un grup d’intellectuals pertanyents, com ell, a la “nova literatura” De la seva producció cal destacar Bir olünün defteri ‘Diari d’un home mort’, 1889, Ferdi ve şürekâsi ‘Ferdi i companyia’, 1894, Mavi ve siyah ‘El blau i el negre’, 1897 i sobretot Aşk-i memnu’ ‘L’amor prohibit’, 1900
Ömer Lüfti Akat
Cinematografia
Director cinematogràfic turc.
Format professionalment a França, ha estat el productor i realitzador cinematogràfic turc més destacat En actiu entre el 1948 i el 1974, d’entre la seva filmografia destaquen Unutulan sır ‘El secret traït’, 1947, Öldüren Şehir ‘La ciutat que occeix’, 1954 i Meçhul Kadin ‘La desconeguda’, 1955
Ahmet Vefik
Història
Polític i erudit turc d’origen judeogrec.
Fou president de la primera cambra turca de diputats, creada per Abdülhamit II 1876, i exercí els càrrecs de gran visir i de ministre 1880-84 Destacà com a filòleg i com a historiador És autor d’un diccionari del turc osmanlita, d’un Šah-nāma ‘Anuari’ de l’imperi Otomà 1847, i de nombroses traduccions de Shakespeare, Molière i Schiller
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina