Resultats de la cerca

Fundador, el 1938, de la Conferència Musulmana de Caixmir, esdevinguda posteriorment Conferència Nacional de Caixmir, moviment que propugnava un govern representatiu al seu país El 1947, en separar-se el Pakistan i l’Índia, el xeic Abdullah, que tot i ésser musulmà fou en principi favorable a l’Índia, esdevingué cap del govern provisional del Caixmir i, més tard, 1948-53 primer ministre La seva actitud favorable a un Caixmir independent li motivà, a partir del 1953, llargs i successius empresonaments ordenats pel govern de l’Índia Exiliat entre el 1971 i el 1972, tornà a ésser després primer…

Competí representant el Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Es proclamà en dues ocasions campió de Catalunya de lluita lliure olímpica en les categories de 82 kg 2002 i 72 kg 2003 També obtingué en dues ocasions el subcampionat català sènior de 79 kg 2008, 2009

Fundador del partit nacionalista 1932, s’oposà a l’invasor japonès 1941-45 Fou vicepresident 1945-48 i 1950-56 i primer ministre 1948-50 El 1949 obtingué per a Indonèsia la independència de iure a les converses de la Haia Fou destituït per Sukarno 1956 i es retirà de la vida pública Publicà el seu testament polític 1982

Estudià a Anglaterra i exercí d’advocat a Bombai President de la lliga musulmana des del 1916, rompé les relacions amb Gandhi i propugnà la creació del Pakistan Fou el primer governador general i president de l’assemblea constituent del nou estat 1947

Anomenat Aydid , ‘el que no és dèbil’ o ‘el que no es deixa insultar’, fou pastor en la seva joventut, rebé una formació militar a Itàlia i durant la dècada dels anys cinquanta fou cap de la policia colonial de Muqdiisho Instructor militar sota les ordres de l’URSS, estigué a la presó durant sis anys i comandà grups guerrillers en la guerra d’Etiòpia 1977-78 fins que Barre l’envià com a ambaixador a l’Índia Uns anys després s’afegí a l’oposició i dirigí els atacs que foragitaren el dictador de Muqdiisho En la subsegüent guerra de clans, Aydid capitanejà l’Aliança Nacional Somali

Amic de Nasser des de jove, fou un dels primers membres de l’organització dels oficials lliures que el 1952 provocà la caiguda de la monarquia, i formà part del consell de la revolució A partir de llavors féu una ràpida carrera política fou comandant en cap de les forces armades egípcies i de la RAU 1953-62, comissionat especial de Nasser a Síria 1959-61, vicepresident de la RAU i comandant en cap de les forces de la Lliga Àrab 1964-67 El 1966 es traslladà a Moscou i aconseguí la collaboració militar de l’URSS L’any següent, a causa del fracàs egipci davant les forces israelianes durant el…

Llicenciat en dret per la Universitat de Rabat, durant la seva època d’estudiant s’adherí a la causa de l’alliberament del Sàhara Occidental L’any 1968 fou un dels fundadors del Moviment Nacional d’Alliberament Sahrauí, liderat per Muḥammad Sidi Brahim Bassiri, contra el colonialisme espanyol Cofundador, el 1973, del Front Popular per a l’Alliberament de Sāqiyatal-Ḥamrā‘ i Río de Oro Polisario , el 1976 en fou nomenat secretari general, i el 1982 fou elegit president de la República Àrab Sahrauí Democràtica  RASD, càrrecs en els quals fou posteriorment reelegit Exiliat, residí als camps de…

Nascut en una família molt pobra de la zona del Rif, tingué una infantesa marcada per la misèria, l’explotació, la marginació i la violència d’un pare brutal L’any 1945, havent desertat el seu pare de l’exèrcit colonial espanyol, la família es traslladà a Tànger, on visqué tota la vida Analfabet fins a 21 anys, més tard feu amistat amb alguns dels grans escriptors installats a la ciutat, com Tennessee Williams, Paul Bowles, William Burroughs, Jean Genet, Allen Ginsberg o Juan Goytisolo La seva obra més important és El pa de cada dia , publicada primer en anglès per Paul Bowles 1973 i traduïda…

En les seves obres es barregen un alt grau de lirisme i la lluita comunista Nedjma 1956, Le cadavre encerclé 1955, Le cercle des représailles 1959, Le polygone étoilé 1966, Les ancêtres redoublent de férocité 1967, Poudre d’intelligence 1967 i L’homme aux sandales de caoutchouc 1970, homenatge a Ho Chi Minh En tornar a Algèria, al principi dels anys setanta, escriví en àrab Mohammed agafa la teva maleta 1971, La veu de les dones 1972, La guerra de dos mil anys 1974, Palestina traïda 1975 i El rei de l’oest 1977, molt més popularistes

D’ètnia ioruba i cristià, es formà en escoles militars de la Gran Bretanya i ingressà a l’exèrcit nigerià l’any 1958, on inicià una llarga carrera L’any 1976 accedí a la presidència de Nigèria després de la mort del president Murtala Ramat Mohammed, assassinat en una temptativa de cop d’estat Seguint la voluntat del seu antecessor, Olusegun Obasanjo intentà impulsar la instauració d’un poder civil i la transició a la democràcia Adoptà una constitució de caràcter presidencialista i facilità el sorgiment de partits polítics L’any 1979, fou substituït en el càrrec per Aliyu Shagari…