Resultats de la cerca

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

Receptor format als Barcelona Búfals, debutà amb el primer equip el 1989 La temporada 1990-91 ingressà als Barcelona Howlers i guanyà la Lliga Catalana Posteriorment passà als Barcelona Dragons, amb els quals jugà tres temporades a la Lliga Europea 1991, 1992, 1995 Entre els dos períodes als Dragons, i després de la segona etapa, jugà als Búfals, amb els quals guanyà dues Supercopes catalanes 1993, 1996 El 1997 fou inclòs al saló de la fama dels Dragons També disputà algun partit amb els Mallorca Voltors Jugà amb la selecció espanyola i, un cop retirat, formà part de l’equip tècnic

Se’n desconeix la identitat en les aparicions públiques sempre es presenta emmascarat, bé que, el 1995, el govern mexicà donà per fet que es tractava de Rafael Sebastián Guillén Vicente Tampico, Tamaulipas 1957, un home blanc, fill d’immigrants espanyols, de la burgesia mitjana i universitari Es donà a conèixer el 1994 arran de la revolta de l’EZLN dels indígenes de la selva Lacandona, a l’estat mexicà de Chiapas, en què exigien democràcia, llibertat, terra, pa i justícia Líder carismàtic i mediàtic bé que també qualificat de messiànic i visionari, es definí com a simpatitzant de totes les…

Professor de l’Àrea d’Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra des del 1994, és també collaborador, especialment com a crític teatral, a la premsa diària ABC , El Observador , Avui , etc Des del 2001 la seva columna setmanal “A pie de obra” al diari El País es convertí en un referent per al món de l’escena El 2003 publicà amb aquest títol un recull de les seves crítiques, i sobre teatre ha publicat també Telón de fondo Algunas cosas que aprendí en el teatro 2011 Com a escriptor, la seva ficció té un acusat component autobiogràfic Destaquen les novelles  Signo de los tiempos 1988, A…

Vida Estudià música, arts liberals i filosofia a la Universitat de Salamanca El 1525 ocupà un lloc de cantor a la catedral de Santiago de Compostella, i l’any següent el de mestre de capella Publicà tres tractats que tingueren molta acceptació El primer és el breu Lux bella Sevilla, 1492 i tracta sobre el cant pla està escrit en castellà i en llatí, i amb una orientació eminentment pràctica Fou un dels primers llibres de teoria musical editats a la Península Ibèrica El segon és un afegit explicatiu del primer, Comento sobre Lux bella Salamanca, 1498 Finalment publicà també un tractat…

Vida De petit es traslladà amb la seva família a Ciudad Real, on arribà a ser escolà de cant de la catedral El 1913, gràcies a una beca de la Diputació de Còrdova, pogué iniciar els estudis de cant amb I Tabuyo Debutà el 1915 al Teatro Real de Madrid i el 1919 cantà La Traviata al Gran Teatro de la mateixa ciutat Posteriorment encetà una carrera internacional que el portà a teatres d’Itàlia, Suïssa i l’Amèrica Central El 1923 inaugurà la temporada del Gran Teatre del Liceu intervenint a Manon Lescaut i poc després anà a Itàlia per a cantar Il piccolo Marat a Fiume Tornà sovint a Barcelona, on…

Pertanyent a una família de l’elit filipina, el tribunal suprem li revoca el 1938 la condemna per l’assassinat d’un diputat rival del seu pare que havia comès el 1935 Graduat en dret 1939, durant la Segona Guerra Mundial adquirí renom com a combatent aliat dels Estats Units contra els japonesos collaboració que posteriorment hom provà que havia estat escassa o nulla Després de la guerra exercí com a advocat i aconseguí una gran influència pública erigint-se en representant dels veterans Diputat 1949-59 i senador 1959-66 pel Partit Liberal, del qual fou vicepresident 1954-61 Enfrontat al…

S’integrà en l’equip infantil del Cerdanyola Club d’Hoquei quan aquest es fundà el 1936 L’any 1941 guanyà el primer títol amb el Cerdanyola, el Trofeu Germans Pironti, i el 1942 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual jugà dues temporades i conquerí dos Campionats de Catalunya Tornà al Cerdanyola 1945-48 i l’Espanyol 1948-51, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya Acabà la seva carrera jugant dos anys al Club Hoquei Catalunya El 1947 jugà alguns partits amistosos amb la selecció espanyola El 1956 es traslladà a viure a Madrid, on feu d’entrenador del Marianistas i el…

Jugà preferentment com a defensa en diversos clubs catalans Club Natació Sant Feliu, Club Natació Barcelona, Club Natació Sabadell, Club Natació Atlètic-Barceloneta, Unió Esportiva Horta, Club Esportiu Mediterrani i Club Natació Catalunya Guanyà tres Lligues 1996, 1997, 2001 i tres Copes del Rei 1996, 2001, 2005, en aquesta última, elegit millor jugador del torneig Formà part de la selecció espanyola, amb la qual aconseguí l’or al Campionat del Món júnior 1991 i, ja en categoria absoluta, el bronze en l’europeu 1993, i la plata 1994 i l’or 1998, 2001 al Mundial Participà també en els Jocs…

Formada al Club Natació Sant Feliu, el 1989 passà al Club Esportiu Mediterrani Fou tres cops campiona de la Copa Catalana 1991, 1995, 1996 i tres cops del Campionat de Catalunya 1996, 1997, 1998 Fou vuit vegades campiona de la Lliga de primera divisió 1990, 1992-98 i dues vegades de la Copa de la Reina 1997, 1998 Intervingué set cops en la Copa d’Europa 1991, 1993-98 En el període 1991-98 fou 65 vegades internacional amb la selecció espanyola i participà en dos Campionats d’Europa 1993, 1997 Té la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana 1997 i la medalla de serveis distingits de la…