Resultats de la cerca

Competí amb el CN Barcelona Abans de dedicar-se íntegrament a la natació fou nou vegades internacional en waterpolo Fou deu vegades campió absolut de Catalunya en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1968, 1972 i en 1 500 m 1966, 1967, 1968, 1970, 1971, 1972 En l’àmbit estatal ho fou vuit vegades en 200 m 1970, en 400 m 1967, 1969, 1971, 1972 i en 1 500 m 1967, 1968, 1972 Participà en els Campionats d’Europa 1970 i els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Amb tot, els resultats internacionals més rellevants foren als Jocs Mediterranis 1971, on aconseguí la medalla d’or de 400 m lliure i la d’argent…

Membre del Club Poliesportiu Puigcerdà, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2002 i competí per primera vegada a la cronoescalada de Granvalira 2003 Forma part de la selecció espanyola des del 2005 Des de l’any 2006 té la consideració d’esportista d’alt nivell català Entre els seus resultats destaca una cinquena posició en la prova de relleus del Campionat del Món 2006, amb Gemma Arró, Izaskun Zubizarreta i Cristina Bes Ha participat també a la Patrouille des Glaciers 2010, el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Europa d’esprint 2012 i la Pierra Menta 2012

Ingressà al RCD Espanyol la temporada 1963-64, amb el qual debutà a primera divisió Fou cedit al CE l’Hospitalet 1964-66 i la UE Lleida 1966-67, i finalment traspassat al Granada CF 1967-70, amb el qual tornà a jugar en la màxima categoria del futbol espanyol

Migfondista que ostentà el rècord de Catalunya dels 1500 m el 1918 Combinava les curses amb el futbol i fou uns dels fundadors de la secció d’aquest darrer esport al Club Gimnàstic Formà part de l’alineació del primer equip tarragoní en setze partits 1917-20 i també en fou directiu 1919-21

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges  i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs sobre temes…

A un any d’edat anà a viure amb els seus pares al refugi de Cap del Rec Cerdanya, cosa que li donà una gran familiaritat amb l’alta muntanya i l’esquí i facilità que es pogués entrenar en el medi alpí Dedicat a la competició d’alt nivell especialitat muntanya i escalada des del 2005, aquest mateix any ingressà al centre d’educació física de la Universitat de Perpinyà de Font-romeu Alta Cerdanya, on compaginà la formació amb l’entrenament Des d’aleshores, ha anat ampliant un palmarès com més va més extraordinari, molt sovint al límit de les capacitats humanes, que l’ha convertit en una figura…

Fou collaborador del Servei d’Investigació Prehistòrica de València Publicà diversos estudis d’arqueologia, però la seva principal obra és Bélgida y su término municipal 1932, una història d’aquesta localitat de la Vall d’Albaida amb aportacions interessants pel que fa a la prehistòria i l’arqueologia

Format en el Reus Deportiu, jugà un any de juvenil al Patí Reus i es proclamà campió d’Europa júnior 1972 amb la selecció espanyola Com a suplent de Santi García, visqué l’època daurada del Reus Deportiu, amb el qual guanyà cinc Lligues 1969-73, tres Copes 1970, 1971, 1973, quatre Copes d’Europa 1969-72 i un Mundialet de clubs 1969 La temporada 1981-82 fitxà pel Club Patí Cambrils, en què acabà la seva carrera

Ingressà a l’Academia General Militar de Toledo el 1892 Fou destinat a Cuba, i hi romangué fins el 1898 El 1919 fou nomenat tinent coronel i el 1931 es retirà del servei actiu Publicà diversos estudis d’arqueologia i unes memòries de la seva estada al Carib, però la seva obra més important és Bélgida y su término municipal 1932 Creà un petit museu, la part de prehistòria del qual donà al Museu de Prehistòria de València, del qual fou collaborador durant 25 anys

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, i el 1962 s’incorporà com a alumne lliure a l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual , on entrà en contacte, entre d’altres, amb Maria Aurèlia Capmany, Ricard Salvat, Carme Serrallonga i Fabià Puigserver, que l’influirien decisivament en la seva obra Es donà a conèixer amb Una vella, coneguda olor 1964, premi Josep M de Sagarra 1963 El seu teatre, d’inspiració realista, es basa, sovint, en tècniques d’origen literari fulletó, ciència-ficció, còmic, etc i té com a temàtica principal les dificultats de la vida quotidiana En 1974-81 fou…