Resultats de la cerca

Format a Barcelona Ha conreat la pintura mural —església de Mequinensa— i la de cavallet El seu estil es caracteritza per la facilitat a estructurar amb l’espàtula i l’ús de colors vius

Vida i obra Estudià magisteri a Saragossa i exercí alguns anys l’ensenyament a la seva vila natal Atret des de ben jove per la literatura i el dibuix, anà a Barcelona, on treballà en feines editorials A l’editorial Montaner i Simon coincidí amb l’escriptor Pere Calders, de qui rebé un reconegut mestratge literari La seva obra s’inicià amb els llibres de narracions Històries de la mà esquerra 1973, premi Joan Santamaria 1971, que, ampliat amb nous relats, es reedità l’any 1981 amb el títol Històries de la mà esquerra i altres narracions , prologat per Pere Calders, i amb El cafè de la granota…

Començà a jugar al Club Rey Ardid, de Mequinensa, però la major part de la seva carrera la feu al Club d’Escacs Jake, de l’Hospitalet de Llobregat, on defensà el primer tauler durant diversos anys Fou campió de la primera categoria 1967 i campió absolut de Catalunya 1985 També es dedicà als escacs per correspondència

Fill i hereu de Pero Martines de Luna i de Saluzzo i d’Elfa de Xèrica i d’Arborea, fou fet cavaller en tenir lloc la coronació de Martí I Es distingí en les bandositats aragoneses per la seva lluita contra els Urrea Urgellista, fou inculpat de la mort de l’arquebisbe de Saragossa García Fernández de Heredia 1411 i, per tant, fou excomunicat Per ajudar Jaume II d’Urgell reclutà tropes mercenàries angleses i gascones però no acudí a auxiliar-lo al setge de Balaguer Perdudes les seves fortaleses de Trasmoz i Montaragó i abandonat per les tropes mercenàries, hagué de fer-se fort al castell de…

Després de cursar estudis de magisteri i de teatre a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual i als Estudis Nous de Teatre, es llicencià en art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona 1978, on fou professor d’interpretació i tallers 1977-2008 El 1967 fundà el Grup de Teatre Vermell × 4 i entre el 1972 i el 1996 formà part, i fou el cap visible, de la companyia La Gàbia Teatre de Vic, amb la qual ha intervingut en més de quaranta espectacles com a actor o director, entre els quals destaquen Invents a dues veus , de RDubillard 1987, i Sr Picasso C/Montcada 15-17 Barcelona 3 , dirigits per…

Membre fundador de la companyia El Talleret de Salt 1976, ha treballat el gran repertori teatral europeu des de la seva doble faceta d’actor i director Com a actor cal esmentar Prendre partit , de HHarwood, dirigit per FMadico Càndid , de Molière, sota la direcció de CAlfaro, Víctor o els nens al poder 2002, de RVitrac, i L’oncle Vània 2004, d’AČekhov, ambdues dirigides per JOllé Amb la companyia Teatre de Ciutat, fundada amb Pep Tosar i Lluís Massanet, dirigí Sa història des senyor Sommer premi especial de la Crítica 1995, de PSüskind Rèquiem i Revès 1999, d’ATabucchi, i El mestre i…

El 1392 anà amb l’expedició a Sicília, on restà com a camarlenc, coper i conseller del rei Martí el Jove El 1394 era munter major del rei Governador de València 1409, organitzà i comandà una expedició d’auxili cap a Sardenya en ajuda del capità general Pere de Torrelles Assistí, sembla, a la mort de Martí l’Humà quan manifestà la seva voluntat sobre la successió Tot i haver patrocinat la candidatura del duc de Calàbria, durant l’interregne esdevingué un fervent urgellista les seves baronies d’Aitona, Mequinensa i Seròs foren el quarter general dels partidaris d’Antonio de Luna y…

Estudià filologia catalana i és professor d’ensenyament secundari S’inicià en l’àmbit de la poesia amb la publicació de Pentagrama 1987, gènere que continuà amb les obres Parella de negres 1988, premi Josep Maria López-Picó, Ròssecs 1992, Al cul de sac trobareu les porgueres 1993, Antídots 1996, premi Ciutat d’Elx,  Temps pervers 1999, premi Guillem Nicolau de la Diputació General d’Aragó, In nuce Antologia lírica 2005 i Camp Clos  2006

La primera formació musical la rebé, probablement, a la seu de Lleida, amb el mestre Juan Merino El 1664 fou gratificat pels seus serveis com a escolà cantor i prosseguí la seva estada a la mateixa seu com a cantor de la capella El 1668 fou nomenat mestre de capella de l’esmentada seu de Lleida El 1682 obtingué el mateix càrrec a la catedral de Barcelona, on succeí Lluís Vicent Gargallo, mort aquell mateix any Durant la seva estada en aquesta ciutat, intervingué com a jurat a les oposicions de mestre de capella de les seus de Lleida 1686 i de Girona 1688 El 1696 demanà la…

Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits a segona…