Resultats de la cerca

Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…

Vida Tercer marquès d’Aitona, gran d’Espanya amb la denominació de Francesc II de Montcada, comte d’Osona títol que portà en vida el pare, vescomte de Cabrera i de Bas, baró de Llagostera i mestre racional de Catalunya Era el fill hereu de Gastó de Montcada i de Gralla –segon marquès d’Aitona, virrei de Sardenya i d’Aragó i ambaixador en la cort de Roma– i de Caterina de Montcada, baronessa de Callosa Passà els primers anys de la joventut iniciant-se en la carrera militar a les galeres del marquès de la Santa Cruz Tot i això, pogué residir a la cort amb…

Fill —possiblement secundogènit— d’Ot de Montcada i de Lloria i de Teresa de Montcada i d’Ayerbe, senyora de la baronia de Fraga Heretà del seu avi Ot I la senyoria de Seròs, que fou causa de llargues discussions amb el baró Bernat IV d’Illa-Jordà, vidu de Berenguera de Montcada, cosina germana del seu avi, que en fou senyora, i amb el seu germà Guillem Ramon II, senyor de les baronies de Fraga i Aitona El rei Pere III segrestà Seròs, que acabà essent propietat d’Ot El 1350 era a València per fer cara a la projectada invasió castellana El 1353 s’embarcà…

Fill de GuillemI de Montcada o de Muntanyola Prengué definitivament el cognom de Montcada, per heretar del seu pare la guarda d’aquest castell També heretà el castell de Vacarisses i el de Muntanyola, aquest en indivís amb els seus germans Bernat i Renard de Sarroca Des del 1046 fins a la seva mort estigué al servei del comte de Barcelona

Fill de Ramon I de Montcada Compartí un quant temps la senescalia del comte de Barcelona amb Guillem Ramon de Montcada D’Ermessenda tingué només una filla, Beatriu, que es maridà amb Guillem Ramon I de Montcada, el Gran Senescal

Fill gran de Ramon I Fou testimoni del testament d’Ermengol VIII d’Urgell, mort el 1209 L’any següent actuà com a conseller i fiador del compromís de matrimoni entre Aurembiaix d’Urgell i el futur Jaume I Jurà aquest com a rei a Lleida el 1214 i intervingué en els problemes de la seva minoritat Ja rei, n'esdevingué conseller Però a partir del 1222 s’oposà al rei seguint les directrius del seu cosí Guillem de Montcada després Guillem II de Bearn, fins que els Montcada aconseguiren de sotmetre'l a una mena de tutela el 1225 Participà en el setge fracassat de Peníscola…

Era filla del senescal Pere II deMontcada Tercera muller de Jaume II de Catalunya-Aragó , les esposalles se celebraren a Tarragona 1322, poc temps abans de fer-se a la mar l’expedició a Sardenya Intervingué, a suplicació de la seva nora Teresa d’Entença , a favor dels drets del fill d’aquesta el futur Pere el Cerimoniós , disputats per l’infant Pere , comte de Prades i de Ribagorça Dugué a terme la fundació del monestir de monges clarisses de Pedralbes 1326, que…

Fill de Ramon III de Montcada i de Teresa, casat de primer amb Beatriu de Ventimiglia i després poc abans del 1303 amb Teresa d’Ayerbe, cosina segona seva Fou senescal de Catalunya 1300 a la mort del seu parent Pere II de Montcada El 1295 era governador de Mallorca, que en compliment de la pau d’Anagni lliurà a Jaume II de Mallorca El 1292 lliurà Tortosa als templers, però el 1293 cedí a Jaume II de Catalunya-Aragó el terç que hi posseïa, i rebé en canvi els castells de Saidí i Vallobar, i el 1310, Almedíxer El 1311, a la cort de Saragossa, fou rebutjat pels…

Fill del gran senescal Guillem Ramon I, sembla haver compartit amb ell la senescalia des del 1171 El 1150 figurà amb el seu pare i germans a la fundació de Santa Maria de Valldaura Tingué una notable activitat diplomàtica prop del comte de Tolosa, dels reis de Castella i Lleó i de la cort imperial de Constantinoble, on gestionà el fallit matrimoni d’Alfons I amb Eudòxia Comnè Vers el 1173 encarregà a Lleó Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, conservada Es casà amb Ramona, del llinatge de Tornamira

Fill primogènit del gran senescal Guillem Ramon I de Montcada El 1150, juntament amb el seu pare i germans, fundà el monestir cistercenc de Santa Maria de Valldaura El 1162 actuà a Osca en la convalidació del testament sacramental de Ramon Berenguer IV Es casà 1170 amb Maria, vescomtessa de Bearn, iniciant així la dinastia dels Montcada de Bearn, no pas sense resistència dels bearnesos