Resultats de la cerca
Es mostren 52 resultats
Jordi Masferrer Puig

Jordi Masferrer Puig (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ - ARXIU CONDE RAMOS / ALBERTO SEGOVIA
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Es formà al Joventut de Badalona, en el qual jugà fins el 1954 Aleshores s’incorporà al Futbol Club Barcelona i el 1957 retornà a Badalona Finalment, l’any 1960 fitxà per l’Orillo Verde de Sabadell Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta
Narcís Masferrer Sala
Periodisme
Esport general
Promotor, dirigent i periodista esportiu.
Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…
Laureà Medina Masferrer
Hoquei sobre patins
Jugador i dirigent d’hoquei sobre patins.
Després de jugar a la Unió Universitària, el 1934 es convertí en el president del club Al novembre del 1939 fou nomenat vicepresident de la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins i al cap de poc president delegat de la federació catalanobalear Al mes de gener del 1944 deixà la presidència de la federació catalana per a ser vicepresident de la Federació Espanyola d’Hoquei
Carles Crespo Masferrer
Vela
Regatista.
Membre del CN Badalona, fou campió de Catalunya 2001 i d’Espanya 2003, 2006 de patí de vela També guanyà una Copa d’Espanya i una d’Europa 2011 en la mateixa categoria
Ramon Estiu Masferrer
Alpinisme
Alpinista.
Vinculat a la UEC de Girona, és instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya Participà en diverses expedicions a l’Himàlaia al pic de Lenin 1981, al Tirich Mir Oest 1982, al Kanchenjunga 1986, al Broad Peak 1988, al cim de Kangchungtse del Makalu 1991, al Nanga Parbat 1993, al Karakoram 2000, al Cho Oyu 2002 i al Chogolisa 2006, les tres últimes sense èxit
Josep Comas i Masferrer
Política
Polític liberal.
Industrial Fou el dirigent del partit liberal al Principat, d’acord amb el grup financer d’Evarist Arnús Dins el caciquisme, representà els interessos liberals davant el grup conservador de Josep Maria Planas i Casals, abans que el catalanisme polític posés terme al torn de partits, a partir del 1901 Fou regidor per Barcelona, president de la diputació, diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat i Barcelona entre el 1891 i el 1898, senador per Barcelona 1899 i 1902 i senador vitalici des del 1905
Carles Costa i Masferrer
Tennis
Tennista.
S’inicià al Reial Club de Tennis de Barcelona Campió d’Espanya en categoria júnior 1986, dos anys després competí professionalment La seva millor posició, al rànquing de l’ATP, fou la desena posició, que assolí al maig del 1992 Guanyà sis tornejos de l’ATP Estoril 1992, 1994, Comte de Godó 1992, Hilversun 1993, Buenos Aires 1993 i San Marino 1994, tots sobre terra batuda També aconseguí cinc títols de dobles, entre els quals cal destacar dos títols a Madrid 1989, 1993, fent parella amb Tomàs Carbonell D’altra banda, es proclamà campió d’Espanya fent parella amb Francisco Javier Clavet 1990 i…
,
Narcís Masferrer i Sala
Periodisme
Periodista.
Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona
Marià Masferrer i Rierola
Biologia
Naturalista.
Cabaler de Masjoan d’Espinelves, que convertí en un notable jardí botànic, on es conserva una important collecció taxidèrmica d’ocells preparats per ell Decidí la vocació botànica de Joaquim Codina, i en ornitologia collaborà amb Estanislau Vayreda
Ramon Masferrer i Arquimbau
Botànica
Botànic.
Participà com els seus germans Francesc de Paula, també poeta, Francesc d’Assís, professor de filosofia, i Josep , eclesiàstic i escriptor en les activitats del Círcol Literari, almenys des del 1868, i en la fundació de l’Esbart de Vic Deixeble d’Antoni Cebrià Costa i Cuixart, aplegà un notable herbari de la plana de Vic i publicà Recuerdos botánicos de Vich 1877 Metge militar, fou destinat a les Canàries i les Filipines, cosa que li permeté escriure Recuerdos botánicos de Tenerife 1880, Catálogo razonado de la flora de Tenerife 1882, El jardín botánico de Orotava 1882 i altres monografies…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina